AENA i PSOE contra la vida

AENA i PSOE contra la vida
imatge: COPE
imatge: COPE

Del que ha envoltat la paralització momentània de la inversió de 1.700 milions en l'Aeroport de Barcelona, més enllà de la politiqueria, es poden treure, a parer meu, alguns aprenentatges, de moment provisionals, però molt útils, per als moviments socials que prioritzen, de debò, posar la viada en el centre. Entre altres, en destacaria mitja dotzena:

1. AENA –presidida pel dirigent del PSC, Maurici Lucena i Betriu, és un dels més importants motors de turbocapitalisme desfermat i sense límits d'aquestes contrades: sense límit en el seu autoritarisme (ho agafes o ho deixes), en el seu menyspreu al diàleg i al consens, en el menfotisme sobre l'emergència climàtica i la crisi ecològica en general... La seva sensibilitat social no és ni tan sols retòrica. No entén d'una altra cosa que no sigui acumular més i més beneficis. Per això, AENA és un poder econòmic perillós que, en assumptes vitals per a les comunitats, mana més que alguns poders democràtics. La reivindicació de cogestió dels aeroports de Mallorca, Eivissa i Menorca, era -ho continua sent, una reivindicació?- una qüestió de més "autogovern autonòmic", però, sobretot, de més i millor democràcia.

2. Ens manca bastir un arsenal de pensament crític vers tot allò relacionat amb el debat hegemonitzat per les elits illenques sobre el finançament autonòmic, REIB, inversions estatals, fons europeus NextGenerationEU, etc. Cal confrontar no només el què, sinó per a què.

3. És clar que a l'assumpte de l'ampliació de l'Aeroport del Prat hi ha una disputa ideològica transcendent: El model de creixement (més o menys "verd") sense límits, confrontat amb la proposta de decreixement planificat i amb justícia social per salvar el planeta, per canviar de veritat les coses,, i que, per exemple, la creixent escassetat de matèries primeres no provoqui un col·lapse econòmic descontrolat, i, absolutament injust.

4. En aquest sentit, el que ha succeït fins ara entorn de l'ampliació de l'aeroport barceloní ens ensenya la feblesa del discurs del PSOE sobre l'anomenada "transició justa". Justa sense posar fi a les precarietats laborals incentivades per les últimes Reformes Laborals?, amb el fracàs de l'Ingrés Mínim Vital?, sense una reforma fiscal justa?...

Val a dir que sovint es presenta aquest concepte com una novetat, més ben dit, com una "modernor". Però la realitat és que la transició justa va ser una demanda sindical dels anys seixanta del segle passat en la lluita pel tancament d'una mina d'urani al Canadà. El líder sindical canadenc Brian Kohler va emprar, fins on jo sé per primera vegada, el terme "transició justa" per a: "conciliar esforços i poder proporcionar als treballadors un lloc de treball digne i complir amb la necessitat de protegir el medi ambient". L'aprenentatge per a no oblidar: no podem permetre que aquesta bandera de les classes subalternes ens l'arrabassin els poderosos.

5. Una evidència molt cridanera en el cas que ens ocupa és l'absència de transparència i participació ciutadana. Això és "marca de la casa PSOE" quan es tracta de grans projectes d'infraestructures. És un tarannà que es practica arreu. A casa nostra la presidenta Armengol mai no va voler rebre a la Plataforma Antiautopista, i, a sobre, l'execució de la vergonyosa Autopista Llucmajor-Campos va estar farcida de  falta de transparència, mentides, i embolics. Aprenentatge: No n'hi ha prou amb legislació i/o normativa local, autonòmica, estatal, europea, o intencional. El punt fonamental és generalitzar, tant com es pugui, les assemblees ciutadanes sobre el clima i la justícia ecològica que proposa Extinction Rebellion.

6. Tanmateix, la lliçó més important i urgent és que diumenge que ve, 19 de setembre, a les 12 hores a les escales de Seu de Palma, siguem moltes les persones "en lluita pel clima, la salut i la vida", participant en la concentració contra les ampliacions aeroportuàries. Som-hi!

Comentaris
AENA i PSOE contra la vida