El PP balear, posicionat amb la corrupció
En la brega interna arran dels contractes i les comissions de Tomàs Díaz Ayuso, el germà de la presidenta de Madrid, i el pressumpte espionatge per part del PP sobre la qüestió, el conjunt del partit s’ha anat posicionant en contra de Pablo Casado i el seu equip de direcció, que també ha patit dimissions, com la del batle de Madrid com a portaveu nacional. Com les peces d’un dòmino, en pocs dies el gruix del PP s’ha anat posicionant a favor d’Ayuso i en contra del tàndem Casado-García Egea.
Margalida Prohens, la flamant presidenta del PP balear, és una persona ben connectada a Madrid, i com ha mostrat en moltes ocasions a les xarxes socials, unida per una gran amistat a Pablo Casado. No obstant, també ha volgut emular en la seva carrera pre-electoral el trumpisme de la presidenta de Madrid, esprement sense escrúpols la paraula llibertat i radicalitzant el discurs de la líder de Campos, una regionalista convençuda ara fa uns anys, i ara una ultraespanyolista gairebé indistingible dels de Jorge Campos. Potser torni a canviar el discurs amb l’arribada de Feijóo a la direcció del partit, o ja és massa tard? Serà compatible el discurs madridista d’Ayuso amb el de la Galícia perifèrica? Potser aquest serà una altra de les tensions que el PP haurà de gestionar en el futur immediat, encara que ara s’arribi a un acord express perquè un partit que necessita gestionar el poder per sobreviure no pot estar en aquesta situació a poc més d’un any de les properes eleccions autonòmiques i municipals. De fet, aquesta pèrdua de poder en els darrers anys és en el rerefons dels conflictes interns en el PP.
Al Parlament, ahir mateix el portaveu del PP, l’eivissenc Antoni Costa, va arribar a justificar que és el més normal del món que si un jove “emprenedor” com el germà d’Ayuso, que té una empresa, pugui fer negocis amb aquesta empresa, que per això té un negoci. Així, sense filtres. Si aquesta és la seva idea de com han de funcionar el capitalisme i la democràcia, s’entén que la corrupció com a forma de funcionar se normalitzi quan arribin a les institucions, i els del PP ens vulguin cobrar “pels seus serveis”.
Finalment, la fiscalia anticorrupció ha obert una investigació pel contracte de mascaretes pel qual el germà de la presidenta de Madrid va cobrar sucoses comissions pel negoci aconseguit per a un amic. I és que la concepció de llibertat tan cacarejada pels conservadors no té fronteres ètiques, i el vell partit de la corrupció sistèmica torna a ser el de sempre.