Les urnes recomposen els pactes d'esquerres

Les urnes recomposen els pactes d'esquerres
img_randres_20160626-192449_imagenes_lv_propias_randres_papeletas-kxvC-U453231253225YNB-992x558@LaVanguardia-Web
foto: La Vanguardia

Per primera vegada en la història democràtica de les Illes Balears, hi haurà una segona legislatura d’esquerres, i continuïtat en la capçalera de govern amb Francina Armengol al capdavant, qui podrà negociar amb els seus socis un nou pacte progressista. Mirant el conjunt del mapa post 26M, el PSIB (o més bé, el PSOE de Pedro Sánchez) ha rendibilitzat els pactes a costa dels seus socis, tant a nivell municipal com insular i autonòmic. Els votants progressistes, en un context d’incertesa general i a remolc de les eleccions estatals, han votat la marca que els oferia major seguretat en unes eleccions locals en clau més estatal que mai. Es reeditaran pactes, però aquesta vegada presidits en la seva majoria pels socialistes.

El PP de Company ha salvat els mobles si comparam els seus resultats amb els de les eleccions generals, on la debacle va ser sense pal·liatius. En aquest cas, a més de guanyar el Consell d’Eivissa i l’Ajuntament de Vila (tot i que aquesta resta pendent dels socis pitiüsos del PI), consolida posicions a municipis on ja governaven (com Campos o Santanyí) i en sumen de nous, com Alaró. Si bé Pablo Casado farà servir la medalla de la Comunitat i l’Ajuntament de Madrid juntament amb el fet que C’s no ha pogut dur endavant el seusorpasso. per assegurar-se la continuïtat al capdavant del PP, sembla que Biel Company podria fins i tot deixar la política, com altres del PP no avesats a llargues temporades sense poder institucional. Per la seva part, els de Rivera incrementen discretament la seva presència al Parlament balear, però no són decisius gairebé enlloc.

Els pitjor parats en aquestes eleccions han estat MÉS i Podem, que a més dels factors externs i a l’espera de la concreció de l’autocrítica, són els que més han pagat les contradiccions dels pactes amb el PSIB, amb granots com la carretera Llucmajor-Campos. MÉS per Mallorca ha perdut dos diputats, i MÉS per Menorca un, i els darrers quedaran sense grup parlamentari propi. Està per veure si l’esquerra insularista mallorquina, menorquina i formenterenca (GxF), que en conjunt sumarien vots per ser tercera força parlamentària, voldran conformar un grup comú. Pel que fa a Podem, que fins i tot ha quedat fora d’algunes cambres autonòmiques, passen de 10 a 6 diputats al Parlament. El PI, que aspirava a ser frontissa dels pactes d’esquerres, ha quedat igual, i tot i que tenen opció a batlia a bastants municipis, han patit a nivell municipal el mateix fenomen que la resta de socis dels socialistes, a municipis com Alcúdia.

Al Parlament, com era de preveure, hi ha entrat VOX amb 3 diputats, menys del que esperaven els de Jorge Campos, però on s’ha notat amb força la seva irrupció ha estat a l’Ajuntament de Palma, on són el tercer grup just per darrere del PP, i han passat davant dels de Noguera i Jarabo. El que és segur és que l’extrema dreta, que com C’s no té possibilitats de governar, sí que aprofitaran els altaveus i recursos institucionals per fer renou i difondre el seu discurs d’odi.

Pel que fa a les eleccions europees, més enllà de la victòria socialista també és de destacar que les candidatures encapçalades per Oriol Junqueres (Ara Repúbliques) i Puigdemont, juntament amb la de Compromís per Europa (per a qui MÉS demanava el vot) han aglutinat el vot sobiranista, fent que les Illes hagin estat la segona comunitat on els líders intependentistes han obtingut més suports després de Catalunya, tot i que n’han tret a totes les comunitats.

En resum, un panorama en bona mesura de continuïtat, però amb una recomposició d’espais a esquerra i dreta. A l’esquerra, el PSIB s’erigeix en la força hegemònica i els pactes s’hauran de refer en funció de la nova correlació de forces. A la dreta queda clar el lideratge del PP tot i la pèrdua de vots i escons, però haurà de compartir oposició durant quatre anys més amb C’s, VOX i Pi. Aquests dies ja comencen les negociacions, que haurien de situar al centre dels programes de govern a tots els nivells dos grans problemes socials arreu de les Illes Balears: l’accés a l’habitatge i el canvi climàtic, que obliga a repensar en profunditat el model econòmic i turístic.

Comentaris
Les urnes recomposen els pactes d'esquerres