La decisió totalment inesperada del govern central de retirar la regla de despesa imposada als ajuntaments amb la coneguda «Llei Montoro» és una clara victòria del municipalisme, que la setmana passada va tombar el decret que pretenia que l’administració central s’apropiàs dels romanents dels municipis en forma de préstec.

Tot i tenir els suports suficients com per haver derogat a aquestes altures la Llei Montoro, el govern central, que mantén un pols clar entre les posicions ortodoxes en matèria econòmica representades per la ministra Calviño i els representants d’UP a l’altre costat, no s’ha atrevit a fer-ho perquè els superàvits dels ajuntaments permet quadrar els comptes d’un estat on el 80% del deute és del govern central, l’administració amb menys competències i que ofereix menys serveis a la ciutadania. 

A les Illes els ajuntaments disposen de més de 600 milions de superàvit que en uns moments com aquests d’haurien de destinar a despeses socials i projectes de desenvolupament local que permetessin que els habitants dels diferents municipis gaudissin des de la proximitat dels seus pobles o ciutats d’unes mínimes oportunitats de futur davant un escenari tan incert com el que ha obert la pandèmia. 

El govern central, per la seva part, si vol obtenir més ingressos per incrementar la despesa en polítiques socials, cosa ben necessària, no podrà seguir ajornant eternament el compromís programàtic d’incrementar els imposts als més rics o de crear imposts que gravin les activitats contaminants, entre altres. A més, també té l’opció de reduir despeses supèrflues, com és tota despesa en armament en uns moments on l’única lluita a la qual cal destinar esforços és a la del coronavirus, que no és amb tancs ni portaavions, que se’l combat.

Com va destacar amb una piulada el passat divendres el batle de Deià, Lluís Apesteguia, el primer en abandonar la FEMP en protesta per la submissió al pacte entre els socis al govern d’Espanya per trepitjar la sobirania municipal, «Ajuntaments 1 – Centralisme 0». Però encara queda molt de partit, atès que per ara només es permet alliberar el superàvit de 2019, quan les necessitats dels ajuntaments per poder atendre els seus ciutadans són molt més grans, i parlam d'anys d'acumulació d'aquests romanents.