Violència als carrers: un balanç desigual

Violència als carrers: un balanç desigual
Un policia ataca un periodista. Foto: EFE
Un policia ataca un periodista. Foto: EFE

Les mobilitzacions d’aquests dies als carrers tant de Catalunya com d’altres territoris i ciutats mobilitzats en contra de la sentència del Suprem sobre el «Procés» ha estat retratada pel govern de l’Estat, els partits de la dreta i l’extrema dreta i els grans mitjans de comunicació com una protesta violenta, amb l’únic objectiu de legitimar «el monopoli de la violència de l’Estat», en paraules del jutge i ministre de l’Interior Grande Marlaska.

Aquesta campanya ja va ser orquestrada abans del 14 d’octubre, amb una detenció arbitrària de diversos activistes dels CDR amb greus acusacions de terrorisme que no han pogut ser provades, en els dies previs a la publicació de la sentència.

Després d’una setmana de protestes, el balanç de l’actuació policial és de 600 persones que han hagut de ser ateses als serveis d’emergències, i quatre d’elles han perdut la visió d’un ull per la utilització de pilotes de goma per part de les forces de seguretat, tot i estar prohibides. Només hi ha dues persones en estat greu, un policia nacional i una jove menor d’edat amb traumatisme craneoencefàlic.

Si bé es cert que les imatges de violència al carrer desacrediten les massives protestes pacífiques d’aquests dies, també s’ha de dir que gràcies a les xarxes socials tots i totes hem pogut veure imatges de l’arbitrarietat i la duresa amb la qual han fet càrregues les forces i cossos de seguretat, començant pels Mossos, sense que la Generalitat per cert no hagi assumit ni la més mínima responsabilitat política, en la persona de Miquel Buch, conseller d’Interior.

A les imatges de «violència» hi podem trobar manifestants provocadors, però també policies infiltrats i sobretot una actuació policial que s’ha saldat amb la detenció d’unes 200 persones, de les quals gairebé una trentena són en presó incondicional. Una part important dels detinguts són menors i persones d’origen migrant, la qual cosa les fa més vulnerables.

Una de les qüestions que decanta la balança en contra de l’actuació de les forces i cossos de seguretat de la Generalitat i de l’Estat és el saldo de periodistes ferits per les càrregues policials, 58 fins a la data tot i anar ben identificats amb guardapits fluorescents. Un fet especialment greu pel que significa pel que fa a la llibertat d’expressió, que també s’ha posat en perill amb la clausura, talment com si fóssim a Xina, de la web de Tsunami Democràtic baix acusacions també de terrorisme, quan aquest col·lectiu defensa sobretot «seure i parlar».

Avui dilluns, Pedro Sánchez ha anunciat a les xarxes socials que volarà a Catalunya per visitar els policies ferits, sense fer cap esment ni un a les víctimes de la violència policial, que no sols no ha condemnat, sinó que ha justificat.

comentaris
Violència als carrers: un balanç desigual