Aurora Picornell, 83 anys després

Aurora Picornell, 83 anys després
Aurora Picornell. Imatge: Ultima Hora
Aurora Picornell. Imatge: Ultima Hora

Tal dia com avui, el 5 de gener de 1937, al mur de la creu del cementiri de Porreres foren assassinades per un escamot falangista, Aurora Picornell i les seves companyes anomenades les roges del Molinar. 

Molt s’ha escrit sobre aquest brutal assassinat, però no vull passar la data sense retre el meu homenatge que avui voldria que fos també a totes i tots els que feren possible que no caigués en l’oblit dels temps, especialment en els anys més durs de la dictadura franquista.

Els militants comunistes que foren qui mantingueren viu el seu record, en els primers anys de la repressió patiren una «caiguda» molt greu el 1948. Foren detinguts més de 80 companys i el partit queda pràcticament dissolt. Aquest fet suposa un greu trencament en la història del Partit fins l’extrem que els seus successors desconeixien les seves peripècies, que no es recuperaren fins al final de la dictadura.

El 1952, a la sortida de la presó, a on hi va estar uns 15 anys, en Guillem Gayà, mestre, va reorganitzar la direcció del Partit amb un nucli de companys, que no estaven implicats a la «caiguda del 48» per què ja eren a la presó o per altres motius, amb en GuillemT errassa, Miquel Julià, els germans Peralta, Joan Boyeres, Antoni Llodrà, Miquel Rigo i d’altres que mantingueren viva la memòria d’Aurora i la varen transmetre als joves que s’incorporaren al Partit al final del 50 i principis del 60, Liberto Rigo, Dalmacio Montilla, Encarna Cervilla, Francisca Bosch i els primers immigrants que provenien d'Andalusia i ja militaven allà al Partit com els germans Acosta, Enrique Velasco, Eduardo Pérez, Miguel Trasierra i altres.

S'havien passat els moments més difícils de la nit franquista i a aquest grapat d’homes i dones que es jugaren la seva llibertat i la mateixa vida en la lluita contra la dictadura, els hi devem la memòria d’Aurora Picornell que varen transmetre a les joves generacions d’antifranquistes.

Volia dir tot això per què em molesta especialment veure més d’una vegada gent demòcrata i d’esquerres que molt a la lleugera, critica l’oblit de la memòria democràtica. Oblit que solament és atribuïble en primer lloc al franquisme i després a les primeres institucions democràtiques dirigides per la dreta però mai als que lluitaren contra el franquisme i mantingueren sempre posicions escrupolosament democràtiques.

I no m’estic referint tan sols en aquells primers temps. Ja abans de la mort del dictador Francisca Bosch, publicava amb un pseudònim a la revista clandestina «Nostra Paraula» un article sobre Aurora Picornell. Així mateix en el míting que va organitzar el PC el 2 de juliol del 1976 al teatre Balear, essent encara il·legal, amb un teatre ple fins a la bandera Francisca va reivindicar la figura i la memòria d’Aurora Picornell.

Uns mesos més tard, a l’octubre del mateix any, també amb un Partit encara il·legal i amb presos polítics a la presó, va organitzar una assemblea clandestina a Formentera, amb més d’un centenar de delegats i a la intervenció inicial de Guillem Gayà, va recordar a tots els que havien passat pel camp de concentració de Formentera i va recordar a n’Aurora, igual que a la intervenció política de Francisca Bosch.

El 24 de febrer de 1977, l’Assemblea Democràtica de Mallorca va organitzar per primer cop un homenatge al cementiri de Palma a Emili Darder, Alexandre Jaume, Antoni Ques i Antoni Mateu a on també es va mencionar n’Aurora

Durant la campanya electoral del 1977 a la majoria de mítings que es feren s'esmentava n'Aurora i molt especialment el celebrat a una plaça de toros plena de gent que sense cap mena de dubte va sentir per primer cop a la seva vida el nom d’Aurora Picornell.

Després de les primeres eleccions, el gener del 1978, els comunistes organitzàrem el primer homenatge a Aurora Picornell al mur de la creu del cementiri de Porreres, on havia estat afusellada. Per cert, a aquest acte hi assistí el Secretari General del PSUC, Antoni Gutiérrez i la dirigent del PCE Pilar Bravo.

És important recordar que en aquells moments les coses no estaven tan clares encara. Per això un grup de feixistes de Porreres indignats amb l’acte se presentaren al despatx del Batlle del Poble per exigir-li que suspengués l’acte i li recordaren que encara sabien a on estaven amagades les pistoles que anys enrere empraven. Va haver d'intervenir el Governador Civil perquè es pogués celebrar l’esdeveniment. 

En els anys 80 el Partit del Comunistes de Balears va organitzar un òrgan de reflexió teòrica i estratègica que va anomenar Ateneu Aurora Picornell, que entre les distintes activitats que dugué a terme, consta un fulletó dedicat a Aurora Picornell, escrit per Francisca Bosch i amb pròleg de l’escriptor Miquel López Crespi.

També d’aquells temps és la constitució d’un Comitè Cívic presidint per l’escriptor Antoni Serra per demanar a l’Ajuntament de Palma, presidit per Ramon Aguiló, que dediqués un carrer del Molinar a Aurora, que aquest va concedir. El 15 de març de 1987 es va instal·lar la placa, amb gran assistència de públic, amb la presència de Guillem Gayà i Maria Plaza. Intervingueren Francisca Bosch, Lila Thomas, Miquel López Crespi, Antoni Serra i Miquel Ferrà Martorell.

El curs 1993-1994 un institut del polígon de Llevant va se batiat amb el nom d’Aurora Picornell. El 2003 l’Institut Balear de la Dona, presidit per Francesca Mas va fer un gran homenatge a Aurora. Des d’aleshores han proliferat actes amb aquest motiu, celebracions al teatre del Mar del Molinar, exposició itinerant, conferències, edicions de llibres, etc.

Per últim el Consell de Mallorca, presidit per Miquel Ensenyat la va nomenar filla adoptiva de Mallorca i en el discurs de la Diada nacional de Mallorca d’enguany,  la presidenta Catalina Cladera la va esmentar com un referent imprescindible per a la societat mallorquina.

Gràcies a la tenacitat i fidelitat de molta gent el feixisme no ha aconseguit silenciar el nom d’Aurora Picornell que avui ja no és patrimoni d’una sola ideologia sinó de tots els demòcrates mallorquins. Efectivament: amb quines bales es mataran les idees?

 

 

comentaris
Aurora Picornell, 83 anys després