Austràlia es crema, totes i tots perdem
Les conseqüències d'uns incendis inhabituals en ple hivern suposen una pèrdua per la biodiversitat, l'economia i la salut a escala planetària
Els incendis a Austràlia no cessen. Tot i l'admirable tasca d'extinció de milers de bombers incansables, el sud-est australià està sent calcinat per les flames des del passat mes de setembre. I encara que el foc a la selva sigui una cosa natural i generalment positiva, tenint en compte que moltes plantes i animals en depenen pel seu cicle vital; aquest cop l'emergència per la biodiversitat i les espècies és que s'extingeixi ja.
Normalment, a Austràlia és comú que es generin incendis durant la primavera i l'estiu, quan la suma entre temperatures elevades i sequera fa que la fullaca i el mateix bosc, que acumula biomassa, prengui. Enguany, però, els incendis no han pogut esperar i just entrada la tardor un infern a escala mundial s'ha encès arrasant-ho tot.
En efecte, un fenomen així hauria estat impensable fa dècades, quan durant la tardor i l'hivern les temperatures eren estables i el clima, temperat. Bé, només com és propi d'aquestes èpoques a un territori tropical.
I és que, imaginau-vos en quina situació d'urgència climàtica estam quan, pel desembre i gener, la sequera és tan accentuada i les temperatures són tan altes que milions d'arbres s'encenguin en flames. Mirau si és fort el problema del canvi climàtic i l'escalfament global que alguns estan encaparrotats en negar (o renegar), que els focus d'incendis s'han tornat incontrolables. Inextingibles.
Perquè, per tots aquests negacionistes: no, arribar a unes temperatures de fins a 50 graus a finals de setembre no és natural. Ni a Europa (impensable avui dia; ja ho veurem l'any 2050) ni a un continent tropical. Si a això li sumes sequera extrema i bufades fortes de vent, ja tenim els ingredients perfectes. Ja tenim el millor combustible. El gasoil que de moment duu cremada una superfície superior a la grandària de Portugal. Això a dia 7 de gener. Avui, no només hem perdut el control total dels incendis, també dels quilòmetres de vegetació, de fauna i de vida cremats (i que tardaran segles a regenerar).
Els càlculs del 7 de gener, però, també apuntaven altres xifres interessants. A part de les 10,3 milions d'hectàrees convertides en cendres, el balanç ja era de 28 víctimes mortals, 2.000 habitatges calcinats i més de mil milions d'animals morts d'una de les maneres més bèsties i doloroses que podria imaginar. I és que, fa falta conscienciar que això és una pèrdua per a la diversitat d'espècies a escala mundial. A Austràlia, el 80% de la fauna és endèmica. Això vol dir que no hi ha altre lloc en el món on visquin animals com el coala i el cangur, per exemple, que són els més coneguts del territori tot i que n'hi ha molts d'altres.
No obstant això, la pèrdua de biodiversitat no és l'única conseqüència de les flames. L'economia també és un factor que perilla: durant els incendis, el transport es veu interromput i es redueix el consum, pel que tot plegat es veu alterat. Però és sobretot la ramaderia el sector que més perd, per la mort de milers de vaques i bous cremats pel foc i per la falta d'aliment que suposen les flames. En concret, la indústria del ramat, que proporciona a l'economia nacional més d'11.000 milions d'euros, ha sofrit la pèrdua de 100.000 bovins per culpa dels incendis australians. Fins i tot, molts grangers s'han vist obligats a sacrificar els seus animals malferits per evitar-los més sofriment.
Quant als afectes socials, la salut és el factor que més preocupa. Els incendis forestals creen problemes importants pel benestar físic de les persones i poden inclús desembocar en morts neonatals així com en adults per problemes cardiorespiratoris. Anualment moren unes 340.000 persones per inhalació de fums derivats dels incendis a tot el planeta, i a hores d'ara Austràlia és considerat el país més contaminat del món a causa de les emissions de CO₂ a l'atmosfera.
Arribats a aquest punt, és cert que nosaltres ja no hi podem fer res per frenar-ho, més lluny de donar qualque ajuda a bones ONG's o a associacions fiables i confiar en la tasca dels bombers. No obstant això, podem fer molt pel futur. Perquè el futur sigui diferent i deixin de proliferar incendis i catàstrofes mediambientals a causa d'un clima cada vegada més extrem.
I és que, els científics i els experts no descarten que a Europa no pugui arribar a ocórrer el mateix. A mesura que se sequi la vegetació i pugin les temperatures, augmentarà la probabilitat que es produeixin incendis d'aquestes característiques. En efecte, senyalen àrees com els Pirineus o el centre d'Europa, ara mateix nevats, com a possibles focus d'incendis en qüestions d'anys o dècades.
En definitiva, cal que prenem la iniciativa ja per frenar el canvi climàtic si no volem viure escenaris semblants als australians en un futur no tan llunyà. Basta de jugar amb foc.