Les jornades internacionals celebrades a Palma aquesta setmana, organitzades per diverses entitats ciutadanes, han evidenciat moltes informacions que desconeixíem sobre els creuers i que tot i la seva importància, no són tengudes en compte ni pels poders públics, ni pels mitjans de comunicació, amb comptades excepcions. I és que el poder econòmic tant de la patronal de megacreuers com a nivell més domèstic de l’Autoritat Portuària es reflecteix entre d’altres en les campanyes publicitàries (pagades) que generen.
Experts de diversos països, com ara Axel Friedrich, han posat damunt la taula dades com les 6.000 morts prematures a l’any que es podrien evitar a la Mediterrània, punt calent dels megacreuers, si es fessin efectives mesures per reduir les emissions de sofre. Segons el químic alemany, el creixement exponencial del turisme de creuers que recala a ciutats com Marsella, Palma, Barcelona i Venècia ha disparat els indicadors negatius per a la salut i el medi ambient d’aquests ports europeus.
Tot i les evidències, el lobby dels megacreuers té prou poder com perquè la legislació de la UE es mantengui laxa, i la comissió es marqui com a objectiu per a 2020 la reducció de sols un 0,5% de les emissions de diòxid de sofre apostant per combustibles de més qualitat que els actuals, ja que ara per ara fan servir fuel oil pesat, el més econòmic i el més contaminant. Tot i les regulacions exhaustives en matèria d’emissions, a Europa sembla que se li ha oblidat casualment regular la tremenda contaminació d’aquestes embarcacions.
Cal recordar que Palma és juntament amb Barcelona una de les ciutats més contaminades per mor dels creuers, tal i com va revelar fa només unes setmanes un estudi de la federació Transport & Environment, en un informe que ràpidament va intentar ser desacreditat per part de la patronal i els lobbies del sector, a més de l’Autoritat Portuària.
Una de les propostes suggerida pels ecologistes a la roda de premsa de presentació de les Jornades és, com ja va plantejar el Govern sense que s’arribàs a concretar, un impost sobre grans instal·lacions contaminants, que també afectàs en aquest cas els creuers com a focus de contaminació.
A les Jornades també s’hi han abordat els problemes associats a la massificació i com una ciutat com Palma, però sobretot a la vida dels seus residents, que comparteixen amb els d'altres ciutats europees la incapacitat d'assumir un increment en només una dècada de 600.000 a més de 2 milions de creueristes, amb una previsió de creixement en més d’1 milió extra en els propers anys.
Les entitats organitzadores de les jornades han defensat l’aplicació de mesures per part de les diferents autoritats, que varen recollir en el seu moment al manifest contra els megacreuers, i que varen ser avalades per més de 10.000 signatures lliurades fa uns dies davant l’administració, a la qual exigeixen també més transparència pel que fa a les dades i indicadors relacionats amb aquesta qüestió.
Per la seva part, el PP s’ha fet ressò de la demanda empresarial de defensar els creuers i fins i tot l’increment de la seva arribada amb una iniciativa parlamentària al respecte.
