Aquests dies es celebra a Madrid la Cimera Social pel Clima, en paral·lel a la COP25, la cimera oficial que reuneix els líders mundials amb l’objectiu de comprometre accions efectives en la lluita contra el canvi climàtic a nivell global.
Com va dir Greta Thunberg a la seva esperança a Madrid, l’esperança és en la Cimera Social més que no en la COP25, atès que si no hi ha pressió social, si no hi ha mobilització, és difícil que els qui no han fet res, o han fet molt poc per reduir el previsible increment de les temperatures del planeta, ho facin ara.
La cimera parteix també de la crítica al govern xilè de Sebastià Piñera, que va cancel·lar la COP25 que s’havia de celebrar allà amb l’excusa de les protestes socials. I també al govern de Pedro Sánchez, que va decidir fer la cimera a Madrid en plena precampanya electoral. A Xile, no obstant, sí que es mantén la celebració de la Cimera dels Pobles -que fa finalitzar ahir-, i des de la Cimera Social de Madrid es critica la forta repressió del govern xilè contra activistes i moviments socials.
Justament un altre dels focus de les crítiques dels moviments ecologistes que lideren la cimera alternativa és la securització i militarització de les respostes al canvi climàtic, i les importants contradiccions entre el discurs oficial de preocupació pel canvi climàtic mentre es despleguen unes polítiques que afavoreixen el creixement econòmic sense límits i l’extractivisme i la lliure circulació de capitals i producció com si el planeta no tingués uns límits biofísics.
La destrucció de la naturalesa i el mode de vida de milions de persones per mor d’aquest model econòmic extractivista, la vulneració de drets humans i l’increment de les desigualtats socials són al centre de les reivindicacions de la Cimera Social que es perllongarà fins al proper divendres, 13 de desembre.
Pel que fa a la cimera oficial, i a pesar de la situació d'emergència climàtica certificada per la comunitat científica i reivindicada per part d'algunes institucions, no es preveu que s'assoleixin grans acords en la COP25, que segueix ancorada en instruments com els mercats de carboni que sols han servit per emmascarar el desastre que representa la inacció dels líders mundials.
