Les Illes, cap al Residu Zero

Les Illes, cap al Residu Zero
portada de l'informe Rezero
portada de l'informe Rezero

La fundació Rezero ha presentat “Les Illes Balears cap al Residu Zero. Situació actual i indicadors per a la transició”, un treball pioner que aporta una visió conjunta i transversal del model productiu i de consum a les Illes Balears. La presentació coincideix amb la recent aprovació de la primera Llei de residus i sòls contaminats de les Illes Balears.

L’informe conté un nou marc d’anàlisi amb vint-i-vuit indicadors que permeten valorar la situació balear seguint aspectes estratègics per avançar cap al residu zero: prevenció i generació de residus, gestió i tractament de residus, consum, la responsabilitat ampliada al productor i política municipal.

Aquesta bateria d’indicadors volen ajudar a les Illes Balears a transitar de forma decidida cap al residu zero, establint objectius específics i permetent fer un monitoratge de l’impacte de l’adopció de certes mesures de la primera Llei de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, els Plans Directors Sectorials de les quatre illes i dels Plans i dels Programes de prevenció de residus municipals.

"Hem d'agrair dinàmiques de col·laboració com les que tenim amb Rezero perquè generen coneixement i permeten a l'administració prendre les millors decisions i seguir treballant a favor de la prevenció, la reutilització i el reciclatge" afirma Miquel Mir, Conseller de Medi Ambient i territori del Govern de les Illes Balears.


 

L’actual model de producció i consum genera impactes en el medi ambient i la salut de les persones que recauen sobre la ciutadania quan el veritable responsable és el sector productiu

Cada balear produeix -de forma voluntària o fomentada pel sistema de producció i distribució- una mitjana de 763,5 quilos de residus municipals per habitant i any. D'aquests, 629 quilos van directament al contenidor de resta , una situació que no ha canviat en cinc anys.

 

Per altra banda, any rere any, una quantitat elevada de residus acaba dipositada al mar. Des del 2004, any d’inici del servei d’embarcacions de neteja, s’han recollit 2.173 tones de residus al litoral, dels quals l’any 2018 quasi el 50% en pes eren residus plàstics.

Aquesta situació, per una banda, ve donada per l’augment en quantitat i diversitat de productes d’usar i llençar sense que se’n penalitzi el seu impacte i, per altra banda, es deixa de fomentar els productes que són reutilitzables o reparables. L’augment dels productes d’un sol ús és exponencial i no hi ha cap regulació cap els fabricants per a que sigui el mateix sector qui es responsabilitzi de la repercussió ambiental i econòmica un cop els seus productes esdevenen residus. No es compleix, per tant, la responsabilitat ampliada del productor.

Segons Rosa García, Directora General de Rezero “És impressionant com en el segle XXI encara permetem la introducció en el mercat i el foment de productes com les càpsules de cafè o els bolquers d’un sol ús que ni són reutilitzables ni compostables ni es reciclen. A més, la seva gestió, tot i que l’hauria d’assumir el fabricant sota la premissa de la responsabilitat ampliada al productor, l’acaben pagant els municipis i, per tant, repercuteix sobre els impostos que paguem tota la ciutadania”.

Actualment el consum de càpsules de cafè és de 40 milions l’any a les Illes Balears (unes 40 càpsules per habitant i any). S’ha produït un augment en el consum del 650% en vuit anys. En el cas dels bolquers d’un sol ús, l'any 2018 es van generar 9.567 tones de bolquers, que equival al 1,1% dels residus municipals generats.

Un altre cas paradigmàtic del foment de la cultura d’un sol ús ha estat la contínua disminució dels envasos reutilitzables. Actualment només el 17% dels envasos de cervesa, refrescos i aigua són reutilitzables i van minvant cada any deixant pas a les llaunes i ampolles de plàstic d’un sol ús.


El turisme situa les Illes Balears en l’última posició en el rànquing en prevenció de residus

Per tal de valorar l’impacte de la població turística sobre la producció i recollida selectiva, s’ha analitzat la generació de residus mensualment i per cada illa. La diferència entre el mes de màxima generació (agost) i mínima generació (gener o desembre) és notable. Hi ha un increment de residus d’un 161% a Eivissa i Formentera, del 154% a Menorca i del 35% a Mallorca, arribant a l’índex de generació de residus més elevat de l’estat espanyol. Això se suma a que l’índex de recollida selectiva també disminueix entre un 4-6% durant els mesos d’estiu a les illes de Mallorca, Eivissa i Mallorca.

Per altra banda, la pressió constructora sobre el sòl rústic va batre el rècord d’autoritzacions dels últims 18 anys amb 613 permisos només a Mallorca i s’ha vist reflectida en la producció de residus de la construcció. Respecte l’any 2010 aquest residus s’han incrementat en 180% (522.946 tones/any 2007).


Els sistemes de recollida que apel·len directament l’individu són els més exitosos

La recollida selectiva té un nivell baix del 16,45% i de mala qualitat. Això vol dir que s’han de replantejar els sistemes de recollida de residus. Només 12 dels 67 municipis balears superen el 60% de recollida selectiva amb sistemes d'individualització com el porta a porta o el pagament per generació (Esporles, Bunyola, Puigpunyent i nou municipis de la Mancomunitat de Raiguer que tenen unificada la recollida de residus: Alaró, Binissalem, Búger, Campanet, Consell, Manacor de la Vall, Lloseta, Santa Maria del Camí i la Selva). Aquests municipis també són els únics que no superen els 120Kg de fracció resta per habitant i any (la mitjana balear és de 629 quilos de de fracció resta per habitant i any).


Propostes per a unes Illes Balears Residu Zero

Rezero també ha presentat propostes per a que les Illes Balears prenguin el camí cap al residu zero. Entre elles, es destaquen:

La correcta implantació de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, on hi ha mesures com les prohibicions de productes d’un sol ús i productes de curta durada com la vaixella i les bosses de plàstic, l’obligació de servir aigua de xarxa a bars i restaurants, l’aplicació del sistema de dipòsit, devolució i retorn d’envasos de begudes i la implantació del cànon de residus.

  • Una nova política municipal de gestió preventiva on es prioritzi la recollida de la fracció orgànica, la recollida amb sistemes com el porta a porta i el pagament per generació i els acords amb el sector productiu i de restauració per a la reducció del malbaratament alimentari, entre d’altres.

  • L’impuls d’una política de R+D+I en prevenció de residus.

  • La promoció de campanyes generalitzades d’educació ambiental.

Rosa García acaba “Hem de deixar de culpabilitzar a la ciutadania i que cada sector assumeixi la seva responsabilitat. Els fabricants han de cobrir el 100% dels costos associats a la gestió dels seus productes quan aquests esdevenen residus. La nova llei balear de residus i sòls contaminats pot ajudar a fer-hi front perquè ara és urgent transitar de forma ràpida i decidida cap a una societat que no hipotequi el futur i que tingui una visió justa de responsabilitats tenint en compte els recursos del planeta”.

L'informe ha comptat amb el suport de la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear i la fundació MarIlles.

Aquí podeu descarregar l'informe complet.

comentaris
Les Illes, cap al Residu Zero