Escòcia: cap a un segon referèndum?

La sortida del Regne Unit de la Unió Europea ha esperonat el sector més radical del Partit Nacionalista Escocès (SNP) a demanar un segon referèndum d'autodeterminació. Amb enquestes a la mà que li garanteixen un suport del 55% de l'electorat  no se'n cansa de demanar-lo. És factible un segon referèndum?

Escòcia: cap a un segon referèndum?
foto: VozPópuli
foto: VozPópuli

El nacionalisme escocès

A partir de la unió dinàstica, la Union act de 1707, Escòcia perdia formalment la seva sobirania i s'integrava en el Regne Unit. Els anglesos, Anglaterra, la nacionalitat majoritària a l'illa esdevindran els amos i senyors del nou estat.

La població escocesa és relativament poc nombrosa, uns 5 i mig  milions per uns 56 milions d'anglesos. La seva situació geogràfica, al nord ,unit a les peculiaritats de la seva geografia i clima el fan un territori peculiar.

El nacionalisme escocès a diferència d'altres nacionalismes com el català o el flamenc no s'han fonamentat en un pòsit lingüístic o cultural.Les dues llengües d'Escòcia, el lalans o escocès i el gaèlic escocès són llengües en un avançat procés de substitució lingüística.

L'escocès és una llengua germànica emparentada amb l'anglès. A partir de la unió de 1707 l'anglès esdevé de facto la llengua de cultura, de la religió, de l'ensenyament i de la política.Encara així era una parla  prou estesa entre les classes baixes i  s'entengué més enllà d'Escòcia quan fou duta a Irlanda del Nord pels colons al SXVII.

És una varietat lingüística no codificada, sense reconeixement legal i que s'usa molt poc als mitjans de comunicació. No disposa d'una varietat culta d'ús per als registres formals. A més ha anat patint un procés continuat d'interferència de l'anglès que l'ha  fet assemblar-s'hi  cada cop més . Això sí, amb un fort accent escocès.

Pel que fa al Gaèlic escocés és una llengua emparentada amb el  gaèlic irlandès i que és parlat per unes 20.000 persones a les regions escoceses de les Illes Occidentals. Presenta un estat avançat de substitució lingüística, encara que disposa d'una legislació lingüística que el protegeix i que el fa objecte d'ensenyament.

El nacionalisme escocès és un moviment cronològicament recent. Als anys 70 del SXX el partit predominant era el partit  laborista. Escòcia és una terra més bé de tradició socialdemòcrata on el partit conservador, els Tories , han estat marginals al llarg de la seva història política.

El 1934 es fundava el Partit Nacionalista Escocès (SNP), aquest era un partit amb un plantejament autonomista, fins el 1945 no va aconseguir el seu primer diputat en una elecció parcial.

La descoberta de petroli al mar del nord i els beneficis que suposava per a l'hisenda britànica en detriment d'Escòcia van esperonar el nacionalisme escocès amb el lema “ És petroli d'Escòcia“.

A les eleccions generals de 1974 l'SNP va obtenir onze escons al parlament de Westminster. El nou govern laborista féu una promesa d'autogovern amb capacitat legislativa per a afers de política interna. La condició era que en un referèndum hi votàs a favor un 40%. En el referèndum de 1979 només hi votà a favor un 33% per la qual cosa  no fou vinculant. A això hi  hem d'afegir que l'SNP donà suport a una moció de censura contra el govern laborista, fet que provocà les eleccions generals de 1979 amb una victòria arrolladora dels conservadors de Margaret Thatcher.

Els governs conservadors encara serien més refrectaris a qualsevol devoluació de poder per a Escòcia.Així el 1989  es duu a terme la convocatòria de la Convenció Constitucional Escocesa, encara que l'SNP se'n retirà en veure que el partit conservador no estava disposat a negociar la independència d'Escòcia com una una opció constitucional.

Les pràcticament dues dècades de governs conservadors a Westminster foren un període de maduració del nacionalisme escocès. S'eixamplà la base de votants i el sentiment independentista agafà força.

La victòria laborista de 1997

La victòria de Tony Blair el 1997 suposà un canvi en les directrius que venien de Londres. El nou govern volia en certa manera solucionar el problema territorial del Regne Unit. Així s'arribaria a l'acord de pau d'Irlanda del Nord, els acords de divendres sant de 1998 i s'establiria un mecanisme , la “ devolution act“ , una llei que permetria la devolució de l'autogovern a Escòcia i Gal·les.

El setembre de 1997 es convoca un referèndum on un 75% de l'electorat vota a favor de la devolució de poders. El parlament de Londres va aprovar la Llei d'Escòcia per crear un Parlament escocès triat pels escocesos i amb poders sobre la majoria de polítiques regionals. El maig de 1999 tenen lloc les eleccions i el juliol té lloc la primera sessió. Escòcia recuperava part de l'autogovern perdut el 1707. Cent trenta diputats elegits per un sistema proporcional. El laborista Donald Dewar esdevé el primer  ministre d'Escòcia. L'SNP esdevé el partit de l'oposició.

Aquest fet important per al nacionalismes escocès no era prou, ja que un gruix important del partit seguí reclament la independència.

El referèndum de 2014

El 2004 Alex Salmond és elegit líder de l'SNP. A les eleccions de 2007 aconseguí 47 escons, fet que li va permetre formar govern  en minoria amb el verds. El 2011 aconseguí la majoria absoluta amb 69 escons.En el programa electoral hi havia la promesa de dur a terme un referèndum per a la independència.

El 2012 el Govern escocès proposa un referèndum per a la independència.El premier britànic  David Cameron accepta dur-lo a terme. Amb un llei especial feta a mida.

Els independentistes organitzaren la campanya “Yes  Scotland“. Els unionistes, el partit laborista i el partit conservador  tengueren com a lema “Better Together“ millor junts.

S'ha de dir que la contrapartida de Londres en cas d'un vot negatiu a la independència era una millora del finançament i més compentències. Els nacionalistes escocesos hi sortien guanyant d'una manera o altra.

Amb una participació del 85% del cos electoral hi votaren a favor un 44.7% i en contra un 55,3%.

El Brexit i les seves condicions 

Segurament si no hagués estat pel Brexit britànic de la UE, les aigües sobiranistes escoceses haguessin restat en calma durant un cert temps. 

En el Referèndum del Brexit de  2016 un 62% de l'electorat escocès votà a favor de romandre a la Unió Europea. Aquest resultat fou un revulsiu per a l'SNP que veié com les enquestes a favor de l'independència creixien.

L'acord final signat la nit de Nadal de 2020 entre el Regne Unit i la UE perjudica seriosament els interessos escocesos. Els productors de patates de llavors no podran vendre més els seus productes al mercat únic de la UE. Els escocesos són un dels exportadors de patates més importants del món per abastir la producció de patates fregides. A més l'acord signat permet el pas de mercaderies entre les dues parts de la frontera a Irlanda del Nord però barra el pas als productes escocesos per a que siguin venuts a mercat europeu.

A això hi hem d'afegir la sortida del Program Erasmus, qualificat com a “vandalisme cultural “ per la primera ministra  Nicola Sturgeon.

Hi haurà un segon referèndum?

Enguany hi ha eleccions a Escòcia i la majoria independentista està garantida. Algunes enquestes atorguen  un 55% a l'opció independentista . Els joves, especialment perjudicats pel Brexit a tots els nivells, són un element important de suport. 

Havent fet un repàs històric a les relacions entre Escòcia i Anglaterra podem afirmar que és un poc primerenc pensar que hi haurà un segon referèndum.Londres sap que si aquest cop hi hagués un segon referendum perdria. David Cameron acceptà fer un referèndum sabent que guanyaria. Volia solucionar el problema per almanco dues o tres dècades.

El Brexit ha suposat una revifalla del nacionalisme anglès, atiat ja en temps del Margaret Thatcher i pels tabloides de Robert Murdoch.El partit tory representa molt bé aquest nacionalisme de tipus conservador enyoradís de l'època imperial quan Anglaterra era un potència mundial i el centre financer del món.

Els temps han canviat i el que és evident és que de cada dia  hi ha un divorci més evident entre dues societats, l'anglesa i l'escocesa. Al nacionalisme escocès no li queda més remei que eixamplar el suport a la independència i esperar les condicions oportunes per convocar un segon referèndum. Aquest cop però si que hauria de ser el de la victòria. Certs  analistes acusaren l'SNP el 2014 d'haver-se precipitat en organitzar un primer referèndum sense  saber si tendrien el suport suficient per guanyar-lo i sabent com sabien que Londres seria força refrectari a organitzar-ne un de nou en cas de perdre'l.

Només el temps dirà si és possible un segon referèndum. Però en política les coses canvien d'un dia per l'altre i hi ha certes dinàmiques que un cop encetades són molt difícils d'aturar.

Comentaris
Escòcia: cap a un segon referèndum?