La venjança de les algues

La venjança de les algues
foto: Foment del Turisme de Mallorca
foto: Foment del Turisme de Mallorca

Si aquest estiu es va iniciar amb la «protesta» del Foment del Turisme de Mallorca per la presència de posidònia a les platges del parc natural d’Es Trenc, en els darrers dies ha estat notícia la presència massiva de sargassos a les costes del Carib mexicà.

A diferència de la posidònia, que entre altres funcions ecosistèmiques, serveix d’hàbitat per a nombroses espècies marines, és una gran captadora de CO2 i permet la regeneració de les platges i dunes, els sargassos, inicialment provinents del Mar dels Sargassos, tenen més components negatius que positius. Si bé alberguen algunes espècies que els acompanyen, solen concentrar-se a la superfície de l’aigua, i fan de «tap» a l’oxigenació de l’aigua i a la llum solar, de forma que afecten greument els hàbitats originaris, en funció de la seva densitat. I si aquí alguns ignorants es queixen de l’olor de la posidònia, res a veure amb els sargassos, que quan es descomponen generen un gas amb olor d’ou podrit.

Els sargassos han ocupat més de 1.000 quilòmetres de platges sols al Carib mexicà, especialment a zones com Cancún, amb una gran presència de cadenes hoteleres i altres empreses illenques. Els hotelers reclamen al govern de López Obrador més implicació, atès que d’entrada, i pels avantatges i privilegis concedits anteriorment en l’explotació de les platges, són els empresaris que han d’assumir el cost de la neteja dels sargassos.

Cal tenir en compte que cadenes com Barceló ingressen en aquella regió un terç de tota la seva facturació, així que és obvi que les pressions cap al govern mexicà siguin d’intensitat, en aquests dies.

No obstant, allò que caldria és focalitzar les causes de la proliferació dels sargassos al Carib, i aquí els científics apunten sobretot a dos factors: el primer, l’increment de les temperatures dels oceans, per mor del canvi climàtic; el segon, que aquesta alga s’alimenta de la «brutor», de la creixent contaminació, sobretot per nitrogen (provinent d’aigües fecals, fertilitzants, etc. que els sargassos prenen com a «nutrient»). De fet, l’origen real d’aquesta invasió de sargassos sembla que es trobaria a la desembocadura del riu Amazones, al Brasil, ja que la desforestació dels darrers anys hauria afavorit el vessament cap a la mar de fertilitzants.

Aquí cal demanar-se quina és també la responsabilitat de la indústria turística en aquesta «venjança» de les algues, atès que més enllà dels danys a la zona, aquesta genera almenys el 15% de les emissions de CO2 globals.

I evitar tudar recursos tant públics com privats en tractar un problema de forma superficial, com afortunadament ja no es fa a les Illes Balears d’ençà que es va protegir la posidònia (encara que alguns no ho hagin paït), i com malauradament s’està fent a les platges de Cancún, generant més mal que bé amb mètodes de retirada que erosionen les platges i se’n duen l’arena amb els sargassos eliminats.

Però sobretot, cal reflexionar sobre la reducció de les destinacions turístiques a un producte de monocultiu basat en una imatge idíl·lica com la de les platges color turquesa que tots identificam quan pensam en el Carib. Una reflexió que també hauria de dur al racó de pensar als patriotes que ahir mateix es manifestaven a Palma en defensa dels creuers i més creuers, amb una forta presència d’elements d’extrema dreta, per cert.

comentaris
La venjança de les algues