ENTREVISTA A ANTONI SIMÓ, REGIDOR DE MÉS PER SA POBLA

Toni Simó: "Les energies renovables podran abastir totes les nostres necessitats elèctriques"

Toni Simó: "Les energies renovables podran abastir totes les nostres necessitats elèctriques"
foto: M. Munar Socias
foto: M. Munar Socias

A diferència de països com Suïssa i Luxemburg on predomina la conscienciació mediambiental, a Espanya ho fan els interessos. Així ho demostra la negativa que va donar en el 2016 Rajoy a la proposta de tancament d'Es Murterar. Toni Simó, dirigent del partit impulsor, ens explica quin és el seu repte quant a la central més contaminant d'Espanya de cara al 2025.

 

Pregunta. Tenint en compte la negativa que us va donar el govern de Rajoy, quines mesures prendreu per tal que l'any que ve funcioni ja només la meitat de la central?

 

Resposta. Hi ha dues línies de feina. Per una banda, el tancament s'ha de fer per via administrativa, del que se n'encarrega la Direcció General d'Energia. Per l'altra, tal com va anunciar el Ministeri, la intenció és el tancament de facto de la central d’Es Murterar. Però com que possiblement els tràmits siguin lents, la idea és tancar-ne la meitat de manera imminent i, cap a finals del 2025; tancar-la completament. Finalment, el pla és destinar totes les persones que hi treballen a altres llocs de feina o, fins i tot; apostar per la formació i per les energies renovables. Enviar-los a altres centrals també seria una possibilitat. Per exemple a Ca's Tresorer, que és una central que funciona amb gas natural i ara mateix està baix mínims.

 

P. No creus que és marcar-se uns objectius massa difícils d'aconseguir en tan poc temps? Tenint en compte que suposa passar d'una inversió de 15 a 18,5 milions d'euros canviar les centrals elèctriques per centrals generadores d'energia eòlica o solar.

 

R. Pot parèixer un repte molt gran i que hagi vengut de sobte, però això fa anys que s'està parlant. De fet, l'any 2016 ja hi havia una ordre de reduir les emissions a l'atmosfera altament contaminants, però no es va fer perquè la inversió és cara. Concretament, a la central d'Es Murterar es requereixen seixanta milions d'euros per eliminar tota aquesta contaminació d'excés. El Ministeri hauria pogut assumir aquesta despesa, però trobava que no hi havia necessitat. Hi ha el repte d'afrontar la transició energètica, però no ve sobtat. Ve d'enrere i crec que és més administratiu que de facto. Hem anat a màxims innecessaris per la dificultat d'entendre que les necessitats de les Illes Balears queden assumides per tota la instal·lació elèctrica que tenim. Existeixen informes que ho testifiquen.

 

P. M'han creat dubte dues publicacions de Més per Mallorca a les xarxes socials. En una dèieu que l'any vinent funcionaria només un 50% de la central, i després publicàveu: "A partir de gener de l'any que ve es reduirà en un 90% el funcionament de la central".

 

R. Sí, és veritat que es pot malentendre. És vera que es tanca un 50% de facto, perquè hi ha quatre grups i se'n clouen dos; i a l'altre 50% s'hi establiran uns màxims. Els dos grups que funcionaran només podran treballar fins a 500 hores, i això implica una reducció d'un 90% del funcionament.

 

P. Per les xarxes socials, Més per sa Pobla va compartir que voleu que Es Murterar indemnitzi Sa Pobla pels anys de contaminació. Què demanau exactament?

 

R. Simplement demanam que, com a indústria contaminant, indemnitzi al poble. Tot i que Es Murterar no està dins sa Pobla, hi limita. I així com hi ha antecedents que totes les indústries que contaminen indemnitzen als pobles que afecten, es pot aconseguir que l'empresa operadora Endesa retribueixi a Sa Pobla per la contaminació generada.

 

P. Aquesta mesura afectarà molts llocs de treball. Teniu res previst per tal que un gran nombre de treballadors no perdin la seva feina?

 

R. Primer de tot, hi ha l'opció de redistribuir el personal a altres centrals o a altres espais d'Endesa, a indústria o a oficines depenent de les necessitats de l'empresa. L'altra opció és la formació d'aquests assalariats per a començar a encarar la transició energètica. Des de Més per Sa Pobla creiem que hem d'anar per aquí. És a dir, apostar per l'ensenyament per després tenir una bona qualitat en les instal·lacions o, fins i tot; en el servei d'energia renovable.

 

P. Penseu que seria possible recol·locar-los a noves centrals d'energies renovables?

 

R. Sí, és clar. Però torn a insistir que és fins i tot millor la formació d'aquests treballadors.

 

P. Com es mantindrà el nivell energètic quan hi ha un consum d'energia elèctrica enorme, sobretot durant l'estiu?

 

R. En principi, amb la instal·lació actual és suficient. Per si de cas, però, hi ha el cable que ens porta energia de la Península. Per tant, el problema quedaria solucionat. Amb aquest fil hi ha hagut una liberalització del mercat elèctric a les Illes Balears. Nosaltres teníem un oligopoli: només podíem tenir accés a Endesa i ara mateix podem contractar a empreses que fins aleshores no podien competir. Per exemple, jo estic amb Som Energia, que és una cooperativa elèctrica d'energies renovables. Fa quinze anys o més, no hauria pogut contractar amb Som Energia. Ara sí, perquè hi ha hagut una obertura d'aquest oligopoli.

 

P. Actualment, el govern central destina 1.000 milions d'euros anuals a la combustió fòssil. Creieu que, amb tots els interessos que hi ha amb les empreses energètiques tradicionals; és possible passar a destinar-los a les renovables, que són minoritàries?

 

R. Sí, perquè amb totes les males praxis que hi ha dins del mercat elèctric, la gent té l'opció de comprar la seva energia a empreses diferents a les tradicionals que tinguin millors praxis. Per exemple, a cooperatives com la que t'he dit. No necessàriament s'han de fer megaparcs eòlics o megaparcs solars. Crec que les energies renovables, encara que quedi molt per avançar, podran abastir d'aquí a uns anys totes les nostres necessitats elèctriques. Particularment, crec en un projecte de microgeneració que a Brasil ja s'ha fet però que la legislació vigent encara no permet a Espanya. Consisteix en la microgeneració energètica a partir de microestacions. És a dir, que cada casa tingui les seves plaques solars o microgeneradors eòlics i compartesquin entre els veïns l'energia elèctrica. Jo crec amb aquest projecte, encara que amb l'actual legislació pugui semblar utòpic.

 

P. Finalment, de cara al 2025, és possible que les Balears deixin d'estar a la cua en producció de renovables de tot l'Estat? Perquè, ara per ara, produeixen només un 3% d'energia d'aquest tipus...

 

R. És petit el que es produeix. S'ha de dir, però, que l'actual govern ha fet bastant feina. A part de tota la llei de canvi climàtic que ha planejat, des de la direcció d'energia s'han concedit ajudes a particulars i a empreses per a facilitar la instal·lació de taulades solars. El 2025 sembla que queda lluny, però no queda tan lluny i és complicat revertir la situació. Sens dubte, però, l'únic que podem fer és avançar. Clar que l'impacte dels megaparcs solars és grossa, i el tema és posar-los a llocs que reuneixin les capacitats tècniques necessàries; com que tinguin moltes hores de sol o que no els toqui l'ombra. A Mallorca, tot i que no tenim una geografia extremadament punteguda; hi ha algunes planes que potser coincideix que siguin terres fèrtils. El debat és si ens interessa substituir l'ús agrari per plaques solars. Per una banda, cal mantenir un sòl agrari actiu, però també tenir una transició energètica efectiva. El que és indubtable és que no ens convé mantenir les energies renovables. Ens trobem, per tant, en un estadi on descartam ja les no renovables i començam a encaminar les renovables.

comentaris
Toni Simó: "Les energies renovables podran abastir totes les nostres necessitats elèctriques"