Us sorprendreu d’aquest títol. No és un resultat esportiu. És el nombre de dones assassinades des de l’any 2003, mil feia la dona assassinada a Alboraia, mil una, ahir mateix a Xàtiva a més embarassada de sis mesos.
No donen els noms d’aquestes dues, els mitjans de comunicació. Però en tenien, Beatriz A H de 29 anys d’Alboraia, encara no han donat el nom de l’al.lota de Xàtiva. Les dues tenien família, amistats, persones que les estimaven. Segons feminicido.netl’any passat es varen cometre 98 feminicidis, segons la Delegació del Govern per la Violència de gènere, 47 assassinats. Durant l’any 2019, 38. Amb aquestes diferències de xifres hem de pensar que el nombre de mil una és insuficient.
Són oficials, en setze anys, del 2003 al 2019, mil i una dones han perdut la vida pel fet de ser dones. Més que les víctimes del terrorisme en tots els anys que ETA matava.
Perdre la vida, morir, pel simple fet de ser dona i que l’assassí hagi tingut una relació sentimental amb ella, és la definició que dóna la llei estatal del 2004. Violència masclista, violència d’aquells que creuen que l’afecte, l’estima, l’amor, és igual que possessió, propietat, per això creuen que poden menysprear-la, poden agredir-la, poden aïllar-la, en una paraula, poden acabarmatant-la.
Aquests dies que es parla de govern estatal de «cooperació» no de «coalició», hem de demanar als negociadors que posin com a principal prioritat, accions per encarar aquest problema social. Perquè no és un problema de les dones, de la meitat de la població. És un problema de tota la societat que requereix decisions valentes, inversions públiques, formació molta formació als cossos de seguretat, als membres del poder judicial, als professionals dels mitjans de comunicació. Formació en perspectiva de gènere, contra les violències.
Inversió clara en educació, però no penseu que hagi de ser només promocionar la coeducació, que s’ha de fer a tota l’escala formativa, hi ha d’haver decisions clares en el món universitari, des d’alt, que es promogui la formació en perspectiva de gènere, per la tolerància, per l’educació emocional també a persones adultes.
Hi ha d’haver actituds clares i valentes que responguin al Vaticà i el seu Manifest per alliçonar el seu professorat en contra de l’educació de gènere. Un document dirigit als creients de la religió catòlica però sabem que té una gran repercussió social.
Actituds clares i valentes que defensin les iniciatives de coeducació com Skolae de la comunitat foral de Navarra, que ha rebut tres denúnciesde sectors conservadors i reaccionaris contra les persones que redactaren i imparteixen el programa, persones citades pel Tribunal Superior de Justícia de Navarra, pel pròxim divendres 14.
Hi ha d’haver doblers suficients per dur a terme el Pacte d’Estat contra les Violències masclistes, com a instrument mínim per iniciar les polítiques de prevenció, detecció i atenció a les dones víctimes.
Una amiga va penjar al seu mur de Facebook el següent missatge:1000,entre eldolor i la indignació.Li vaig afegir, amb ràbia. Perquè a la indignació, al dolor, també hi ha la ràbia que ens mou a continuar lluitant per vèncer aquest problema social.
En nom de totes les dones assassinades, en nom de tots els infants que han quedat orfes, víctimes també, en nom de tantes dones que pateixen les violències, hem de continuar amb el compromís per lluitar per transformar aquesta societat on el patriarcat continua dominant les relacions afectives, aquesta societat que veu les dones com a objectes sexuals, no com a persones.