Decisions complicades

foto: El País
foto: El País

El meu whatsapp bull. Per fer-vos una idea: estic a quatre grups de pares i mares. He rebut tantes informacions falses, en forma d’àudio, imatges que semblen reals, etcètera, que he estat a punt de donar-me de baixa de l’aplicació. També he rebut informacions reals, la majoria de vegades seguides d’exabruptes.

Sí, jo som la primera que en pensar en tenir els infants dues setmanes a casa – i «a casa» vol dir a casa, ni parcs, ni quedades amb amiguets, ni cinema, ni res de res: a casa- i, a sobre, fent-los seguir un pla d’estudis, se’m cau el món a sobre i em passa pel cap un vocabulari que faria empagueir un pirata.

Però fins aquí.

Perquè la meva racionalitat em fa comprendre que és el millor com a societat. Que és un moment de responsabilitat envers els altres. Perquè ningú del meu entorn pertany, afortunadament, a cap grup de risc, però potser algú de l’entorn del meu entorn sí que ho és: la padrina d’una amiga del meu fill, la germana d’una companya de feina, el sogre de la carnissera. Toca quedar-se 15 o 20 o 25 dies a casa amb els infants? Idò toca. Toca passar una mamografia de control al mes que ve? Idò toca. Toca suspendre la calçotada amb 60 kilos de calçots a la gelera? Sí i mil vegades sí. Toca donar una mà per evitar uns centenars (encara que fos una desena) de casos greus o mortals, toca donar una mà al sistema sanitari, perquè no col·lapsi, i toca donar una mà a les persones que ens governen i que estan prenent decisions molt i molt complicades.

S’està fent tot el que, en cada moment, es creu millor. Les decisions es prenen segons els que van aconsellant els científics (encara que a l’oportunista irresponsable d’en Pablo Casado no li sembli bé) i, basta veure la cara de la presidenta a la compareixença de no fa ni dues hores, no són decisions gens fàcils de prendre. Hi ha hagut errors? Segur. N’hi haurà més? Segur. Però no posem les coses encara més difícils del que ja són. Facem cas del que ens diuen els que en saben, o, almenys, dels que en saben molt més que noltros. No ajuda, gens, difondre missatges de desconfiança, quan no directament atacs polítics, interessats o no. Aquests dies surten els cunyats de davall les pedres! I els cunyats en saben més de tot que qualsevol científic o qualsevol polític, que, com és sabut, tots són igual d’inútils. Posa-t tu a gestionar una crisi com aquesta. Surt tu a dir-li a les famílies que no poden visitar els seus majors o dur els infants a escola. Per una vegada, encara que només sigui una vegada, siguem responsables i confiem i donem suport a qui hem triat per prendre les decisions complicades.

També em preocupa la histèria col·lectiva que impulsa a la gent a prendre mesures supletòries i exagerades. Que s’esgota el paper higiènic als supermercats! Però per què vol algú 100 rotllos de paper higiènic? I dic «s’esgota» i no «no n’hi ha» perquè sí que n’hi ha. No hi ha una crisi de desproveïment. Tot el que s’acaba es reposa en un parell d’hores. Tan perjudicial és el no fer cas de les recomanacions que ens fan per trobar-les exagerades com sobredimensionar el problema. L’abastiment de mercaderies funciona amb normalitat: no provoquem un falta de productes perquè pensem que hi haurà una falta de productes i en facem aplec innecessari. És gairebé còmic.

I xerrant de còmic, i per acabar, no perdem el sentit de l’humor. Facem broma de la situació. Distensiona, relativitza i uneix.

Qua acabeu de passar una bona Corema.

Comentaris