Una diada (a)típica, un procés mal gestionat i una mà negra al darrere

foto: VilaWeb
foto: VilaWeb

El passat 11 de setembre vam assistir a una Diada especial, atípica. Va ser un 11-S molt menys comentat amb antelació, molt manco aclamat i el menys secundat. El dimarts passat, va ser un dia trist per la independència de Catalunya, perquè va ser la prova que el procés sobiranista català ha perdut part del seguiment que tants anys li ha costat guanyar.

Des de l'Onze de Setembre del 2012, any que es va donar la mobilització més massiva de l'independentisme amb un lema clar ("Catalunya, nou estat d'Europa"), el suport a la Diada ha anat variant, però la d'enguany ha estat la menys clamorosa en molts anys.

La del 2012 va suposar el ressorgiment del sentiment nacionalista, i va tenir el costat d'un milió i mig de persones, segons dades dels Mossos d'Esquadra i de la Guàrdia Urbana. El 2013, el procés sobiranista ja estava en marxa i la Diada va superar el seu propi rècord amb 1,6 milions. El 2014, l'assistència va créixer fins i tot més i va mobilitzar 1,8 persones. El d'aquest any va ser l'11-S més escandalós, ja que fou previ a la consulta del 9N, i hi havia un clima de gran tensió política. Fins i tot, va impactar en la premsa internacional i els mitjans més reconeguts mundialment ens tingueren en el punt de mira.

A partir de l'any següent, però, el 2015 la Diada va començar a decaure fins a l'any 2017; i això que els resultats del 9N pareixien evidents: un 81% dels catalans que hi van participar, volien la independència de Catalunya. Un 10% dels votants volien un Estat català, però no recolzaven la seva separació d'Espanya; i només un 4,54% es van oposar a les dues qüestions.

Aquestes dades, però, no es poden (ni es podien) mirar per si soles, descontextualitzades. Què és el que han tendit a fer en totes les consultes els líders dels partits independentistes. Aquests percentatges no es podien prendre de referència per engegar un procés d'independència, perquè només un terç de la població catalana s'havia presentat a les urnes. No eren xifres reals.

La Diada del 2016 va convocar només 800.000 persones en totes les concentracions, una mostra del disgust dels dos terços restants que se sentien catalans però no volien la independència. L'any 2017 es va tornar a arribar a la xifra del milió de manifestants. Va ser un moment àlgid. S'havia convocat el referèndum de l'1 d'Octubre i poc temps després tindria lloc el moment clau del procés en aquest nou minvament: la proclamació d'independència de Catalunya i la gran disputa entre les institucions catalanes i l'Estat. I és que, una vegada més, els resultats de l'1-O no representaven la realitat i no es podien agafar de manera seriosa. Tornava a guanyar el 'Sí' amb un 90%, d'acord. Però aquest escrutini s'havia de tenir en compte dins del 43% de població catalana.

Si bé és cert que la reacció de l'Estat espanyol va ser la pitjor possible exercint una gran repressió, com demostren les imatges de l'1 d'Octubre i amb l'aplicació de l'article 155 per part del govern de Mariano Rajoy (que testifica que vivim a un Estat autoritari); hem de reconèixer que l'actuació per part dels líders catalans també va ser molt equivocada (i així ha quedat plasmat en la Diada d'enguany).

No obstant això, l'any 2018 un milió de catalans van tornar a sortir al carrer. Estaven cremats amb la brutal coacció de l'Estat. Sentien un total desacord amb la detenció i empresonaments dels líders sobiranistes. Ara per ara, però, el procés ha perdut unitat. La Diada d'enguany ha tingut una escassa participació de 600.000 persones i ha tingut lloc en un moment especial. A la primera quinzena d'octubre el Tribunal Suprem emetrà sentència contra els dirigents independentistes, i potser la resolució tendrà efectes en la Diada del 2020. Veurem. A més, les divisions entre els diversos actors polítics sobiranistes són evidents i la manca d'una estratègia comuna, també.

Finalment, també és important tenir en compte el paper que han tingut els mitjans de comunicació en la pèrdua d'unitat de l'independentisme. Tots ells hi han contribuït manipulant dades, traient-les de context i donant lloc a males interpretacions. Però aquesta vegada em vull centrar amb La Sexta. Segurament haureu vist el vídeo que ha rodolat els darrers dies de com en el programa Más Vale Tarde els periodistes manipulaven la informació.

El reporter José Yélamo, mentre cobria la manifestació davant el Parlament de Catalunya, va fer senyes als independentistes per tal que creassin escàndol durant la connexió en directe amb el crit de "prensa española, manipuladora". Des de plató, la presentadora Mamen Mendizabal va mostrar també la seva manca de professionalitat esperonant una mica més la tensió: "No hay buena manifestación sin ese grito coral de 'prensa española, manipuladora'".

La justificació del reporter, quan es va trobar en l'estocada, va ser aquesta: "Cuando llevas 4 horas aguantando insultos personales, lanzamientos de objetos, escupitajos, descalificaciones por tu acento andaluz y empujones mientras trabajas, hay que decir que no todo vale".

Ja s'ho podrien aplicar, a això darrer. Perquè sembla que per ells (com a periodistes) sí que tot val. I no només fan un mal terrible a la professió, sinó que s'enriuen i insulten als espectadors. Ja no només és Ferreras, la majoria de la plantilla de la cadena és detestable i, per llàstima, això segueix tenint cabuda. I no ho oblidem: unes conseqüències a favor de l’Estat i contràries a l’autonomia significatives.

Comentaris