Imprimir

La dimensió laboral de la pandèmia

Redacció | 24 de de març de 2020

foto: Platja de S'Arenal (Gtres)
foto: Platja de S'Arenal (Gtres)

La crisi generada pel coronavirus també posa de manifest les desigualtats existents a la societat, i entre aquestes cal destacar les laborals. No tothom ha pogut quedar a casa seva d’acord amb les recomanacions oficials, tot i que quedar a casa tampoc no és equivalent a deixar de fer feina -gràcies al teletreball-, però sí implica major protecció dels qui tenen almenys aquesta opció.

L’activitat laboral de la majoria no ha aturat, bé perquè es considera essencial -ja sigui la dels serveis de salut, els de seguretat, els establiments d’alimentació i les farmàcies, que romanen obertes, entre d’altres-, bé perquè el govern no ha estat prou valent com per aturar l’activitat econòmica com sí ha acabat per fer Itàlia fa dos dies, en sobrepassar els més de 5.000 morts per la pandèmia.

En el cas de les Illes Balears, la pandèmia ha implicat la tramitació de milers d’Expedients de Regulació Temporal de l’Ocupació (ERTOS) que impliquen una aturada temporal de l’activitat de les empreses, i que han estat compensats amb mesures de les administracions, com el fet que s’agilitzi l’accés a les prestacions d’atur, o fins i tot que els treballadors fixos discontinus puguin cobrar-lo. Els sindicats estan desbordats mirant tant d’informar els treballadors i treballadores dels seus drets, com d’evitar que en aquesta situació es produeixin abusos per part de les empreses. «No et poden acomiadar» és la primera frase de la campanya informativa del Govern balear que a més, insta els treballadors i treballadores a què s’assessorin amb els sindicats. Només en els primers cinc dies de l’Estat d’Alarma, al sindicat CCOO a Balears varen atendre més de 9.000 consultes.

Els sindicats, a més, reclamen mesures de protecció per als treballadors i treballadores de sectors que segueixen en actiu, com el de la construcció, on ahir amenaçaren amb aturar l’activitat si no es garantien mesures i equipaments de protecció als qui no tenen l’opció de fer feina des de casa. En el cas dels treballadors i treballadores sanitàries, la manca de mitjans és sagnants, i el fet d’estar en la primera línia de combat contra el virus, fa que siguin el primer sector en contagiats per la pandèmia (el 12% del total pel moment).

Altres sindicats, com el STEI-intersindical, exigeixen que a més de garantir aquesta protecció, només mantenguin la seva activitat els serveis considerats essencials.

Malgrat les administracions han garantit que totes les persones afectades per ERTOs podran accedir a prestacions d’atur, la preocupació tant d’empreses com de treballadors i treballadores és important per la tremenda incertesa pel que fa a la temporada, atès l’alt grau de dependència de la nostra economia de l’activitat turística. Una incertesa que encara està per veure com afectarà la percepció global de l’activitat turística i aquesta activitat tant a curt com a mig termini.

Per això, a més de prevenir l’empitjorament dels ja prou preocupants indicadors d’exclusió social i desigualtats de les Illes lligats justament a aquest model econòmic, des dels poders públics i els agents econòmics algú hauria de començar a pensar en com ho farem després que tot passi, ja que tot apunta a què res no serà igual.

 

 

 

 

Podeu veure aquest article en la següent adreça /articulo/treball-i-economies/dimensio-laboral-pandemia/20200324074616001438.html


© 2020 Illa Global

Una mirada crítica al nostre entorn

Portal de comunicació de les Fundacions Darder-Mascaró

Escriu-nos a [email protected]