La recent dimissió de na Mireia Boya Busquet del Secretariat Nacional de la CUP, del qual en formava part, per cuidar-me... piulava a les xarxes socials. L’explicació la trobareu ben detallada al seu compte de twitter @yeyaboya. Una retirada momentània, explica.Una passa al costat per cuidar-se, per què no es veu amb cor de continuar coincidint en els òrgans de direcció de la CUP amb la persona amb «comportaments agressius i rols de poder».

La retirada de la direcció de la CUP d’aquesta jove aranesa, la més votada com a candidata individual al Secretariat, posa en evidència les dificultats reals que viuen organitzacions d’esquerres i feministes per ser vertaderament conseqüents en el que creuen. El secretariat de la CUP va lamentar els fets i va reiterar el seu compromís de «seguir treballant per garantir espais segurs i lliures de violències»... a la vegada que va reconèixer «la CUP no és impermeable a un sistema patriarcal que travessa les nostres vides i les nostres pràctiques militants»

Vull fer meva la piulada de la professora de ciència política i directora de la unitat d’igualtat de la UPF, Tània Verge: Diu la politòloga britànica feminista Joni Lovenduski que els partits són els guardians de la masculinitat i del masclisme en la política. Són una màquina d’expulsar les dones. Amb tu, @yeyaboya.

Com tota generalització pot ser injusta, però és ben certa en la gran majoria de casos. El més trist i preocupant és que estem parlant d’un exemple d’un partit d’esquerres i feminista. Les dretes sabem què en pensen de les dones en política, sabem que podem tenir lideresses al capdavant i això no vol dir que siguin feministes, ni elles mateixes, ni els seus programes. Escolteu-les, han parlat de «feminisme liberal» per anar contra els feminismes d’esquerres.

Feminitzar la políticaés una proposta feminista que no vol dir posar dones als càrrecs electes, també hi han de ser, per això la conquesta de la llista cremallera a les candidatures. Feminitzar la política és combatre el patriarcat també present en els partits d’esquerres. Que molts companys assumeixin la necessitat de fer una passa enrere, o al costat, sembla molt difícil. Que es canviïn les normes de les reunions, no només és pensar en una ludoteca per als infants de les companyes mares. Feminitzar la políticaés més que pensar en la coresponsabilitat en el nucli familiar. 

Sabem que el patriarcat, el narcisisme de molts líders polítics apareix no només en la seva cara exterior, pública. També en el dia a dia quotidià de les pràctiques internes. La jerarquització en la presa de decisions sabem que és habitual en els partits dretans i conservadors, si ho dubteu, penseu en les candidatures del Partit Popular al Congrés per a les Illes Balears, ara na Marieta Salom, foto devora el líder Casado. Demà na Margalida Prohens, devora en Company i na Maria cap al Senat...

Feminitzar la política és exercir la feina de manera cooperativa, en equip. És tenir present en primer lloc les persones, com explica na Mireia a la seva carta, i no respondre amb generalitats sense apartar l’agressor, com ha fet la CUP.

No és gens fàcil ser feminista, estareu d’acord amb mi. I ens dol, perquè necessitem gestos valents i conseqüents. 

N’Esperança Bosch, professora de la UIB, ho deia recentment a un programa DONESd’IB3 ràdio. Les feministes hem d’estudiar, hem de llegir molt. Els homes feministes també, han de fonamentar les idees, i han de ser capaços de dur-les endavant, no hi ha categories, el pensament feminista és una manera d’entendre del món, una ideologia revolucionària que el vol capgirar, transformar.

Us recoman el llibre Nou sobiranisme i Feminismes, d’Editorial Lleonard Muntaner. Especialment l’apartat dedicat a Feminismes, dones joves, dones expertes, sàvies, ens fan reflexionar i ens ensenyen. Ens donen eines per ser conseqüents en el nostre compromís revolucionari de transformar la societat patriarcal, injusta, insolidària que vivim.