imatge: Magisnet
imatge: Magisnet

El tercer trimestre comença en uns pocs dies i moltes (totes) són encara les incerteses que tenim els docents de com hem d’afrontar el retorn a les classes després de les vacances de Setmana Santa. Si aconseguim aïllar-nos del renou exterior, dels intents d’intoxicació partidista orquestrada per uns i altres i de les opinions malintencionades d’alguns mal-anomenats mitjans de comunicació ens adonàrem que l’única decisió realment important que tenim damunt la taula és l’avaluació d’aquest tercer trimestre i per extensió del curs 2019-2020.

Tots tenim clar i ben assumit que el gruix (o la totalitat) del tercer trimestre serà telemàtic. Amb plataformes més o menys encertades i amb una càrrega de feina a totes totes molt major que si féssim classes de manera presencial. El que va deixar clar les tres setmanes de confinament va ser que la càrrega dels docents s’ha vist incrementada de manera exponencial, al mateix moment que se’ns qüestionava des de diversos sectors i una part important de la població especulava sobre la necessitat d’eliminar  o escurçar les vacances d’estiu, però com deia Ende a la genial Història Interminable, aquesta és una altra història i ha d’esser explicada en una altra ocasió.

El que tenen avui damunt la taula els encarregats de marcar les directrius en matèria d’educació d’aquest país ( i fixau-vos que no he dit els experts 😉) és com avaluar el maleït tercer trimestre. Aprovat general, avaluació continuada, donar per acabat el curs... Totes opinions respectables, que evidentment no ens agraden, perquè el que realment volem és tornar a les aules, és el caliu de l’ensenyament col·lectiu i la riquesa del tu a tu; però això ara mateix és impossible. La meva opinió de tot plegat és que ara tenim una oportunitat única per aprendre en comptes d’aprovar. El somni de tots els ensenyants del món és que els seus alumnes aprenguin i no que simplement es preparin per assolir unes bones qualificacions, oblidant en un període molt curt de temps tot allò que han memoritzat inútilment.

Estudiar per plaer, estudiar per aprendre, des de l’emoció i la pràctica, des dels interessos personals, des de les pròpies inquietuds, una quimera? 

La meva proposta concreta és aprofundir en la possibilitat de fer realitat una part d’aquesta utopia: tancar les notes del curs amb la mitjana dels dos trimestres que tenim avaluats amb la metodologia tradicional A partir d’aquí només es pot millorar, mai es podrà tornar enrere, no es podran baixar notes, però sí pujar-les i amb una bona feina es podrà aprovar el curs. El dubte que fins i tot a mi m’assalta és com mantenir la tensió? Com fer que el nostre alumnat etiquetat com a bo es mantengui connectat si tanmateix ja ha aprovat el curs? 

No ens manca imaginació. Som docents i d’inventar, innovar i motivar en sabem molt. Posem tots els nostres recursos damunt la taula i segur que compartint experiències, investigant, proposant noves metodologies i productes serem capaços de fer que els nostres alumnes estudiïn per aprendre i no només per aprovar.

 

Comentaris