En contra dels drets humans més bàsics, de qualsevol vestigi d’humanitat i òbviament, de qualsevol tractat del dret internacional, Grècia va abandonar a finals de juliol desenes de refugiats sirians que fugien de la guerra enmig de la mar. Uns dies després d’arribar a l’illa de Rodes, famílies senceres foren embarcades en bots salvavides i abandonades a la seva sort en mar oberta, tal i com ho han denunciat diverses ONGs i ha relatat al diari Ara Nayma K. al diari Ara. Es calcula que més d’un milenar de persones refugiades han estat deportades il·legalment i abandonades a la seva sort en les darreres setmanes, i no se sap quantes d’elles han mort.

Estats com el grec, emparats per la política racista de fronteres de la UE, estan fent servir pràctiques paramilitars (amb encaputxats inclosos) per fer aquesta mena d’operacions, que signifiquen una passa endavant en la deriva securitària de la gestió de les fronteres, que també s’ha delegat en tercers països, com ara Turquia o el Marroc, poc o gens respectuosos amb els drets humans. Una pràctica denunciada per diputats alemanys, que han destapat el caràcter il·legal d’aquestes deportacions.

Mentre el continent africà és el gran oblidat d'una crisi -i quan arriben ja al milió de casos diagnosticats- que només ha agreujat les mancances materials de milions de persones, l’increment de persones migrants i refugiades entre Àfrica i Europa (fins i tot al canal de la Manxa, que separa les costes franceses del Regne Unit) ha estat aprofitat aquestes setmanes per part de l’extrema dreta i els seus mitjans de comunicació afins per difondre bulos com ara que terroristes jihadistes arriben en pastera. També a Espanya s’han produït episodis racistes molt greus que ocupen molt poc espai als mitjans, com ara els incendis intencionats als camps de treballadors del camp a Huelva del passat mes de juliol.