L’obligació de fer servir mascaretes (higièniques o quirúrguiques) als espais públics a partir d’avui dijous, tot i ser una mesura necessària des del punt de vista de la salut pública, pot acabar aprofundint en les desigualtats socials. Cal recordar que el govern de l’Estat, de la mà dels decrets que sostenen l’estat d’alarma, va establir un preu màxim de 96 cèntims per unitat, que ha acabat essent el preu de venda de referència.

És a dir, mascaretes d’un sol ús en molts de casos, que poden significar per tant, per poc que es facin servir, d’una despesa diària d’un euro per membre de la unitat familiar com a mínim, més de 100 euros mensuals si es tracta per exemple d’una parella amb dos fills.

Ara que comença a haver-hi stock i que fins i tot empreses espanyoles s’han posat a produir mascaretes, allò desitjable seria que les administracions públiques garantissin, com ja s’ha fet a altres països, un subministrament mínim de mascaretes gratuït de mascaretes homologades mentre duri la pandèmia. A Marroc, el preu de venda de les mascaretes, és fins a 10 vegades menor que a Espanya, i Turquia les regala a la seva població.

Si no es fa amb una fórmula així, amb major intervenció dels poders públics, la delicada situació econòmica per la que passen milers de famílies es veurà agreujada per aquesta mesura, tan necessària com poc acompanyada de compromís per part d’un govern de l’Estat que presumeix d’estar del costat de la classe treballadora.