SFM: dèficit de personal, tallers privatitzats, màquines avariades, més usuaris i usuàries que mai i protestes

Han passat molts d’anys i la majoria de gent no ho ha viscut. Però hi va haver un temps en que el tren era el mitjà de transport més important de Mallorca, hi feien feina a l’hora més de 1.000 persones,  disposava de 244 km de vies de tren i connectava 33 pobles.  

A l’any  1960 Mallorca disposava de 40 mil cotxes i l’Administració Pública animava i afavoria la seva gran expansió, al temps que en el tren es va propiciar la desinversió i el seu declivi.  

Actualment  SFM sols disposa de 109 km de vies de tren i sols connecta 18 pobles.   Tenim a Mallorca, 135 km menys de vies de tren que fa 60 anys i un milió de cotxes que circulen per les nostres carreteres. 

Amb aquest trist panorama històric del tren a Mallorca, en els darrers 30 anys hem vist com del Govern Central arribaven  moltes inversions mil milionàries per expropiar terrenys, construir autopistes  i noves carreteres,  per tal d’afavorir  la compra i l’ús massiu dels cotxes,  que fatalment ens ha abocat a la saturació  de carreteres que patim.    

Però també en aquests 30 anys, arribaren les competències ferroviàries que ens corresponien a la nostra Comunitat Autònoma, era l’any 1993 i així a l’any 1994 es varen constituir els Serveis Ferroviaris de Mallorca i deixarem d’anomenar a l’empresa FEVE (Ferrocarriles Españoles de Via Estrecha), per anomenar-la SFM.

En la legislatura 1991-1995, no existia gaire interès per part del Govern Balear en fomentar el transport ferroviari,  mostra d’això són unes declaracions atribuïdes al  Director General de Transports, que va dir en públic, que per la poca gent que viatjava en el tren, resultaria millor pagar un taxi a cada usuari.

A l’any 1995, a finals de la legislatura, arribaren les primeres màquines de tren dièsel de SFM,  que substituïren les velles màquines de FEVE,  ja esgotades després de tants d’anys de servei,  tot una gran festa.    

Però hi va haver una sorpresa inesperada,  a l’hora d’encomanar les màquines (que les fabricaren a mida per a SFM),  els responsables de SFM  no tingueren en compte l’alçada  de les andanes a Mallorca i quan aquestes arribaren,  va resultar que les màquines eren massa altes per poder-hi pujar.

Per fer la inauguració i estrenar els nous combois  (convidant a un viatge i un refresc a l’estació de Palma),  per via d’urgència s’encomanaren uns pujadors provisionals de fusta i poguérem fer el petit viatge d’anada i tornada fins el pont de la Via de Cintura, ja que no hi havia en tota la línia del tren, cap estació habilitada per baixar d’aquelles màquines de tren tan altes.

En la legislatura 2011-2015,  SFM va tancar amb reixes  de ferro tots els recintes de les estacions dels pobles, va instal·lar unes casetes de plàstic molt lletges devora els edificis emblemàtics de les estacions, va suprimir diverses entrades i sortides de tots els recintes de  les andanes del tren, les va convertir en més insegures i més desagradables,  va iniciar la supressió de la figura dels interventors (revisors) dins dels trens,  va acomiadar uns 50 treballadors i treballadores,  va aturar les obres d’extensió de la xarxa ferroviària fins Artà,  va renunciar al Conveni Ferroviari per a inversions de 400 milions  d’euros  amb el Govern Central i va pujar els preus dels viatges un 50 %. A dia d’avui,  els usuaris i usuàries del tren,  encara no ens hem recuperat de l’estocada d’aquella legislatura i ens trobem per diferents motius,  en una situació de insatisfacció permanent.

En la legislatura 2015-2019  i en l’actual que continua la mateixa Administració, podem dir que  no han fet mal al tren, però també es cert que no hem vist reparats tots els mals  heretats d’abans.

Del personal acomiadat,  sols n’han pogut recuperar una vintena, de la pujada abusiva de preus sols les han rebaixat un 10%,  de l’aturada de les obres d’extensió de la xarxa ferroviària,  encara no hem vist cap senyal de reinici d’obres,  no s’ha fet cap convocatòria pública de trasllats ò de oposicions per a poder  incorporar urgentment,  totes les persones que manquen en la plantilla de SFM.

A tot això, els usuaris habituals del tren veiem com progressivament augmenta l’afluència de nous usuaris i com l’ocupació dels combois,  supera la seva capacitat.  

Hi ha usuaris que portem anys reclamant més freqüències i més capacitat del servei,  però ens trobem que SFM funciona gairebé al límit de les seves possibilitats i que una petita incidència pot provocar  (com a vegades ha passat) una cadena de incidents  que afecten a diferents freqüències, la puntualitat i la eficiència del servei.

Manca personal, manquen combois, no hi ha pressupost suficient,  el Govern Central té altres prioritats a l’hora de invertir, el servei de tallers (privatitzat) no aconsegueix tenir operatius a tots els combois de SFM,  necessitem una potent inversió  per aconseguir la capacitat  de serveis que reclamem,  volem més freqüències i ens responen que tot això de moment no és possible i  per això molta gent usuària  del tren està indignada i per això s’han fet les protestes que s’han vist pels diaris i pels informatius de TV.