Pornografia i neoliberalisme, 50 anys d'un feliç matrimoni

Fotograma de Boogie Nights
Fotograma de Boogie Nights

El juliol de 1969 Dinamarca va legalitzar la pornografia, ara fa 50 anys. La Cort Suprema del país va considerar que aquesta legalització faria disminuir els delictes sexuals al país. El que no sabia el tribunal és que això obriria la caixa dels trons d'una indústria que no ha fet més que creixer des d'aleshores ençà.

Els fabulosos anys seixanta foren revolucionaris en molts d'aspectes.Un dels més importants va ser en l'àmbit sexual. Els avenços tecnològics posteriors a la Segona Guerra Mundial varen permetre descobrir el làtex, material amb el qual es fabricarien els preservatius a gran escala.El 1960 es comercialitzaria la píndola anticonceptiva, un invent que permetria a les dones regular la seva natalitat. El 1964 Master and Johnson publiquen el seu estudi complet sobre sexualitat humana.William H. Masters i Virginia E. Johnson van ser dos sexòlegs nord-americans, pioners en matèria de sexologia humana, que van estudiar milers de parelles practicant diversos actes sexuals en laboratori.

El 1964 van crear a Saint Louis (Missouri) un institut de recerques anomenat primer Reproductive Biology Research Foundation i, més tard, institut Masters & Johnson. Amb aquest nom van signar (entre d'altres) Human Sexual Response i Human Sexual Inadequacy, dues obres que es van convertir en 'referències' sobre el tema i que van ser determinants en el desenvolupament del moviment anomenat "revolució sexual".

La música rock jugarà un paper molt important en aquesta revolució, recordem la lletra de la famosa cançó dels Rolling Stones “ Satisfaction”.La revolució psicodèlica dels seixanta farà una amalgama de sexe i drogues.

 

Quan va nèixer la pornografia tal com l’entenem actualment?

El sexe forma part de la condició humana, sense sexe no hi ha reproducció i sense reproducció no hi ha continuïtat de l’espècie humana.Des d’antic l’home s’ha excitat visualment a través de la contemplació d’imatges pornogràfiques, des d’Altamira passant pel Kama-sutra la condició humana ha vist en la pornografia el mitjà d’excitació per aconseguir el plaer sexual, bé sigui en solitari bé en parella.

En les societats de tradició judeocristiana el sexe ha estat tradicionalment un tema tabú. L’església, dominant fins fa ben poc en temes de moral sexual, preconitzava i preconitza encara ara una sexualitat encaminada a la reproducció, sense controls de natalitat i dins el matrimoni. Tota la resta era (és ) pecat. La sexualitat femenina era un altre tema on la dona exercia un paper secundari i on el plaer sexual femeni semblava com si no pogués existir. Així s’establia una doble moral on els homes s’estrenaven amb les prostitutes i ja dins el matrimoni molt sovint duien una doble moral sexual.

Fins ben entrat en SXX el sexe i l’homosexualitat eren tabú als mitjans de comunicació de masses, eren coses que s’aprenien amb la vida. Era típica l’escena on la mare li contava a la filla allò que passaria la nit de matrimoni, cosa que era un mal tràngol però necessari per a la continuïtat de l’espècie.

Pèro a partir de 1950 les coses començarien a canviar. El procés de laïcització de les societats occidentals, el descobriment de la píndola anticonceptiva, el relaxament dels costums sexuals, “els bojos seixanta” varen fer que el sexe perdés el caire pecaminós al qual estava aparellat.

El 1965 neix a Suècia Private una publicació pornogràfica on de manera professional es pren seriosament de fer una publicació de qualitat amb al·lotes hermoses i on tot tipus de fantasies sexuals hi tenguessin lloc.La publicació Hustler de Larrry Flint marcaria l’inici als EEUU de la pornografia com a indústria de masses, ben feta i on tot tema o escena entre adults hi podria aparèixer explícitament.

No va ser fàcil per a la indústria pornogràfica fer-se un lloc en els països occidentals. A les dictadures hispàniques ( Espanya i Portugal) estava prohibit i a la resta de democràcies europees ( França, Itàlia, Alemanya i Gran Bretanya) tenia força problemes de distribució. A l’Europa comunista no existia ja que l’estat no se’n feia càrrec d’aquest tipus de material.

Durant els anys setanta es filmen els primers films pornogràfics que avui en dia ja són un clàssic, Deep Throat  i Devil in Miss Jones són dos clàssics del cinema porno que feren forat entre el públic. La primera fou objecte d’un implacable persecució per part de l’administració Nixon.

Les esquerres veieren amb bons ulls l'aparició de la pornografia.Creien que era una passa més de la revolució sexual i que ajudaria a l'alliberament de vells tabús sexuals, companys de viatge del vell ordre que volien enderrocar.La veritat és que amb els anys la rebutjarien. Hi haurà l'efecte contrari, serà la dreta econòmica la gran defensora de la pornografia.Linda Lovelace, l'actriu de Deep Throat es convertí en una lluitadora del moviment feminista antipornogràfic.

Hi havia un altre fet que limitava el consum de pornografia. Si bé les publicacions periòdiques es podien comercialitzar, el que realment volia el públic masculí eren les pel·lícules. Però només es podien passar a sales expressament autoritzades, sales que molt sovint eren sòrdides i on hi corria prostitució i droga de baixa qualitat. L’escena de Taxi driver on el protagonista Robert de Niro acudeix a una sala d’aquestes és prou il·lustrativa.

Serà l’aparició del video domèstic el que permetrà difondre la pornografia a un gran públic desitjós de consumir pel·lícules en la intimitat de la llar i fora de les mirades de qualsevol extern.

La pel·lícula Boogie nights, una biografia no autoritzada de John Holmes, una icona del cinema porno dels 70, ens il·lustra sobre aquest fet. La California liberal dels anys setanta on s’hi comencen a filmar films pornogràfics en format super 8 serà el bressol d’aquesta indústria. A mesura que es van obtenint encletxes legals i va augmentant la demanda, els empresaris veuen unes possibilitats de negoci fabuloses. I serà amb el video quan el negoci farà un canvi exponencial.

Durant els vuitanta apareixen productores de films pornogràfics, VIVID, SERENNA SEX, HUSTLER als EEUU i PRIVATE a Suècia. Coparan el mercat amb produccions de qualitat i de sexe explícit entre adults sense cap restricció. Fins hi tot el públic homosexual i lèsbic és objecte d’atenció.

 

L'aparició del neoliberalisme

El mateix temps als EEUU a la Universitat de Xicago Milton Fridman iniciava la seva revolució conservadora,ferm defensor del liberalisme econòmic i el lliure mercat, és el més conegut dels economistes que van formar part de la denominada Escola de Xicago, gràcies a la difusió de la seva obra escrita, i fou el fundador del monetarisme.

Una forta intervenció en l'economia per part de l'Estat contradiu la comprensió de Friedman sobre la llibertat. En la seva obra principal apareguda el 1962 "Capitalisme i llibertat", explica les seves conviccions sobre la política social, i expressa que el capitalisme no només representa el millor sistema econòmic sinó que també ofereix l'espai més apte per a l'autorealització individual.

En aquells anys les idees de Friedman no eren escoltades pels cercles de poder. Eren els anys de l'apogeu de keynessianisme, on la creació de l'estat del benestar va suposar cotes de justícia social a la postguerra europea com mai abans s'havia vist.

No serà fins el 1973 amb la crisi del petroli que els postulats de Keynes entraran en crisi, subtituïts pels de Friedman. La seva aplicació es va fer primer mitjançant mètodes dictatorials, Xile 1973 i després mitjançant mètodes democràtics. Al Regne Unit amb Thatcher el 1979 i als EEUU a partir de 1980 amb Roland Reagan.

 

Quina relació tenen el neoliberalisme i la pornografia?

Aquest corrent de pensament econòmic renega de l’estat com a regulador de l’economia, desitja una economia de mercat sense control, on l’individu és el centre i la satisfacció dels seus desitjos és una aspiració legítima. Així el goig i els guanys il·limitats són dogmes neoliberals.

A les societats angloxasones l’estalvi i la sexualitat dins el matrimoni eren unes pràctiques no qüestionades, ara amb el neoliberalisme entraran en crisi. Endeuta’t tot el que vulguis, ja ho pagaràs.Gaudeix tant com puguis del teu cos, el teu cos és teu i pots fer-ne el que vulguis. Va ser Milton Fridman, un dels teòrics del neoliberalisme que va proposar la legalització de les drogues, cadascú té el dret a fer el que vulgui, malgrat la perillositat de certes accions.

La desmesura en els guanys i en el plaer sexual; l’endeutament econòmic individual i l’abús del propi cos per obtenir el màxim de plaer sexual; la desregulació dels mercats i la recerca expansiva de nous actors amb el màxim de profit i mínim cost són aspectes que posen en comú el neoliberalisme i la pornografia.

Moltes grans productores pornogràfiques cotitzen a borsa, el seu centre de producció es localitza a California on a partir dels anys setanta i sota domini republicà els impostos sobre les empreses es reduïren al mínim. A San Francisco amb un entorn fiscal propici i amb un clima social de relaxament sexual la indústria porno hi trobà el seu centre de produccions.

L’aparició del DVD i de Internet no feren més que reforçar i difondre aquesta indústria. Les possibilitats són il·limitades i els beneficis astronòmicsNo és gratuït que els EEUU siguin el major proveïdor del món de pornografia i alhora el país del món pare del neoliberalisme, tant el el seu vessant teòric com pràctic.

Així a partir dels anys 80 el porno esdevé una indústria molt lucrativa. També té el seu star system amb els seus actors i actrius, concedeix premis anuals als millors films. El preu de la producció és baix i el benefici segur. El públic vol carn fresca que pugui satisfer els seus desitjos sexuals. Tot això en un context europeu de liberalització dels costums sexuals.

Cada anys es filmen milers de títols, els hotels dels EEUU tenen un petit percentatge en el passi de pel·lícules pornogràfiques a les seves habitacions i els beneficis són tan extraordinaris que no volen perdre-hi diners amb una possible limitació.

Algun cop les administracions republicanes han intentat infructuosament limitar o controlar la indústria pornogràfica. Ha estat una batalla impossible, sota la bandera de la llibertat d’expressió, recordau el film L’escandol Larry Flint on es recrea el judici al propietari de la revista Hustler i on la peça clau de la defensa del seu negoci fou el de la llibertat d’expressió.

Amb la caiguda del Socialisme Real moltes productores es desplaçaren a països de l'Est a la recerca de noves actrius i de llocs on produir a preus encara més econòmics. Països com Hongria i Txequia han esdevingut centres de producció de films pornogràfics.Han sorgit noves actrius de l’antic camp socialista. A preus irrisoris es contractaven actrius i els beneficis encara eren més alts. Un altra relació amb el neoliberalisme, després de la caiguda de l’URSS s’hi aplicaren polítiques d’ajust estructural de caire neoliberal.

Podem dir, doncs, que hi ha una estreta relació entre la pornografia com a indústria de masses i el neoliberalisme com a corrent econòmic dominant el últims trenta anys.

 

Comentaris