Pràctiques Immodèliques d'un Mitjà Empresari Mallorquí (PIMEM)

2018041616475595967
2018041616475596000

Pel que fa a comportaments inmodèlics de persones de rellevància pública, és un no aturar. En aquest sentit, no havia paït del tot la notícia segons la qual el president de PIMEM havia sigut sancionat per la Inspecció de Treball per mor d'unes contractacions fraudulentes, quan el mateix mitjà me la recordà amb un altre titular d'impacte: "La fundació del president de PIMEM deu 30.000 euros a un professor des d'octubre".

El cas d'aquesta sanció té importància en tant que es tracta d'una pràctica fraudulenta en una desena de contractes de formació (en una acció de formació dual subvencionada amb 196.649 euros pel Servei d'Ocupació de les Illes Balears, és a dir, del SOIB). Aquestes persones no rebien formació pràctica real, i resulta que, segons el que ha publicat Diario de Mallorca, la Fundació per a la Formació i la Recerca que presideix qui, alhora, és president de PIMEM formalitzava aquestes contractacions per a substituir a treballadors ordinaris. Amb els avantatges en bonificacions empresarials a la Seguretat Social, major flexibilitat, etc., es reduïa il·legalment els costos laborals. Un negoci rodó, a costa dels drets dels treballadors i del prestigi del sistema de formació dual. De ben segur que, en qualsevol lloc on la Responsabilitat Social Corporativa fos quelcom més que retòrica, ja es coneixeria el nom d'una nova persona presidint aquesta patronal.

L'assumpte, a més de ser penós (cutre, en castellà), té, si més no com a referent simbòlic, transcendència sociolaboral. Tingui's en compte que, des de fa dècades, s'ha provocat un progressiu deteriorament de gran part de les seguretats que constituïen la norma de treball. A partir de l'any 2010, d'aquesta progressiva pèrdua de seguretats, es va passar a una abrupta liquidació per enderrocament d'aquestes seguretats laborals. El resultat va ser una estructura de noves ocupacions, que alguna literatura especialitzada ha denominat de "males-ocupacions". En aquest context, la sociologia del treball no neoliberal ultra és unànime en alertar del perill -per a capgirar la cosa, és clar- que les "primeres experiències laborals" normalitzin aquesta situació de "mala ocupació" com a horitzó.

És a dir, la precarietat laboral té una dimensió política evident. Pot ser discutible si "el precariat" és, com sosté Guy Satanding, una nova classe social, però el que em sembla fora de qualsevol discussió és que "l'exèrcit industrial de reserva" (la imprescindible necessitat de les societats capitalistes d'un considerable número persones desocupades permanents per al bon funcionament del sistema de producció capitalista, i la necessària acumulació de capital) del qual Karl Marx parla en la seva obra cabdal, El Capital, avui el constitueixen, a més de les persones en atur, les que sofreixen els diferents graus de precarietat laboral. Aquesta dimensió política és encara més transcendent per a la població jove. Ho resumeix a la perfecció el paràgraf d'un article signat en 2014 pel professor de sociologia de la Universitat Autònoma de Madrid, Luis Enrique Alonso, que diu: "La joventut és, a més d'un període d'edat física determinada, que s'experimenta personalment i es percep intuïtivament, una construcció social que ve determinada pel conjunt de representacions, convencions, institucions i justificacions que l'articulen i regulen dins de la vida col·lectiva de les diferents societats. Per tant, gran part de les formes i maneres de vida dels joves depenen de com es construeix socioculturalment el lloc que els diferents col·lectius juvenils ocupen en la societat i de com les institucions, tan informals (costums, tradicions, tòpics, valors, discursos, etc.) com a formals (normes jurídiques, administratives i organitzatives de tota mena, i a tots els nivells polítics), generen l'espai en el qual es desembolica la seva integració en els processos generals de producció i reproducció econòmica i social".

En qualsevol cas, la transcendència simbòlica de les magarrufes amb contractes de formació i formació dual del dirigent empresarial té a veure amb les següents preguntes: Si algú amb notorietat, com el president de la PIMEM, fa aquests fraus, que no faran els empresaris i les empresàries amb manco o nul·la exposició pública? És exigible exemplaritat a qui no s'està de capitanejar iniciatives contra presumptes fraus com, a tall d'exemple, campanyes contra certa venda ambulant?

Pel que fa al deute que la fundació del president de PIMEM té amb un professor, sembla que té a veure amb una altra inmodèlica pràctica empresarial basada en la fórmula de la "de - gradació" de l'ocupació i el salari a cop d'externalització de la mà d'obra essencial i substantiva per a poder prestar els serveis que donen origen a l'activitat empresarial. A sobre, en aquest cas, es tracta d'una activitat subvencionada amb fons públics. Gran coherència dels qui fan creuada del nou evangeli neoliberal de l'emprenedoria! Però això són "figues d'un altre paner".

Comentaris