D'ençà que el Govern de Pedro Sánchez ha començat a caminar abunden els gestos positius cap a sectors socials i territoris que esperen que les promeses es converteixin en realitats.

El primer exemple el trobem amb el món del treball. La pujada del salari mínim interprofessional és una excel·lent notícia i encara ho és més que s’aconsegueixi per la via del diàleg i el pacte entre els sindicats i les patronals. Com això ho són les constants declaracions i l’inici de conversacions per introduir canvis en la reforma laboral.

Un altre exemple és la visita del President Sánchez a Catalunya, ple de gests. El mateix fet d'entrevistar-se amb el President Torra, quan la justícia, seguint la seva brutal creuada repressiva, li acabava de retirar l’acte de diputat i quan la dreta espanyola no para de dir que Torra ja no és President de Catalunya. Una entrevista feta al Palau de la Generalitat, de la plaça de Sant Jaume passant revista a un grup de mossos d’esquadra, roda de premsa del Sánchez al claustre del Palau i tota la cerimònia pròpia d’una visita d’estat, que li ha valgut un altre cop la crítica de la dreta per considerar que l’entrevista tenia característiques de bilateralitat.

O la significativa entrevista a la seu del Foment del treball amb la cúpula de la patronal catalana. I com aquests ens podem trobar més accions del nou govern que volen donar a conèixer quines són les seves línies d’actuació en el futur immediat.

Per això trobo tan decebedor i fins i tot diria tan alarmant, ja no la falta de gestos cap a les Illes Balears, sinó els constants menyspreus que hem patit des que hi ha un nou govern dels entorns del poder estatal i ni tan sols una petita ditada de mel.

Comencem amb la negativa rotunda de la Ministra Montero a pagar els 78 milions d’euros que el Govern central ha cobrat de l'IVA i que són nostres. I que no s’escudi amb arguments legalistes sobre si hi havia pressupost o no ni hi havia. Per què si a la Comunitat Autònoma, que està reconegut per tothom, és la més maltractada fiscalment no es pot cercar una fórmula, sigui la que sigui per pagar-li 78 milions d’euros que per l’Estat és la xocolata del lloro i per nosaltres un tresor és que l’importem un rave a la Ministra i en conseqüència al Govern.

Però continuem amb el Senat. Si algú em pot explicar per què es pot crear una Comissió per tractar els greus problemes de “la España vaciada” i no per tractar de la insularitat que m’ho expliqui. Per què a mi l'única diferència que se m’ocorre és que “Teruel Existe” és decisiu per decidir la investidura del nou govern i MÉS per Mallorca no.

I si és greu que al Senat, en teoria cambra territorial, no valori la problemàtica de les seves illes, quan a tots els països europeus aquestes compten amb un tracte diferenciat, encara ho és més el tracte  barroer i de menyspreu que el Secretari General del grup socialista al Senat va fer al Senador Vicenç Vidal. Quan entendran alguns prohoms de la política que sobre supèrbia i manca pragmatisme, perquè el senyorTontxu Rodríguez algun dia pot esser que s’hagi de menjar el seu menyspreu.

I què dir de la potent empresa estatal AENA, que decideix pel seu compte, sense parlar amb el Govern de les Illes i sense informe d’impacte ambiental posar en marxa una important ampliació del mateix que faci possible l’arribada de més vols. I si a això afegim que a la roda de premsa que fa el màxim responsable d’aquesta iniciativa diu per justificar-la que: “es necessita l’ampliació per garantir el creixement de l’economia insular”.

Qui és AENA per decidir si l’economia balear ha de créixer o decréixer?. Com és possible que una empresa pública estatal comandi més que el Govern Autònom? I com és possible que el Ministre de Foment, de qui depèn AENA, no digui res?. Per cert un valencià que coneix de primera mà com des d’instàncies estatals estan boicotejant des de fa anys i panys el corredor mediterrani en contra dels interessos del País Valencià. 

Miquel Rosselló. Fundacions Darder-Mascaró

I es podria dir que dins la nostra legislació autonòmica es prioritzen les decisions d’una empresa pública estatal a una decisió autonòmica. Però qui argumenti això s’oblidaria d’un fet transcendental que no és unaltre que a l’Estatut d’Autonomia està previst que els aeroports, igual que els ports, han d'ésser congestionats per la Comunitat Autònoma i aquest sí que és una llei orgànica estatal, aprovada pel Parlament espanyol i per tant d’obligat compliment arreu.

Per què des que l’Estatut d’autonomia dicta aquesta norma no s’ha posat en marxa?. Per què el Tribunal Constitucional no ha obligat a complir aquesta normativa estatal i no atura de declarar altres lleis d’inconstitucionals?

I per cert, pels legisladors que feren l’Estatut d’autonomia estava prou clar que era impossible concedir un important grau d’autonomia a un territori que la seva economia depèn en més d’un 70% del turisme sense participar de les decisions a ports i aeroports. Per això es va incloure la cogestió aeroportuària.

Les coses estan com estan. No tenim cogestió aeroportuària i AENA pot decidir el que li convingui en funció dels seus interessos econòmics. Però si en el ministeri de Foment i en el govern hi hagués un mínim de consideració i respecte cap a les nostres illes hagueren tingut una actitud prèvia d’informar i estar oberts al diàleg. Podeu estar segurs que si el nou govern o els futurs pressuposts estatals depenguessin d’un diputat mallorquí, això no hagués passat tal com està passant.

I per cert que hi ha del REB?. Quines partides estan disposades a posar als propers pressuposts. I de les mesures fiscals que s’han d’incloure. I de la reforma del model de finançament. Si, sabem que estan disposats a posar en marxa aquesta reforma, però en allò que respecta a les Illes el que hi hagi reforma no vol dir res, pot ser pitjor. I quan es preocuparan de donar un respir als nostres Ajuntaments i eliminar la llei Montoro?

Si, les Illes també existim i necessitem que se’ns tingui en compte.