Qui dubta avui dia de Clint Eastwood?

maxresdefault
Imatge: The Mule (trailer)

Tot i que hi ha molts de temes interessants a tractar a nivell polític (vaga feminista, manipulació de primàries a Ciutadans, el judici al Procés¸l’admissió per part del TEDH de la demanda del raper mallorquí Valtonyc contra l’Estat espanyol...) que segur les meves companyes i companys de línies ja s’encarregaran de fer-ho, avui he decidit escriure d’un mite, d’un clàssic o més ben dit del mite, de l´últim cineasta clàssic del cinema nord-americà. Avui he decidit escriure d’en Clint Eastwood qui m’ha acompanyat, o a qui he acompanyat, des dels anys vuitanta quan el meu pare (el meu Clint Eastwood particular) i jo veiem les pel·lícules de Harry el Brut o aquelles on l’autèntic protagonista era l’orangutan Clyde.

I és que el 8 de març es va estrenar a tota Espanya la darrera pel·lícula de l’autor de Million Dollar Baby, The Mule (Mula) que narra la història real d’un octogenari o nonagenari horticultor que abans de l’esclat de la crisi i de l’arribada d’Internet a les tendes virtuals de flors i plantes semblava ser el rei Mides d’aquest sector i així ho plasma en els primers 10 minuts de la pel·lícula per a després, ambientada dotze anys més tard, trobar-se sense casa, sense empresa i sense doblers i per això es veurà temptat (o obligat?) a fer de mula, és a dir a fer de portador de drogues d’un narco mexicà per tal d’ajudar econòmicament a la seva família (amb qui no se duu bé), ajudar els seus veïnats i, evidentment, ajudar-se ell mateix perquè. EmperòMula és molt més que una pel·lícula de narcotraficants, és la gran tornada d’en Clint Eastwood com a director i actor alhora, cosa que no feia des d’aquella meravellosa pel·lícula que ésGran Torino. 

Mula l’autor del Un món perfect ens torna a portar els mateixos temes que ja va tractar de manera magistral aMillion Dollar Baby i a Gran Torino: l’ individualisme, la família i la redempció. 

Pel que fa l’individualisme, Eastwood encarna un tipus d’home (heterosexual) que no pertany a aquest món ja que veu que s’està enfonsant; desconfia absolutament de l’Estat –com així ho ha deixat clar en altres pel·lícules i molt en la línia del plantejament llibertari estatunidenc– i que creu que un home tot sol pot arribar a solucionar les coses com així es veu, aparentment, amb la mort d’en Walt Kowalski a Gran Torino. 

El segon gran tema d’aquesta trilogia eastwoodiana és la família i l’absència de relació, o dolenta relació, amb aquesta per mor dels propis personatges encarnats per l’ex batle de Carmel, com en Frankie Dunn a Million Dollar Baby on envia cartes a la seva filla i que no rep més resposta que la devolució de les cartes enviades. És tal vegada per aquest motiu pel qual en Frankie sent la boxejadora Maggie Fitzgeraldcom la seva filla, (i na Maggie troba el pare que mai va tenir) la seva sang (Mo cuishle en gaèlic). A Gran Torino el rondinaire interpretat per Eastwood ,veterà de la guerra de Corea i antic treballador de l’automòbil, tampoc té una gran relació amb la seva família, fins el punt que fa de fora de casa el seu fill i la seva nora quan aquests intenten convèncer-ho perquè ingressi a una residència d’ancians després de la mort de la seva dona. I en aquest context apareixen els seus veïns asiàtics de la comunitat hmong amb qui establirà una relació paternofilial amb un jove anomenat Thao. A Mula es repeteix l’esquema de les dues anteriors pel·lícules: un home, Earl Stone, que ha estat durant tota la seva vida més pendent de regar i veure créixer les seves plantes que de regar la seva relació amb la seva família i, especialment, amb la seva filla de qui es perd les seves noces però qui es desviu, curiosament, per la seva néta. 

I finalment tenim la redempció, el gran tema, crec, de gran part de la filmografia d’en Clint Eastwood, i molt especialment des de que va estrenar el darrer gran western que s’ha fet fins ara: Sense perdó. La redempció a Million Dollar Baby se’ns mostra com ja he apuntat més amunt, expiar tots els seus pecats com a mal pare tenint una segona oportunitat amb Maggie. A Gran Torinola redempció arriba fins a les darreres conseqüències ja que el veterà de guerra Kowalski dona la seva vida per a donar-li una oportunitat a Thao i evitar que es fiqui a bandes criminals. I ara a la seva darrera pel·lícula la redempció se’ns mostra com la road movie d’un jubilat i egoista republicà (no faré spoiler de per què dic això) que recorre les carreteres carregat de droga i de sentiments de culpa per com ha estat amb la seva família, fins que un cop del destí arriba i ho deixa tot per la seva família. És aquí quan l’heroi individualista, amb quasi 90 anys, es redimeix.

En definitiva amb Mulatorna el millor Clint Eastwood com a director i com actor, torna la mirada impertorbable de Hollywood, el millor perfil físic que s’hagi vist a les pel·lícules (algú qualque dia hauria de recopilar totes les imatges on una càmera ha agafat Eastwood de perfil). Però també torna la sensació de ser la última pel·lícula d’aquest mite llibertari. Si es així, gaudiu d’aquesta pel·lícula perquè aquesta pot ser la darrera en que vegem l’autor de The Eiger Sanction davant la càmera. Long live, Mr. Eastwood!

 

 

Comentaris