Pau de Vílchez Moragues
Algunes reflexions arran de les eleccions d'ahir:
1) Les Balears som, sociològicament, distintes de Catalunya, Euskadi i, fins i tot, Galícia. I ens assemblem molt al País Valencià on fins i tot Compromís, amb un diputat que és dels més valorats i treballadors del Congrés, treu un resultat baixíssim. Convé tenir-ho en compte a l'hora de fer tàctica i estratègia política si realment es vol influir en la política estatal.
2) L'extrema dreta no ha arribat a Espanya. L'extrema dreta ja hi era, igual que els suposadament "liberals", però estaven tots aplegadets al PP, la qual cosa feia que es veiessin menys. Ara, la diferència és que tenen partit propi i per això no tenen perquè reprimir-se de dir segons què. Ara be, si un partit amb aquest discurs ha tingut aquests resultats és principalment per la focalització del "debat" (¿?) polític a Espanya al voltant de Catalunya, no com un problema polític, sinó des de la demonització total de les opcions sobiranistes i l'exaltació total del patriotisme espanyol, encara que sigui violent i franquista, per sobre de qualsevol altre valor constitucional i democràtic. I això ho han alimentat tant PP, com C's i PSOE i, també, la majoria de mitjans de comunicació. Evidentment no és l'única causa dels resultats de Vox, però per a mi és la més rellevant.
3) En una democràcia representativa, els partits polítics haurien d'estar per traduir la voluntat del poble, tan diversa com sigui, en acords reals per avançar i aprofundir en democràcia i benestar. Veure les eleccions com un simple tràmit per a legitimar les estratègies interessades d'un partit no només té males conseqüències per aquest partit, sinó que sobretot te conseqüències desastroses sobre el sistema democràtic i sovint alimenta els monstres. La democràcia reduïda al càlcul electoral no és democràcia. Els partits estan obligats a dialogar en base als resultats reals de les eleccions.
4) Obviar els problemes i desafiaments reals de la societat, com la desigualtat, l'atur, la destrucció del medi ambient i el canvi climàtic, l'educació, la salut, ...entre d'altres, i centrar-lo en una qüestió política que s'eleva a categoria indiscutible (la unitat d'Espanya), només serveix per a què aquells que son incapaços de proposar solucions reals als problemes reals però que tenen les respostes més sorolloses (i irracionals) a la qüestió (en aquest cas, la catalana) siguin enormement visibilitzats i en treguin un gran rèdit electoral. Deixar-se d'essencialismes patris i de lloes a la unitat d'Espanya com si fos el be absolut a protegir, que està fins i tot per sobre dels valors democràtics i dels drets humans, i centrar el debat polític en les qüestions importants, analitzades en la justa mesura, significaria l'exclusió dels qui no tenen respostes reals als problemes reals.
5) La realitat és tossuda, i el bloc que faria possible la governabilitat d'aquest país és, més o menys, el mateix que fa 6 mesos. Que és el mateix que va votar la moció de censura a Rajoy. Cal entendre's. Perquè només des de l'entesa, que és el primer acte democràtic (perquè parteix necessàriament del reconeixement de l'altre), es podran començar a definir i a desenvolupar les polítiques reals que necessiten els problemes reals als quals fèiem referència. Negar-ho, només serviria per alimentar el monstre. I jo no vull ser devorat.