Després de mesos d’inestabilitat política tenim nou Govern. Després d’aquets mesos sense pressuposts, encara vivim amb els de Montoro, de repetició electoral, de gravíssima judicialització de la política, d’agudització del conflicte territorial, de paralització de les institucions davant el canvi climàtic o davant el problema de les pensions, entre moltes altres coses, la primera conclusió positiva que podem treure és que ha quedat palès que el sistema polític espanyol està en crisi, que la Constitució i el règim del 78 estan esgotats. Això ja és positiu. Ens movem dins paràmetres diferents.

El bipartidisme ha saltat pels aires, la monarquia, cada cop més qüestionada, s’ha convertit en la bandera principal del PP i Vox, el model territorial no satisfà ni a uns ni a altres, les llibertats polítiques gaudeixen de poca salut i les polítiques laborals i socials continuen empobrint a la majoria i beneficiant als de sempre.

La constitució del nou Govern progressista amb el suport del sobiranisme d’esquerres també ha deixat a les clares la vertadera cara de l’espanyolisme i les dretes. Cal agrair-los la seva sinceritat als debats de la investidura. No calia fer grans esforços, quan escoltàvem les intervencions de Casado, Abascal o Arrimades,  d’imaginar-los amb la camisa blava i els corretjams.

 Aquell dies, davant la televisió, tothom pogué veure una España crispada, inculta, violenta, l’España de sempre, del “Santiago i cierra España” i una altra molt diversa, molt plural amb moltes contradiccions però en ganes de resoldre els problemes pendents per la via del diàleg, de la concòrdia, del pensament i no de les vísceres.

Solament pel feixisme que se respira el suport al nou govern era el més racional i progressista que se podia fer. I encara aniré més enfora, crec que era i és la única opció possible i raonable en aquests moments. Per això he de felicitar la saviesa del PSOE i de Unidas Podemos i per això me sent profundament orgullós de la valentia i coherència dels meus, ERC, EHBildu, Compromís, BNG. Fins i tot el PNB va saber posar la racionalitat per sobre dels seus legítims interessos de classe, cosa que lamentablement no va ésser capaç de fer Junts per Catalunya. La CUP desentonà en el mapa que se va crear aquells dies.

Vol dir tot això que soc un entusiasta del nou govern, convençut que tot anirà bé?. Ni prop fer-hi. Primer per què la meva llarga experiència política me fa desconfiar profundament del PSOE i per què som conscient de les moltes debilitats de Podemos i no te dic d’IU, de la que vaig formar part molt de temps i me’n vaig anar per què el considerava un projecte esgotat i fracassat.

Però sobretot per què som plenament conscient de les dificultats objectives en que se  toparan des del primer moment. Partint de que l’auge del feixisme no és un fenomen exclusiu espanyol, més be cal tenir present que el capitalisme mundial té com un dels seus objectius debilitar i derrotar les democràcies.

Tampoc podem oblidar que el Règim del 78, encapçalat per la figura del Rei Felip VI, és molt fort tant en el món econòmic, Ibex35, la banca, etc...com en el polític, PP, VOX i el que queda de Ciudadanos i les connexions del monarca i dels poders fàctics dins importants quadres del PSOE.

¿I què dir del poder judicial o de part del mateix, que seguint les experiències de altres indrets del mon, especialment a llatinoamerica s’han convertit amb el braç executor de les polítiques més conservadores i autoritàries?.  Ja no fan falta cops d’estat militars, d’això ara s’encarreguen els jutges.

Així mateix no podem menystenir que la Unió Europea continua hegemonitzada per les polítiques econòmiques neoliberals que suposen a la pràctica un entrebanc a moltes de les mesures del pacte progressista.

I per sobre de totes aquestes raons per que afrontar solucions al problema de les pensions, a la reforma laboral, al canvi climàtic, a posar fre al patriarcat, al problema territorial per posar alguns exemples no és gens fàcil i fer tot això de forma dialogada entre postures discrepants en moltes coses encara ho és menys.

Però de la mateixa manera que tenia molt clar que calia donar suport a aquest nou govern i que pens que ho té molt difícil, també estic convençut que si aquesta experiència fracassa tenim dreta autoritària per dècades.

Tots els poders de la dreta i el neofeixisme estan confabulats i mobilitzats contra el nou govern. Cal que els distints moviments socials i polítics de l’esquerra plural sapiguem combinar i equilibrar les exigències cap al nou govern amb el combat contra el neo-feixisme.