Hem entrat en campanya electoral i seran dues setmanes ben mogudes: debats, entrevistes, ex abruptos, més debats, més entrevistes i més ex abruptos. I he de dir que m’agrada. Sempre, o al manco des del quinze anys, m’han agradat les campanyes electorals i molt més ara que estem vivint una etapa de la nostra història molt interessant i molt important de cara al futur. I molt més amb el partit que té nom de diccionari.

No vull fer comèdia amb Vox, el partit d’en Santiago Abascal, que per a això ja està la revista Mongolia. Aprofitant el diumenge 14 d’abril (salut i república) m’he descarregat el programa electoral del partit de color verd i, després de donar-li un cop d’ull, un ja no se sorprèn quan veu que és el típic programa electoral d’un partit d’extrema dreta: prohibició dels partits independentistes, dels partits marxistes, de les ONGDs, restricció de les més elementals llibertats civils aconseguides durant molts d’anys de lluita per les nostres mares i pares...I, això sí, Espanya (la seva) per damunt de tot. Himne i bandera per damunt de les necessitats materials.

Emperò, m’agradaria aturar-me amb el que planteja a nivell econòmic i laboral i les possibles conseqüències que tindria per a la classe treballadora. VOX planteja la baixada dels impostos i el manteniment de l’estat de benestar. Primer engany, ja que qualsevol estat de benestar es sosté amb un sistema progressiu d’impostos, tal com indica la nostra sagrada i monàrquica Constitució del 78. O ens volen enganar o el que volen és la reducció al mínim d’aquest estat de benestar, ja de per si prou minvat per les retallades que s’han fet des del 2008, i que en aquest cas afectaria dràsticament a les persones i famílies amb rendes més baixes, empobrint-les més encara, ja que haurien de destinar part dels seus ingressos a serveis que fins ara han estat proporcionats per l’Estat com l’Educació o la Sanitat públiques.

D’altra banda també proposa (i així ja ho han fet a Andalusia) la supressió de l’Impost de Successions i Donacions. Aquesta mesura és altament popular, i populista, ja que s’ha expandit la falsa creença que és un impost injust (liberals com en Rallo i Lacalle ens dirien que és un impost injust, evidentment) i que afecta a tothom per igual. No obstant això, només afecta a un grup molt marginal (0,7% dels més rics) tal i com ho ha afirmat Gestha, el sindicat de tècnics d'hisenda. Dit això, com s’hauria de compensar aquesta supressió? Amb una pujada de l’IRPF i de l’Impost de Patrimoni. Però tal i com està al programa de VOX es planteja una baixada de l’IRPF i la supressió de l’Impost de Patrimoni... I o es fa una cosa o se fa l’altra. Les dues coses alhora és impossible. I em temo que, arribat el moment, farien pujar l’IRPF i l’Impost de Patrimoni, i qui més sofriria aquesta pujada seria la classe treballadora. Com sempre.

Un altre aspecte del programa de VOX és el relacionat amb el món laboral, essent aquest un atac contra la classe treballadora, per molt que aquest partit en el seu programa parli de “classe mitjana treballadora” (ja ho va fer Albert Rivera, i crec que tot dos duen una gran confusió entorn a les classes socials). El que fa laboralment el partit verd és, com he dit abans, un atac frontal contra la classe treballadora. Planteja unificar les indemnitzacions i abaratir el cost d’acomiadament pels contractes indefinits, reduint a 20 dies per any la indemnització, amb un màxim de 12 mesos. També planteja reduir el paper dels jutjats (amb poques excepcions) quan es fan acomiadaments col·lectius. I més despropòsits contra la classe treballadora com la falsa llibertat que té la treballadora o el treballador de despenjar-se dels convenis col·lectius i pactar individualment amb l’empresa (la qual cosa és una trampa, ja que en aquestes condicions la treballadora té menys força negociadora que l’empresa) i acceptar un salari inferior a l’estipulat en el conveni. 

No content amb totes aquestes mesures econòmiques i laborals, també vol una llei de vaga per retallar (encara més?) la capacitat d’organització i lluita dels assalariats i assalariades contra els abusos i la precarietat laboral que a dia d’avui estem patint arreu de l’estat. I ho justifiquen dient que el dret de vaga no pot lesionar el dret i les llibertats de la resta de ciutadans. El que volen és, simplement, llevar-li qualsevol tipus d’acció per pressionar les empreses i millorar les seves condicions laborals.

En definitiva, la classe treballadora no es pot permetre ni ha de facilitar donar ales a aquest partit, ja que no només atempta contra la seva pròpia diversitat en tant que són ciutadans i ciutadanes; també atempta contra els seus interessos materials, es a dir els seus drets com a treballadors i treballadores. És la classe treballadora diversa que ha de fer de mur de contenció contra l’extrema dreta que és VOX.