Després d’Equador, ha estat Xile. Els pobles de l’Amèrica Llatina s’alcen contra les polítiques neoliberals que un dia es varen imposar a cop de dictadura com la de Pinochet i que havia costat dècades revertir.

Les protestes contra el govern de Piñera, d’un perfil semblant al de Bolsonaro a Brasil, varen començar fa uns dies arran de la pujada en el preu del ticket de Metro, i han duït al govern dretà del país andí a declarar l’estat d’excepció i treure l’exèrcit als carrers, contra la gent que es manifesta. Ja van 7 persones mortes

La protesta es espontània i transversal, i fins i tot els partits d’esquerres van a remolc de la mateixa, amb prudència per la violència als carrers, que en qualsevol cas és testimonial en relació a la violència estructural que pateix el poble de Xile per mor d’unes polítiques ultraconservadores que el govern ha hagut de rectificar. Com va passar a l’Equador amb l’acord amb les comunitats indígenes, d’entrada el govern de Piñera ja ha hagut de retirar el decret de pujada en els preus del transport públic que va desencadenar la protesta que tot i així, continua.

A les mobilitzacions, els estudiants que fa anys que lluiten contra la privatització del sistema educatiu, han tengut un paper protagònic. Les protestes per la pujada en els preus del transport públic s’han relacionat amb les pujades també en els preus de la factura elèctrica, la jornada laboral, o els baixos salaris i pensions.

Cal tenir en compte que segons la CEPAL, Xile és un dels països amb més desigualtats socials de la regió, on el 50% de la població amb menys ingressos només accedeix al 2% de la riquesa del país, mentre que per contra, els preus del transport públic són els novens més cars del món.