Per què no et calles, Becker?

Per què no et calles, Becker?
foto: Ralf Becker
foto: Ralf Becker

Aquesta setmana ens hem trobat amb la reivindicació d’uns suposats drets d’un empresari alemany, en forma de carta a la presidenta del Govern de les Illes Balears, exigint com si fos algú, més enllà del seu presumible saldo bancari i els tristos 5 anys que du de residència a Mallorca, que ‘s’aixequin quan abans les restriccions imposades per la crisi del coronavirus, per a permetre l’arribada d’estrangers amb empreses o residències a l’illa’.

L’home degué confondre’s de dosi de rooibos i amb tanta calma que li degué entrar, va seguir ‘posant en dubte la legalitat de l’estat d’alarma’, qualificant-lo d’innecessari i reclamant la reopertura quasi total de les illes per al sector alemany a partir del proper dia 26 d’abril.

Afirmacions brillants i dignes d’estudis d’etnocentrisme, com ara la de ‘No és el mateix el turista de masses de s’Arenal o de Punta Ballena, que el que té una casa de luxe a Andratx, atès que aquests no suposen un risc sanitari. (Reflexió personal en veu baixa:’Acabáramos, alma de cántaro… Deu ser que o el teu ADN o la teva ment brillant et protegeixen de forma màgica, però el que està clar, és que a nosaltres, la resta de mortals, inversors del nostre entorn local diari, no ens fa massa il·lusió que els salvadors rossos i amb somriure condescendent,  que pensau que ens donau de menjar, ens infecteu amb  lo vostre. Ni tampoc de pas amb  el coronavirus).

I la que més m’ha agradat… Afirma, quedant-se tant pitxi, que aquesta situació suposa una ‘violació inacceptable’. Més endavant recuperaré aquesta preciositat d’afirmació.

Acaba l’Il·luminati la seva carta amb una advertència:’Pots prescindir dels turistes durant un any, perquè tornaran. Però si espantes als inversors, no tornaran prest.’

No m’extendré més amb el contingut de la carta més fora de lloc que mai ha escrit una persona nou i benvinguda, a un lloc que, ho accepti el petit  emperador germànic inversor o no, NO ÉS DE LA SEVA PROPIETAT. 

Però allò greu no és que un personatge vingut a més a base del pes de la seva cartera, engreixada en part a una terra que no és la seva, sinó que és seguit per tot un grapat de conciutadans, dels que, com a alemanya que som i seguiré sent, en sent una tremenda vergonya. I res més enfora de ser l’única, resident o no, com demostra la postura de l’esquerra verda alemanya des de l’inici de la crisi sanitària o l’allau de respostes indignades que altres Landsleute han fet arribar a la premsa mallorquina.

No tots els alemanys som així i ningú mai no sabrà la impotència que sentim cada vegada que surt el Becker de torn que demostra que la prepotència i l’egocentrisme d’un percentatge d’alemanys adinerats i pseudo afincats a Mallorca no tenen límit, perquè mentre que la Sra. Merkel intenta escapolir-se amb més pena que glòria de la vergonyosa negativa europea a l’emissió d’Eurobons per reforçar (rescatar) al sur d’aquesta, la nostra Europa, aquest poca vergonya i tota la colla de pseudo millonetis (o fervents aspirants a) que el segueixen, deixen clara la seva visió d’absoluta superioritat, de sentiment de drets de propietat d’una terra que ja és ben hora que desperti. I aquí hi ha alemanys que sí que sentim tot el que es mereixen les illes, per tot allò que ens han oferit i perquè les illes son ca nostra, no el nostre parc d’atraccions. 

En moments tan dramàtics com els que estem vivint, quan totes les petites i mitjanes empreses, els petits autònoms i els i les treballadores d’aquestes illes, així com els nostres infants, sanitaris, personal de neteja i de supermercats i totes les persones que han de dormir amb por per estar en primera línia, fan esforços vitals i sobrehumans per intentar que puguem recuperar la normalitat que ja sabem que mai no tornarà, el darrer que necessitam és guiris riquets amb afany d’emperadors capitalistes supremacistes, que exigeixin poder fer ús del seu parc d’esbarjo. 

Héssel, d’haver pogut llegir aquesta carta, sabeu què ens hagués cridat?? ‘Indignau-vos!’

Ara son temps de prendre nota, per després prendre decisions i jo som de les que pensem que ara més que mai és el moment de repensar el model d’illes que volem. L’actual acaba de quedar destrossat i desacreditat. That’s all folks.

Recordant que l’artista Becker es sent els seus drets violats de manera inacceptable, voldria jo parlar de violacions i prostitució de la nostra Roqueta  amb més deteniment, però ho deixaré per una reflexió pròpia i senzillament cridaré al cel:

Ha arribat l’hora de canviar la forma de treballar la nostra terra, una terra que de ben segur sempre voldrà rebre a gent, oferir-se per gaudir d’ella, compartir-la amb el món… Una terra que, digui el que digui aquest crack de l’economia europea, (que pens que temps li hauria de faltar per partir cap allà d’on han vingut, perquè aquí no hi pinta res, que quan parteixi altres el reemplaçaran en un tres i no res), haurà de triar els seus inversors. 

Una terra digna de rebre turistes que la respectin i gaudeixin més que l’alcohol de tercera que els fa oblidar que han estat aquí per 200€ la setmana. Una terra per presumir de gastronomia,  de cultura i d’activitat esportiva, farta de ser prostituïda a un preu cada vegada més barat per al client i cada vegada més car per a les persones que sí que l’estimen. El món està ple de gent per a venir a les illes, respectant-les i pagant-ne un preu just. 

Si… som valentes per demanar-ho i posar als seus llocs a persones que amb una residència de sols 5 anys es creuen amb el dret de posar en perill la salut de la nostra gent i l’economia de tot el país, amb afirmacions com que no passa res si no tenim turisme en un any, sempre que ells si puguin venir a jugar a golf a l’Arabella i sortir des del Port d’Andratx cap a Formentera.

Ja està bé. Facem-nos valer i fem-ho ja.  

Perquè si no ho fem ara, no #totaniràbé.

comentaris