Compensar la insularitat i continuar infrafinançats

Compensar la insularitat i continuar infrafinançats
foto (c)  Daria Nepriakhina
foto (c) Daria Nepriakhina

Un nou Règim Especial per a les Illes Balears s’aprovarà, presumiblement, abans de les eleccions de maig. Aquesta mesura, que té per lema “a igual activitat, igual cost”, pretén pal·liar la situació de desavantatge econòmic de les Illes Balears respecte altres territoris de l’Estat fruit de la insularitat.

 

Sobre el calendari d’aprovació i les xifres que han de validar el nou REIB, se n’ha especulat molt. M’estim més posar l’accent en senyalar l’elevat consens existent en considerar «nul», «escàs» o, com a mínim, «insatisfactori» els efectes derivats del Règim Especial de Balears aprovat el 1998. Repassant l’hemeroteca de fa vint-i-un anys, aleshores les elits polítiques varen abocar moltes expectatives en aquella llei que, avui per avui, es veuen totalment truncades.

 

El que haurem de saber des del minut 1 de l’aprovació del nou REIB durant el 2019 és que, malgrat suposar un notable avanç respecte a l’anterior; les mesures per compensar la insularitat no substitueixen la despesa pública i inversions de l’Estat a les Illes Balears, i aquí no hi ha dubtes, són de suspens total.

 

La discontinuïtat territorial amb la Península que ens caracteritza com a arxipèlag i illes, com Canàries o Xipre, és un fet particular reconegut per l’Estatut i que obliga l’Estat a vetllar per la millora relativa del seu règim econòmic i fiscal.

 

Amb l’aprovació del REIB al 2019, les Illes Balears avançaran tímidament cap la compensació pel seu fet illenc. Les assignatures pendents són prou conegudes: infrafinançament crònic, a la coa de les inversions, deute de l’Estat amb inversions estatutàries, manca de control i gestió sobre ports i aeroports i una Llei Montoro que asfixia el món local.

comentaris