23F: blanqueig de la monarquia i immobilisme institucional

23F: blanqueig de la monarquia i immobilisme institucional
Tejero
Tejero

Els partits sobiranistes s’han plantat davant l’acte de commemoració del 40è aniversari de l’intent de cop d’Estat del 23F. Aquests partits, amb matisos (BNG, ERC, la CUP, Bildu o Compromís, entre altres) comparteixen dues qüestions: primer, que es tracta d’un acte de blanqueig de la monarquia -on no hi participarà el rei emèrit però sí Felip VI com a continuador d’una més que qüestionable defensa de la democràcia-; segon, que l’acte només serveix per llançar un missatge de què aquí no es mou res, perquè com ens recorden diàriament alguns ministres del PSOE, això és una “democràcia consolidada”.

Si fóssim una democràcia consolidada els mitjans depenents de l’Ibex-35, des del grup PRISA a diaris clarament escorats a la dreta com El Mundo o La Razón no es posarien d’acord per situar el vicepresident del govern Pablo Iglesias com si fos un nou colpista, justament per afirmar que la democràcia espanyola és imperfecta i millorable, com totes les democràcies. Si fóssim a una democràcia consolidada, Joan Carles I seria jutjat per les seves malifetes, i no progegit pels tribunals. Si fóssim a una democràcia consolidada no es condemnarien artistes per les lletres de les seves cançons, ni es tancarien activistes i líders polítics per les seves idees. Si fóssim a una democràcia consolidada es prioritzaria el dret a l’habitatge per damunt de l’especulació del mercat, per molt que el Ministre Ábalos opini el contrari, en la seva estranya interpretació del que implica ser socialista. Si fóssim a una democràcia consolidada, no s’aprofitaria una llei franquista per mantenir secrets d’estat que emparen actes incompatibles amb qualsevol democràcia de mínims, com ahir denunciaven des d’Amnistia Internacional. Si fóssim a una democràcia consolidada, la policia seria fiscalitzada per exercir la violència gratuïtament contra la ciutadania, com hem vist a Linares o a les protestes en defensa de la llibertat d’expressió, o quan es fan  públiques les injustificables tortures a Intxaurrondo. Si fóssim a una democràcia consolidada, els jutges que consideren que la violència masclista no existeix no podrien exercir com a jutges. Si fóssim a una democràcia consolidada, no es celebrarien ni permetrien ni manifestacions nazis, ni grups de whatsapps de comandaments de l’exèrcit que desitgen assassinar 26 milions d’espanyols, ni homenatges a Tejero protagonitzats per militars i guàrdies civils en actiu.

Si fóssim a una democràcia consolidada no li riuríem les gràcies a una extrema dreta que va colant la seva agenda profundament antidemocràtica, perquè no hi ha hagut la maduresa democràtica de fer-los un cordó sanitari, com s’ha fet a altres democràcies. Si fóssim a una democràcia consolidada, no faria falta cridar a les tertúlies per tenir més raó que els altres, i ens ho podríem i hauríem de mirar tot  críticament. Sembla que 40 anys després, malauradament, no hem après res, ni és permès qüestionar res sense ser assenyalat pels hereus del Movimiento, siguin polítics, mitjans o jutges.

comentaris