Amb la posada en marxa del nou sistema moneder,   queda en evidència que  els seus  ideòlegs no pensen en el transport públic com un bé social que cal ampliar i fer arribar a la majoria de la població,  com una eina més de cohesió social i lluita contra l’emergència climàtica.   Per això en el nou sistema tarifari s’apliquen criteris comercials i mercantils i no s’apliquen criteris enfocats a captar nous  usuaris de entre la gent que  satura  les carreteres utilitzant cotxes i  motos  com a medi de transport habitual. 

Sembla que l’objectiu principal del nou sistema tarifari  s’orienta a  gestionar l’actual Transport Públic amb criteris de rendibilitat empresarial,  reduint  despeses i personal.     No pensen els seus promotors en el transport públic com una manera senzilla de redistribuir riquesa ò  de  beneficiar el màxim possible de  la població.    No  s’adonen de la situació que pateix  un part molt important de la població, d’augment de la  precarietat laboral, de manca de llocs de feina estables i de la vulnerabilitat creixent de moltes famílies que no necessiten viatjar molt,  però si que necessiten un medi de transport col·lectiu accessible, suficient, eficient i econòmic.  

Tampoc  tenen en compte  els ideòlegs del nou sistema moneder,  la situació d’emergència climàtica declarada pel Govern Balear i  la necessitat imperiosa  de retirar de la circulació a centenars de milers de cotxes de  les carreteres de Mallorca  i passar-los al transport ferroviari  per tal de  reduir  els  milions de tones d’emissions de CO2 i  gasos contaminants que anualment aboca el transport per carretera  a l’atmosfera. 

Es necessari  fer atractives les tarifes dels bitllets senzills i dels abonaments,   augmentar la capacitat, millorar el confort, la informació, l’atenció al públic,  la eficiència i  l’ampliació horària del servei  per tal de captar per el transport ferroviari el màxim nombre possible de nous usuaris. 

El fet de introduir bonificacions progressives en els preus  en funció de si viatgem més ò menys,  però que tanmateix les bonificacions caduquen cada mes,  no farà que els usuaris viatgem més en el transport públic del que realment necessitem.     

El nou sistema moneder podem entendre que si resultarà beneficiós per a  les empreses privades proveïdores de serveis de transport per carretera i també per a determinats usuaris del tren  que viatgin moltíssim cada més,  però de cap manera resulta gens atractiu per a la immensa majoria d’usuaris que no superem els 40 viatges mensuals.   Els beneficis de la targeta moneder  tant celebrats aquests dies passats per determinats  administradors  públics, deixen d’existir per els usuaris  els mesos amb dies de baixa laboral,  dies lliures ò vacances, també quan parlem de treballadors amb contractes precaris, temporals,  fixes discontinus, etc.

Necessitem que la Conselleria de Transports  vegi el transport públic  i especialment el transport ferroviari com una necessitat social,  una manera més de combatre l’emergència climàtica,  de reduir la saturació i els accidents de trànsit a les carreteres i no com una  atracció,  un passatemps ò un caprici dels usuaris que s’aprofiten de la inversió  pública.