La fira (electoral) d'abril... i maig

La fira (electoral) d'abril... i maig
foto: ElConfidencial.com
foto: ElConfidencial.com

Se’ns ha dit que les eleccions generals del 28 d’abril eren les més importants des de feia 40 anys; però és que les del 26 de maig també ho són, ja que ens estem jugant una possible pujada en vots de la dreta i la desmobilització de l’esquerra. Així, partint de la importància de les eleccions del 26 de maig, les eleccions generals del 28 d’abril ens han deixat diverses interpretacions o lectures.

En primer lloc la divisió de la dreta espanyolista en tres partits ha tingut resultats desiguals pel que fa els nombres d’escons, que no de vots (els resultats de 2016 i de 2019 són pràcticament els mateixos): d’una banda, el Partit Popular ha baixat de 137 a 66 diputats la qual cosa implica una més que considerable derrota del projecte d’en Pablo Casado (m’imagino la cara de felicitat de na Soraya Sáez de Santamaría des del seu sofà de casa); d’altra, que l’arribada amb 24 escons del neofeixisme de Vox al Parlament es deu a factors tals com el transvasament de vots des del Partit Popular, un discurs ultra espanyolista i antifeminista incendiari i l’empenta mediàtica des de determinats grups de comunicació, però que en canvi l’estratègia de Steve Bannon no ha donat els resultats esperats (crec que si en Santiago Abascal hagués estat en els debats, hauríem vist la seva més que manifesta incultura general); i, finalment, tenim la pujada en vots i en escons, de 32 a 57, de Ciutadans (amb un discurs centrat en la qüestió catalana), autèntic guanyador dins les dretes i que ara haurà de gestionar aquesta situació per demostrar que no és flor d’un dia.

En segon lloc tenim el resultat electoral del centre esquerra espanyol representats pel PSOE i Unides Podem. Pel que fa el PSOE, ha hagut un renaixement d’aquest amb el també renascut Pedro Sánchez i no s’ha vist res de la pasokització que s’esperava dels socialistes a Espanya com ja havia passat a altres llocs d’Europa. I d’on ve aquest renaixement el 28 d’abril del PSOE? D’una banda tot indica que entre la ciutadania ha calat allò que es deia els anys noranta del vot útilcontra l’Esquerra Unida d’en Julio Anguita i que ara ha estat contra Unides Podem i altres forces progressistes; d’altra, una campanya electoral efectiva i un relatiu èxit d’en Pedro Sánchez en els debats de televisió (tot i que s’esperava més d’ell); en tercer lloc, la mobilització de la tradicional esquerra abstencionista; i en darrer lloc, i ara em posaré un tant althusserià¸no hem d’oblidar allò que es deia de l’Aparell Ideològic de l’Estat i la seva relació amb els mitjans de comunicació i la capacitat d’aquests de conformar idees en la població. També hem de considerar-ho.

I Unides Podem, què ha fet o què no ha fet? Disputes internes, traïcions madrilenyes, allunyament dels carrers, més verticalitat que horitzontalitat, la impossibilitat de les confluències...Però també han estat víctimes del nostre propi cas Watergate amb el robatori d’un pen drive amb informació delicada d’en Pablo Iglesias i amb la pressió de les clavegueres de l’Estat dispostes a evitar un govern de progrés i a tacar l’honor del seu líder, Pablo Iglesias, amb tot tipus de notícies falses que no tenien més fi que fer mal un partit que des que va néixer va posar en qüestió el Règim del 78. Tot ha servit per perdre un bon grapat de vots pel camí i que la llei d’Hont hagi beneficiat el PSOE (38 escons més) i hagi també perjudicat Unides Podem (29 escons menys).

I què ha passat a Catalunya i País Basc? Doncs que els vots als partits independentistes i/o nacionalistes han estat un autèntic mur de contenció (ERC ha pujat de 9 a 15 escons i mig milió de vots) contra la dreta espanyolista des del Partit Popular fins a Vox, i molt especialment al País Basc on cap partit de la dreta i ultra dreta espanyolista ha tret cap representant i que en aquests dos territoris el paper de l’espanyolisme dretà ha estat, afortunadament, irrellevant.

I ara, què passarà? Quin govern sortirà del 28 d’abril? A tenor dels resultats, i seguint les consignes dels militants del PSOE (“Con Rivera, no” o “Sí se puede”) així com les declaracions dels dirigents d’Unides Podem, tot indica que s’aproximaria un govern d’esquerres. No obstant això, no se sap si aquest seria amb el PSOE en solitari i un acord d’investidura amb certes mesures per part d’Unides Podem i altres forces polítiques (independentistes o no), o un govern en el qual estigués present el partit morat en proporció als resultats obtinguts. I en aquest sentit, amb presència del partit dels cercles, el sector anticapitalista no és partidari d’una hipotètica entrada d’Unides Podem en el govern i sí allò que els anys 90 deia el gran Julio Anguita de “Programa, programa, programa”.

I un acord de govern entre Ciutadans i el PSOE? És possible? Referent als poders econòmics i polítics de sempre (certa part del PSOE), és el més desitjable i així ja ho han expressat públicament, però seria una traïció, crec, als seus respectius votants.

En qualsevol cas crec que no es farà cap tipus de moviment de govern fins que no passin les eleccions del 26 de maig ja que no es poden arriscar, especialment PSOE i Ciutadans, a perdre tota la capitalització dels vots que varen obtenir prestats d’Unides Podem i del Partit Popular el 28 d’abril.

Dit tot això, crec que després del diumenge electoral de maig tornaran les decepcions per als votants d’esquerres perquè seran testimonis, una vegada més, de la possible traïció de la socialdemocràcia que representa el PSOE amb un pacte d’investidura i de govern amb la dreta de Ciutadans. Tant de bo m’equivoqui. Tant de bo.

comentaris