*Article publicat el 27/04 a El Temps

Algú es pot imaginar que el Govern espanyol anunciés que inicia la tramitació de l’indult a Dolors Bassa, demanat per UGT i CCOO, i que el Tribunal Suprem advertís que l’executiu podria incórrer en un delicte de prevaricació per aquest fet?

Algú es pot imaginar que el Congrés de Diputats fes públic que comença el procés de reforma del Codi Penal per modificar el delicte de sedició i que el Tribunal Suprem advertís al legislatiu de que no ho pot fer perquè això beneficiaria als presos polítics?

Seria un escàndol de primera magnitud. La separació de poders hauria saltat pels aires. Es parlaria de govern dels jutges. El sistema democràtic entraria en crisi.

No som massa lluny d’una panorama semblant. Els darrers dies les noticies sobre el coronavirus han tapat el trist paper del dirigents del poder judicialen aquesta crisi. Bona part de l’opinió publica espanyola, amb honroses excepcions com la de la periodista Elisa Beni, va preferir mirar cap a una altra banda quan “algú” des del Tribunal Suprem va amenaçar als funcionaris d’institucions penitenciàries de Catalunya de que podrien incórrer en la “possible comissió d’un delicte de prevaricació” si permetien l’excarceració dels presos polítics per complir el confinament als seus domicilis. Dit i fet: confinats a la presó; i només alguns han pogut tornar a sortir a treballar des del 15 d’abril.

Els juristes crèiem que els tribunals parlaven a través de les seves resolucions i sentències. Aquest episodi serà estudiat a partir d’ara a les Facultats de Dret: des del Tribunal Suprem es va fer arribar a un grup de periodistes un whatsapp  que incloïa el curiós advertiment. Tan anòmala és la forma com el fons; perquè, si un cop adoptat l’acord per part de les Juntes de Tractament, algú considerés que s’havia comés un delicte, podria interposar una denúncia; mai el Tribunal Suprem, que ha d’esperar a que li arribi el cas.

La precipitació de la consellera de Justícia en anunciar la possible decisió va facilitar les coses als qui la volien torpedinar. Tampoc no va ajudar la picabaralla eterna entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana dins un Govern encapçalat per un President que gesticula però no governa. Però aquests errors no poden tapar la gravetat del cas.

El Síndic de Greuges va demanar mesures en relació als interns dels centres, tot reclamant conèixer el capteniment del Govern català sobre aquesta qüestió “i si hi ha instruccions d’altres autoritats en un altre sentit”. El catedràtic de Dret Penal Joan Queralt va explicar que “el tribunal sentenciador  només pot entrar a revisar, si hi ha recurs, la progressió en grau del condemnat, aquí del segon al tercer grau, no la flexibilització del segon grau, el famós article 100.2 del reglament penitenciari” i va advertir que era el Tribunal Suprem qui podia haver incorregut en responsabilitats penals; Oriol Junqueras va presentar una querella en aquest sentit. El director de La Vanguardia, Jordi Juan, va mostrar la seva estranyesa per l’actuació del Tribunal:” No hi va haver comunicat ni resolució. Només un avís previ insòlit en tan alt tribunal”. La líder dels comuns, Jèssica Albiach, va exigir que els presos passessin el confinament a casa. El Relator de Drets Humans del Consell d’Europa va lamentar l’actuació del Suprem. No es van atendre les recomanacions de la Comissària per als Drets Humans de l’ONU ni les de l’Organització Mundial de la Salut en relació a les actuacions a les presons davant la pandèmia. Això sí, amb una total manca d’humanitat i traspuant odi pels quatre costats, des de Ciutadans es va reclamar que els condemnats  continuessin a la presó malgrat l’amenaça de contagi.

Tot i la professionalitat de molts jutges i fiscals, quan s’analitzi l’actuació de les diferents institucions durant la crisi el poder judicial no en sortirà gaire ben parat. Tots els sindicats de l’Administració de Justícia van acusar Carlos Lesmes, president del Consell General del Poder Judicial, de posar en risc la salut dels funcionaris utilitzant “tàctiques de sabotatge” contra les mesures del Ministeri de Justicia i les Comunitats Autònomes; cal sumar-hi una proposta de Pla de Xoc en matèria Penitenciària que implica una greu retallada de drets. El Tribunal Suprem ha actuat fora de tota norma per assegurar-se que els “seus” condemnats no sortissin de la presó en mig d’una crisi sanitària i humanitària. La cúpula del poder judicial podria estar afectada per un perillós virus que provoca que es consideri per damunt dels altres poders. Fins quan ho toleraran el poder executiu i el legislatiu? I la ciutadania?