El receptari d' Errejón

erre
Foto (c) Ali Morshedlou

Íñigo Errejón és, de llarg, un dels intel·lectuals més lúcids i uns dels dirigents més valents de l'esquerra espanyola. Les seves diferències amb Pablo Iglesias - no només estratègiques, sinó ideològiques i nacionals - l'han situat a la frontera entre Podem i una formació política nova. El projecte de Más Madrid, que comparteix amb la batlessa de la capital espanyola Manuela Carmena, recorre a elements que, en altres moments i en altres llocs, ja han estats posats en pràctiques per altres forces progressistes.

En primer lloc, el fet de recórrer a una marca pròpia, en part autònoma i en part federada a una estructura estatal com Podem, és el que s'ha fet amb Catalunya En Comú Podem i el que, més o menys i amb totes limitacions del món, intenta ser En Marea a Galícia. El fet de llançar-ho a pocs mesos de les eleccions i amb confrontació amb la direcció estatal del partit moral ho fa certament similar a Adelante Andalucía, la candidatura impulsada per l'anticapitalista Teresa Rodríguez que no va obtenir els resultats esperats contra Susana Díaz. En tot cas, no és una fórmula nova ni tan sols dins l'univers de Podem, que també ho va assajar l'any 2015 en tots els municipis en què es va presentar a les eleccions locals.

En segon lloc, hauríem de parlar de l'escissió que cerca nous socis per bastir una cosa nova que superi el partit d'origen i que en rompi el seu sostre de vidre. La idea d'Errejón, si fa no fa, és aquesta: sortir de Podem (tot i que els intenti integrar en unes negociacions), cercar aliances amb Carmena, independents i Equo i bastir una candidatura nova i més àmplia que canviï tota la dinàmica electoral i que rellanci l'espai polític progressista. Això, que a priori pot semblar estrambòtic i complex, és, si fa no fa, el que va fer l'històric dirigent galleguista Xosé Manuel Beiras. A les eleccions gallegues del 2012, Beiras va liderar l'Alternativa Galega de Esquerda (AGE). Abans, s'havia escindit del BNG, havia fundat Anova i havia creat la nova candidatura sumant Esquerra Unida, independents i altres partits més petits. A més, i a pesar que Feijóo mantingués la majoria absoluta del PP, l'experiment de Beiras va superar àmpliament el BNG i va aconseguir que la suma de les dues forces galleguistes superàs sense problemes el Partit Socialista.

En tercer lloc, no cal dir-ho, Errejón intenta reproduir el clima d'excepcionalitat, de novetat, d'oportunitat i, paraula important en l'argot errejonista, d'il·lusió que va encetar Podem ens els mesos immediats a l'eclosió a les europees de 2014. La principal inspiració d'Errejón no és altra que ell mateix, la seva pròpia tasca. Segons la seva anàlisi, Podem ha entrat en unes dinàmiques que el fan previsible pels adversaris i poc atractiu pels votants. Per això, el partit morat hauria perdut la seva capacitat per generar el debat polític que li sigui més convenient i hauria anat assumint posicions i actituds polítiques que li compliquen acostar-se als no convençuts.

Les diferències ideològiques i nacionals que, dèiem, existeixen entre Iglesias i Errejón són complexes i van molt més enllà que la clàssica distinció entre radicals i moderats o comunistes i socialdemòcrates. La concreció d'això mereixeria, com a mínim, un altre article. En tot cas, no hem d'obviar que l'aposta estratègica d'Errejón tindrà conseqüències per a Podem i per a l'errejonisme fora de Madrid. De moment, aquest corrent, que presenta problemes de coordinació interna tot i el lideratge clar, espera a veure com avancen les converses a la capital d'Espanya. És probable que, en cas que no hi hagi acord i Podem competeixi amb Más Madrid, els errejonistes no madrilenys hagin de seguir esperant fins passades les eleccions per decidir. De moment, tots els esforços se centren en aconseguir una entesa perquè el pablisme no jugui a competir amb Errejón i s'obri un escenari de divorci irreversible i dramàtic entre les dues famílies que podria trinxar Podem a tot l'Estat. Si l'acord no arriba, veurem què passa amb l'errejonisme extramadrileny en general i balear en particular i, en cas que corrin la mateixa sort que el seu líder, veurem quina capacitat tenen d'aplicar el receptari d'Errejón i Más Madrid.

Comentaris