Com a treballador d’Ib3 davant tot em vull solidaritzar amb tu. He enregistrat centenars d’entrevistes i puc comprendre com et senties en el moment de ser entrevistada, també crec que puc entendre com t’has sentit quan has vist com s’ha fet servir aquesta gravació.

Les persones que feim feina a la televisió tenim una formació molt heterogènia i no prou profunda respecte a la imatge. En aquest país, i no ho dic precisament com una crítica, s’ha experimentat més que teoritzat. Nosaltres, com a professionals, ho som gràcies a l’experiència i això fa que hi hagi moltes formes d’entendre la imatge i la televisió en general.

Una càmera i un micròfon són una arma molt poderosa i generalment no en som conscients. Ambdues esdevenen un instrument que interposa una realitat nova; la realitat de la ficció. T’explic tot això perquè ningú no és un mateix davant una càmera; tothom, espontàniament, es crea un personatge de si mateix quan és entrevistat o enregistrat. Automàticament el nostre cervell entra de forma inconscient en una altra dimensió de com desitjaríem ser vistos, o de com esperam que altres persones ens vegin.

Per tant, un no només està tot sol o tota sola davant a una imatge sinó que, a més, la modifica per projectar el que desitjam que la resta pensi de nosaltres. És una pressió que molta gent gestiona bé i d’altra com pot. Però el format espontani d’entrevista deixa poc temps de marge de reacció i tothom s’angoixa.

Vares ser molt educada i respectuosa i els professionals que et varen gravar també ho varen ser. Varen tenir respecte per tu i aquest és un valor fonamental en la persona que exerceix la responsabilitat d’entrevistar, perquè sense respecte el periodisme no és periodisme sinó una mentida que acaba per consumir-te i et deshumanitza.

Perquè de tot això va el que te vull trametre: no tots i totes les persones que treballam a la televisió tenim una mirada freda o insensible davant les petites o grans desgràcies. Existeix el sentiment i la humanització cap la persona enregistrada i molts dels companys i companyes que m’he trobat pel camí també conserven aquest respecte.

Me dol profundament la situació que vares viure i per això et vull fer arribar que treballarem per un periodisme sà i humà, per no vulnerar la dignitat de ningú i per facilitar que algun dia et tornis a posar davant d’una càmera, si tu vols, és clar.

Javier González Bordas

@jgbordas