A 500 anys de la Revolta Comunera

24 d'abril de 1977 - ICAL
24 d'abril de 1977 - ICAL

Són dies de tancament i efemèrides.

Un 25 d’abril de 1990, Violeta Chamorro va derrotar a unes eleccions al Front Sandinista de Liberación Nacional de Daniel Ortega.  

Fa 43 anys que es va donar una altra passa per sortir de la foscor del Franquisme. Es van tornar a legalitzar els sindicats, que tant havien fet per retornar la democràcia a Espanya.

Aquests dies també es commemora el 46è aniversari de la Revolució dels Clavells. Soldats i poble, cansats de guerres llunyanes, falta de llibertat i empobriment, s’alçaren contra un decrèpit règim que encara feia olor a feixisme.

Recordem-ho. Dia 24 d’abril fa 105 anys de l’inici del Genocidi Armeni. 1.8M de persones moriren en mans d’un Estat, l’Imperi Turc, que es nega encara a reconèixer els fets. Vergonya.

Al 1905, un dia com avui, els treballadors i treballadores franceses es dotaren del seu primer partit obrer unificat, la SFIO.

També un 24 d’abril d’ara fa 104 anys, el poble d’Irlanda s’alçà en la Revolta de Pasqua, liderats per Pearse, Conolly i Plunkett, entre d’altres. Ells moriren, sembrant la llavor del que després portà a l’Estat Lliure.

Fa un segle i 22 anys que també, s’inicià la fi d’un imperi. Espanya declarava la Guerra als Estats Units entre el 23 i el 25 d’abril. Cuba assoliria una independència nominal fins al 1959, Filipines seria colònia americana fins al 1946 i Puerto Rico segueix formant part del territori sota la presidència de Trump.

A la llunyana Àfrica, tal dia com avui, al 1874 s’iniciava una de les guerres de resistència més ferotges contra el colonialisme britànic, la del poble Ashanti.

Però especialment, vull recordar que aquest any es compleixen 500 anys de la Revolta Comunera.

Menestrals, pagesos i mercaders de les ciutats castellanes s’alçaren contra el mal govern, el domini estranger i l’autoritarisme... (Us sona?). Un any després foren derrotats als camps de Villalar i els seus líders ajusticiats... era un 24 d’abril. 

Avui, som Castella, Cuba, Armènia, Irlanda, Portugal... i tots els pobles que lluiten per la memòria, la justícia i la dignitat.

Comentaris