Barris, política i classe

Barris, política i classe
imatge: BBC/Getty
imatge: BBC/Getty

Ara fa uns mesos es va publicar un article a la premsa catalana on es comparaven els barris on residien els regidors de l’Ajuntament de Barcelona per àrees. El resultat era prou clar: Els regidors de centre-dreta de Junts per Catalunya (antiga CiU) i PP es concentraven a la zona alta, on hi ha més renda per càpita, mentre que barris populosos com Nou Barris, Sants-Monjuic o Sant Andreu quasi no comptaven amb representants electes.

En el cas del barri de Sarrià – St Gervasi (amb un 25% de regidors que hi viuen) era tota una declaració d’intencions: allà es troba l’elit política i econòmica de la ciutat. D’aquesta forma, es podia establir una correlació entre renda per càpita dels barris i nombre de regidors que hi resideixen. A Palma, que sortiria? Segurament una cosa molt similar.

Està clar que tot això és una curiositat estadística, i que la competència o compromís polític d’un regidor amb els seus valors no depèn d’on viu. Però sí que es estimador de que una part important de la ciutadania –aquells amb menys recursos- viu al marge de la política. Són en aquests barris –tal i com afirma el sociòleg Jordi Muñoz- on el populisme del penúltim contra l’últim té el seu brou de cultiu.

Per al cas illenc, ara fa un temps es va publicar un estudi que relacionava els cognoms dels nostres polítics amb el seu origen.  El treball permetia observar diferents alteracions en la distribució de l'onomàstica per grup polític. Els resultats, eren ben curiosos. Per exemple, tots els partits polítics, menys Podem i Ciutadans, tenen un elevat nombre de càrrecs amb cognoms poc freqüents i pertanyents a l'onomàstica catalana. De la mateixa manera, partits com Ciutadans i el PSOE tenen un percentatge d'antropònims comuns molt similars a la mitjana poblacional. És a dir... són estadísticament una representació més fidel de la societat (o més ben dit, dels seus cognoms).

L’estudi continuava i afirmava que calia no obviar les singularitats de cada partit: si una formació busca representar un grup social amb un estatus econòmic concret i allunyat de la mitjana, és relativament esperable que s'allunyi d'aquesta. De la mateixa manera, si un partit té molts suports en una zona on l'onomàstica és molt específica i infreqüent (per exemple, un llogaret de Mallorca), també seria normal que els cognoms dels membres d'aquesta formació no fossin comuns. A més, recalcava un fet. Per exercir tota una sèrie de feines dins l’administració feia falta un cert grau d’especialització –per exemple, una carrera universitària- que de fet, esdevenien un sedàs per a àmplies capes de la població.

Que vol dir tot això? Idò resulta que aquesta peculiar distribució dels cognoms és un indicador d’elitització de la classe política. Els cognoms poc freqüents (com per exemple, Borbón, Tissen o Matutes) solen estar relacionats amb grups de poder socials, polítics i econòmics, front als García, Pérez, Pons o Torres, que representen als comuns mortals.  Així, si bé no sabem si els nostres polítics viuen a un barri de rics o de pobres, sí que sabem que no tenen els noms i cognoms de la gent més humil.

Curiositats onomàstiques a part, la nostra classe política -tant de dretes com d’esquerres- resulta q no és massa comuna.

L’article en qüestió:

https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/6475076.pdf

comentaris