Com es construeix una alternativa al capitalisme? (II)

Com es construeix una alternativa al capitalisme? (II)

Perquè com diuen a Itàlia, cal no tirar l’infant amb l’aigua bruta, quan s’analitzen les experiències històriques d’intents de construcció d’una societat alternativa al capitalisme. Tendim a veure de la història, més el rebombori de les revolucions, que els canvis profunds dels sistemes econòmics i socials. La transició del feudalisme al capitalisme durà segles i encara hi ha serrells de l’antic règim a l’actualitat. Cal veure aquesta perspectiva també en el règim que hauria de substituir al capitalisme. Aquest sistema està teòricament més qüestionat que mai, especialment pel necessari rerefons productivista que suposa la necessitat de l’augment continuat dels beneficis empresarials. A la vegada sembla més llunyana que mai la construcció d’una societat alternativa i de l’ideari que li doni plausibilitat de realització.

 

De la mateixa manera que Marx i Engels foren prou crítics amb les errades econòmiques i polítiques de la Comuna de París, sempre valoraren l'experiència heroica i pionera dels comuners i del que obrien d’esperança per a la resta de classes oprimides. A la revolució soviètica hi ha errades i barbaritats prou grans. Però també hi ha un cabdal de bones experiències i problemes evidenciats, que ens poden ser útils per ajudar a entendre els problemes i les dificultats que una etapa de transició de sistema comporta. Una tasca que ens toca abordar amb més dificultats que mai, en els temps actuals.

 

Sortirà una societat alternativa de la implosió del sistema capitalista? Pot existir aquesta implosió? La implosió ens pot dur al feixisme? Ens cal pensar en una llarga etapa de transició a on hi haurà elements de la vella societat i elements embrionaris de la nova que s’albira? Com es gestiona aquesta etapa de transició? Quin és el paper i el tipus de poder polític al que han d’aspirar les classes subalternes per gestionar aquesta fase de transició? Hi ha que pensar el poder polític per poder fer les transformacions sols en una escala estatal o com una articulació de sobiranies compartides i de programes transformadors a diferents nivells?

 

La majoria de les preguntes que ens formulem ara, també eren presents en els primers debats de la construcció de la nova societat soviètica. D’alguna manera ja intuïa Lenin al final de la seva vida, que amb la NEP, igual calia “gestionar una etapa de transició necessària de funcionament de determinades fórmules capitalistes, sota la dictadura democràtica del proletariat i els camperols”.

 

Aquesta dialèctica entre la forma d’entendre el poder polític i l’impuls i el ritme de les transformacions econòmiques alternatives al capitalisme, que varen caracteritzar la història de la Unió Soviètica, ens haurien de servir no tan per copiar les solucions que adoptaren, sinó per veure la dimensió real del problema que pretenien solucionar. Perquè segurament aquest tipus de problemes són els que haurem d’encarar, en uns altres contexts evidentment, si qualque dia tenim la possibilitat de poder qüestionar els mecanismes de reproducció del sistema capitalista dominant. Perquè per més utòpic que sembli ara, la seva necessitat de cada cop és més evident.

 

El cert és que ara per ara, ens cal anar construint un bloc de forces polítiques i socials, que vagi construint un discurs i una pràctica cada cop més crítica amb el sistema econòmic imperant. Però aquesta prioritat política, no ens hauria de fer menysprear la importància de dissenyar un discurs teòric alternatiu al funcionament econòmic i social existent. Aquest discurs no pot ser testimonialment ideològic, malgrat aquest també sigui necessari. Ha de venir acompanyat d’una crítica rigorosa del que s’ha fet bé i el que s’ha fet malament en les experiències de construcció de societats amb voluntat anticapitalista. Aquest anàlisi crític raonat i prou argumentat, ha de poder ajudar a bastir la credibilitat del nou discurs econòmic i polític alternatiu del segle XXI. Perquè la història no és tan sols una disciplina acadèmica. És una escola d’aprenentatge de la vida. Especialment útil quan li volem donar un altre sentit, a tot el que vivim i no ens agrada.

comentaris