Arrimadas, a la fuga per partida doble

Arrimadas ja no sap a on li ha de pegar. No sap què fer per tal de destacar, de ser el centre d'atenció. Per tal que es parli de Ciutadans i de cap altre partit. Desplaçar l'esment. Aquest és el seu objectiu més immediat on tot val: fer un 'show' televisiu o canviar el discurs en qüestió de segons. I, per què descartar una de les dues opcions si hi ha temps per tot?

Per una banda, sent conscient de l'impacte mediàtic que té fer el ridícul a Espanya, potser es pensa que oferint espectacle atraurà el vot de molts espanyols. I és que, fins i tot okdiario, amb la seva ideologia bastant afina al partit; s'ho demana: "¿Qué pinta Arrimadas en Waterloo?”.

Doncs no es sap ben bé. En efecte, i encara que sigui d'allò més sorprenent, ni el Partit Popular ho ha arribat a descobrir. Als de Pablo Casado els ha vengut tan de nou com a la resta. O així ho han deixat entendre en qualificar l'escena d'autèntic 'esperpent'. El president del PP català va comentar ni més ni manco que "Puigdemont se lo ha debido pasar pipa con este esperpento". A més de deixar clar que la imatge que va donar Arrimadas a Waterloo "no está a la altura del millón de personas que apoyaron a Cs".

I és que, ja en són ganes de fer-se 1.300 quilòmetres de viatge per a desplegar una pancarta, fer-se una foto i recordar a Puigdemont un breu incís: "la República no existe".

De veres, Inés? De veres que no existeix? Ai, aquestes ànsies de protagonisme el que fan fer... Crec que li degué quedar clar quan, en un 1-O, les càrregues policials foren totalment desproporcionades i deixaren centenars de ferits a Catalunya. Quan es va fer un ús de la força amb increïble brutalitat justament per aquells que tant defensen la democràcia. Puigdemont va haver d'exiliar-se (i no fugar-se de la Justícia, com diuen els taronges), no crec que es pensi que "la República sí que existeix".

Parlant de fugues... Potser caldria que Inés es demanàs si el que ha fet a Catalunya és això: fugar-se. Amagar el cap. Fugir dels problemes quan se li ha posat un plat bastant més apetible al davant. Pot ser sí. Pot ser 'la fugitiva' ha estat ella. I és que, declarar al programa de Salvados que "no voldria ser candidata a la presidència d'Espanya", que li agradaria "ser presidenta de la Generalitat de Catalunya" i llavors tergiversar-se; és més aviat impactant. Més encara si, en dir-ho; s'havien anunciat ja les eleccions generals i havíem entrat de ple en precampanya. De ben segur que es tracta d'una altra de les seves 'jugades mestres' per a ressaltar.

"Me gustaria que Albert Rivera fuera el presidente de España. Tengo tanto trabajo por delante en Cataluña que mi objetivo político a corto plazo es el de la presidencia de la Generalitat". I a tan curt termini! No fa falta que ho diguis, Arrimadas: ni dues setmanes des de l'emissió del programa has tardat a canviar d'opinió.

Tornant a les ànsies de protagonisme, ja no només la que ha sortit a la fuga per doble partida en una setmana sap que el misteri és seductor; el partit al complet sembla tenir-ho ben clar. Així, en un principi no van voler revelar quant es va gastar Ciutadans en el viatge d'Inés Arrimadas a Waterloo.

Arribats a aquest punt, cal fer un recordatori: el partit de Rivera ha exigit en diverses ocasions que digui quants diners s'ha gastat Puigdemont en els seus viatges per Europa. A part de requerir, fa un any i mig, que es fes públic qui va costejar el viatge a Brussel·les de 200 regidors independentistes per a participar en un acte sobiranista.

L'única informació que, en un primer moment, van permetre conèixer és que el viatge havia estat abonat "pel partit". "Pel partit" que es finança amb diners públics, haurien d'haver matisat. I és que, tant de bo de mitjans que insisteixen a desmuntar l'oratòria política. Tant de bo d’eldiario.es, que va aconseguir que la pila d'enigmàtics desvelàs el cost real del trajecte (o de l’espectacle, això ja va a càrrec de cadascú) de la portaveu nacional i del grup parlamentari català: 15.000 euros en total.

En efecte, això de "15 mil en total" està per veure. Perquè, amb el que no comptaven els taronges és amb el fet que la policia belga els obriria un procés sancionador per tres infraccions comeses durant l'acte a les portes d'on resideix Puigdemont. Per una 'manifestació' sense autorització, per instal·lar un generador que molestava els veïns i per aparcar malament. Aquests són els tres motius pels quals les autoritats belgues han expedientat aquest dijous a Ciutadans.

Amb tot, pot ser que la jugada no haurà sigut tant 'mestra' i ara els tocarà fer maniobres de més. Pot ser que l'estratègia de reclamar l'atenció no haurà tingut els resultats esperats. Bé... que l'atenció l'han cridada de sobres. Els vots que pretenien atreure, però, potser no.

En resum, tenint en compte que els votants de Ciutadans i del PP no es diferencien gaire, de ben segur que més d'un han fitat l'acte, també; com un veritable 'esperpent'. I per si no hi havia prou amb una broma de 15.000 euros, imaginau-vos com de 'contents' estaran els afiliats en descobrir que hauran d'afegir de la bitlletera uns 7.000 euros més, com a mínim.

Comentaris