La rialla de l'espanyolisme: triple pena per consulta ciutadana que per assassinat

La rialla de l'espanyolisme: triple pena per consulta ciutadana que per assassinat

És incomprensible. El que ocorr a Espanya és incomprensible. I és que, com s'entén que determinat partit (crec que no cal dir quin) demani fins a 74 anys de presó a sis persones que l'únic que han fet ha sigut demanar a la població a quin Estat voldrien pertànyer?

En efecte, resulta paradoxal que un partit que pretén eliminar una Llei Contra la Violència (Masclista), vulgui empresonar a sis persones que no han realitzat cap acte violent. Aquí dos exemples de la lliga en què juga la justícia espanyola: condemna a la democràcia alhora que adjudica pèssimes sentències a les agressions i assassinats per raó de gènere.

Però, com s'explica que, tot i les nombroses organitzacions de drets humans, juristes, i fins i tot tribunals europeus que han desmentit que hi hagi hagut rebel·lió i sedició; la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat demani 25 anys a Jordi Cuixart i a Jordi Sànchez? Que en demani 27 per a Carme Forcadell, 27 i mig per a Jordi Turull i Raül Romeva i (aferreu-vos); 37 per a Oriol Junqueras?

Com us expliqueu que, mentre en el món de la justícia succeeix tot això, l'Audiència de Barcelona absolgui tots els exdirectius de Catalunya Caixa acusats d'administració deslleial? De sobresous. D'un forat de 720 milions d'euros. En poques paraules: de corrupció, blanqueig i immoralitat. I és que, per si no us sembla suficientment fort que hagin "sortit de rosetes" de tot això, només una darrera cosa: segons les dades del Tribunal de Comptes, rescatar Caixa Catalunya va costar 12.676 milions d'euros, molt per sobre que Bankia (12.347 milions).

Tot això, però, no acaba aquí. De quina manera es concep que Pablo Casado tingui la cara de dir que "gracias al PP, los presos políticos están siendo juzgados en el Supremo". Com els té tan 'ben posats' de pronunciar que "De no ser así, estarían siendo juzgados en el Tribunal Superior de Justícia por magistrados nombrados por los partidos independentistas"? Sí, senyor. Reconeixent que a Espanya no existeix la separació de poders i que la justícia no és independent; però atribuint al Partit Popular 'l'honor' que sigui un Suprem 'totalment independent i despolititzat' qui jutgi als secessionistes.

Anant més enllà encara, com s'enfoca que la dreta guanyi cada cop més suports quan és una fàbrica de mentides? Quan digueren que a la manifestació del diumenge hi assistiren 200 mil persones mentre que la realitat és que hi anaren només 40 mil? Quan els partits i organitzacions feixistes que l'organitzaren, van difondre un muntatge d'imatges falses de la suposada repleta concentració?

A part d'omplir-se la boca de més i més invencions, és clar. "El govern de Sánchez va acceptar 21 exigències de Puigdemont". "Sánchez va cedir a l'autodeterminació en rebre, amb llaços grocs, al president del Govern". No sé què en penseu vosaltres, però jo diria que si Sánchez hagués acceptat 21 demandes de Puigdemont, i hagués cedit a l'autodeterminació; ara per ara no estaríem així.

I és que, encara tenen el valor de recrear-se. De retroalimentar-se a mentides i de bombardejar als seus militants amb més i més d'aquestes. N'és el cas del Partit Popular: Com pot ser que Dolors Montserrat, diputada del Partit Popular per Barcelona; tingui la barra de respondre en una roda de premsa que Casado no ha dit mai que "l'agenda que estem veient a Catalunya és l'agenda d'ETA" (una banda terrorista que va matar a més de mil persones); quan hi ha gravacions que ho testifiquen? Però no, "Esto no lo ha dichoCasado; no. A defensar-se a mort, que en aquesta lluita només sobreviu el més fort.

Amb tot, de quina manera s'entén que no sentin el més mínim de vergonya? I ja no només per ser uns mentiders en potència, sinó perquè ens estan convertint en el punt de mira de la resta de països europeus (i no per res positiu). De fet, diria que a hores d'ara la premsa internacional està més centrada en el judici del procés que en qualsevol altra qüestió.. Els diaris més representatius dels Estats Units, Regne Unit, Alemanya; França, Itàlia, Bèlgica, Portugal, Holanda, Argentina... Tots ells ens tenen els ulls clavats a sobre.

En efecte, tampoc és d'estranyar que sigui així. Tenint en compte que als altres països sí que tenen clar el concepte de 'democràcia', i que a Bèlgica consideren que el que s'està fent a Espanya és un atemptat contra ella. Però no només a la capital Europea s'han posicionat sobre el tema: la primera ministra d'Escòcia i els argentins també ho han fet.

Per la seva banda, Nicola Sturgeon ha afirmat en una piulada a Twitter que "el judici de l'1-O hauria de preocupar tots els demòcrates". Que "el futur de Catalunya s'hauria de decidir a través de les urnes i no als tribunals".

En el cas d'Argentina, el que s'ha donat ha estat una concentració davant del Congrés argentí, a Buenos Aires, en contra del judici als líders independentistes. Els allà presents han reivindicat el dret a l'autodeterminació dels pobles.

En resum, pot ser els que defensen a mort la nació, els d'un espanyolisme tan gravat a foc; haurien de recapitular. Potser caldria que pensessin que, si tota Europa i part de Sud-amèrica opinen a la inversa; probablement significa que són ells els que van errats.

Sí, estaria bé que reflexionessin. Que ho fessin ara que encara tenen temps de rectificar. Ara que encara no és del tot tard. Perquè, de no ser així; potser haurem de portar el cas del 'procés' als tribunals europeus. I aleshores, senyors; no hi haurà dubte que ens haurem convertit en la rialla d'Europa.

comentaris