Una singularitat valenciana: Compromís

Una singularitat valenciana: Compromís
Mónica Oltra i Joan Baldoví
Mónica Oltra i Joan Baldoví

Al país de les valencianes bufen uns vents de canvi i malgrat algunes ratxes virulentes de ponent les fustes valencianes, en la mar i en la terra, naveguen...

Tot resultat electoral és necessari avaluar-lo des del context en que es produeix. És per això que cal fer una ullada al passat per ser conscients d’allò aconseguit. Al 2011, Compromís, tot i que tots els sondejos el deixaven fora de les Corts, sis persones foren escollides per a desenvolupar aquesta tasca de representació (7.07%) i va entrar amb força.  Sis diputats i diputades que van fer una feina potentíssima i ingent, reforçats per la resta de companys i companyes integrants de la coalició. Al 2015, en un context de crispació i novació de la cultura política, Compromís torna a trencar amb els esquemes pre-establerts a les enquestes, als mitjans de comunicació, etc. afrontant les continuades campanyes de desacreditació i desprestigi, i esdevé la tercera força política amb una gran pujada, passant de 6 a 19 diputades (amb un 18.19% dels vots). No va ser un fet casual, havien treballat amb força al llarg de molts anys i, a més a més, hi havia una sòlida base municipalista i un creixent grup parlamentari... en moviment.

Acabaven al País Valencià els governs de majoria absoluta, acabava governar amb el suport d’una cambra de representació amb més de la meitat dels seus membres del partit governant. I arribaven els temps de la recerca de consensos, de les majories plurals i els governs de coalició: s’obria la singularitat valenciana.

I el fort creixement de Compromís, conjuntament amb els resultats del PSPV, va fer possible l’inici d’un procés de canvi i transformació sociopolítica del País Valencià, ara fa quatre anys, mitjançant una coalició de govern i de legislació.

Aquestes últimes eleccions, el context ha estat altre, i de nou, no massa propici per a la Compromís. Les eleccions avançades –per potestat i decisió unilateral del president de la Generalitat del PSPV- a les Corts Valencianes el passat 28 d’abril per tal de fer-les coincidir amb les eleccions anticipades, convocades per Pedro Sánchez, tenien dues intencions clares: per una banda, incrementar la participació electoral per tal de consolidar la majoria progressista al nostre territori i, per altra, arrossegar tots els votants possibles cap a la seua formació política tractant d’afermar el bipartidisme. Una doble intencionalitat que, en realitat, era una, continuar governant la Generalitat Valenciana, a ser possible sense cap tipus de càrrega.

A les últimes eleccions, tal i com es va preveia, la participació als comicis va créixer fins un 73.73% (69.56% al 2015). El PSPV va guanyar les eleccions amb un 23.87% dels vots, 27 escons (20.28% al 2015), en contraposició al que va passar al 2015, on el major percentatge de vot va anar al PP (26.23% al 2015; 18.85% al 2019, i 19 escons), ara segona força política al parlament valencià. Ciudadanos ha incrementat el seu percentatge, de 12.31% a 17.45% i es converteix en la tercera força política, i molt propera al percentatge de vot del Partit Popular, amb 18 escons. La quarta força política al parlament és Compromís, que tot i el context que tenia al davant, fidelitza el vot, obtenint un 16.44% dels vots (18.30% al 2015, per tant amb tan sols una pèrdua de 17.364 votants), i 17 escons. Unides Podem, descendeix al 7.98% i 8 escons. La novetat en aquesta Desena legislatura és la irrupció de Vox, que entra al parlament valencià amb 10.44% dels vots, i 10 escons. Aquest resultat dibuixa, de nou, un escenari on governa l’esquerra, en una re-edició del Botànic, un pacte d’esquerres i progressista, amb els 52 escons de PSPV, Compromís i Unides Podem.

A l’avançament electoral, fent-lo coincidir amb les eleccions espanyoles, també cal afegir un ingredient més, l’aparició de Vox i la possible suma de les dretes, és a dir, el vot de la por que, tal vegada, va provocar es concentrés el vot en el PSOE-PSPV.

 

Tot i això, Compromís esdevé vital, resistent i creativa, aconseguint revertir la tendència de les eleccions generals en les autonòmiques en un context molt complicat. L’objectiu principal era reeditar un nou govern del Botànic per a continuar avançant amb les transformacions. Un dels objectius ha estat aconseguit amb la configuració d’un nou govern de coalició d’esquerres; l’altre, liderar  la co-operativa sociopolítica, i malgrat no aconseguir-lo, continuarem tenaçment en aquest moviment. Però sí podem afirmar que la lectura dels resultats de Compromís a les eleccions del 28-A pot traduir-se en: normalització, consolidació i resiliència. Compromís ha consolidat un espai electoral de més de 440.000 persones després de governar durant quatre anys, després d'haver patit envestides continuades i en un context que no era propici, fins i tot, podem dir que, advers.

 

Governs del canvi i marca Botànica

Al mateix temps que és necessari fer una ullada al passat, també és important fer una ullada al nostre voltant i a allò que ha passat a d’altres territoris. I només caldria fer-la a aquella trobada de “governs del canvi” celebrada a després de l’estiu del 2015. Quatre anys després només dos dels assistents els que aconsegueixen continuar al capdavant dels ajuntaments dels canvis: València amb Joan Ribó de Compromís i Cadis amb José María González ‘Kichi’ d’Endavant Andalusia. Cauen Madrid, Saragossa... i, a Barcelona, guanya les eleccions ERC, però continua Ada Colau d’alcaldessa, amb un acord apocat amb el PSC i la meitat de la llista de Ciudadanos, inclosos Manuel Valls i Celestino Cobarcho. 

Igualment a l’administració autonòmica, els resultats de les eleccions van ser clars en l’aposta per un projecte progressista, i ho va fer també reafirmant la continuïtat del govern del Botànic. Un govern que ha esdevingut marca de referència a d’altres territoris. Una marca que altres formacions han volgut traslladar. Una marca, un govern, que no és sols un instrument per a arribar al poder, sinó un estil de governar, de fer política, de transformar... que traduiríem així: confiança, benestar, solidaritat interna, lleialtat, transparència, estabilitat, bon govern i acció política per i per a la ciutadania, amb la ciutadania.

Un instrument impregnat de la pluralitat i diversitat de l’ADN de Compromís, sent aquest la garantia de continuïtat del Govern del Botànic, d’un govern d’esquerres, sociopolític que siga útil per a els i les valencianes. Un Compromís –amb moltes dones i homes darrere- que treballa diàriament en una implementació i desvetllament, continuada, de les transformacions a les institucions, als territoris...: un finançament just per transformar la vida, uns drets sociopolítics que ens facen més lliures, un feminisme audaç que ens ajude a combatre el patriarcat, un territori viu i cohesionat, una cura en llibertat i sense explotacions, entre d’altres; i que ha fet del mestissatge un vector d’identitat de la pluralitat-diversitat del govern, de les polítiques públiques i socials que implementa... que involucren els processos d’emancipació, d’inclusió... que transformen la societat valenciana.

 

Reptes de govern i de futur

Aquests quatre anys de legislatura esdevenen imprescindibles, tant per a la continuació d’un govern d’esquerres al País Valencià com per a Compromís com a força política diferenciada. 

 

Els passats quatre anys han sigut per a resoldre emergències i urgències existents després d’anys de governs populars. Ara, aquesta legislatura esdevé la de la consolidació. Concreció de les accions polítiques començades, millorar aquestes accions i aprofundir-les, desenvolupament de les lleis aprovades, i posada en marxa de noves polítiques progressistes, ecologistes i feministes, totes elles en clau valenciana. La consolidació de la marca “botànic” com a referència de canvi innovador i millora de la qualitat de vida.

I Compromís té un paper essencial en eixa consolidació de polítiques dins del govern i a les Corts. La força valencianista amb eixa vigilància continuada del canvi constant que parlava adés, ha possibilitat donar un gir radical i democràtic, inclusiu i potenciador, a la gestió dels recursos públics de l’administració. Si Compromís no haguera estat al govern la passada legislatura, no haguérem viscut un canvi com aquest. La camisa de força del “no saber gestionar”, ha caigut. La formació valencianista ha mostrat ja la seua capacitat i potència: dels ajuntaments a la Generalitat. 

Aquesta és la línia a seguir: gestionar i administrar fent política des del territori i per a la gent que viu en ell. I s’ha de fer des de la concepció i la convicció de ser part-acció decisiva a l’espai polític valencià. I sense oblidar que Compromís és l’única força no sucursalista amb representació, amb estricta obediència valenciana, necessària per a posar negre sobre blanc les contradiccions del PSPV-PSOE, els buits i les incoherències de Podemos  o les falses vel·leïtats transformadores d’algunes plataformes que volen passar de ser de ciutat-comunitat a estatals.

Però aquests no són només els reptes de Compromís aquests quatre anys que venen. Són quatre els eixos que han dut a Compromís a convertir-se en una força política de primera magnitud: l’esquerra eco-social, el valencianisme, el feminisme i la regeneració democràtica.

 

La coalició és un dispositiu sociopolític complex, amb diferents nuclis i components. És una síntesi entre valencianisme, esquerra, feminisme i ecologisme. Una síntesi que suscita i co-implica subjectes sociopolítics diversos i, per tant, electorats també diversos, que esdevenen amb una clara perspectiva de complementarietat. Uns electors diversos i heterogenis i, per tant, una complexitat que no sempre és senzilla de gestionar, però sí imprescindible per a mantenir i eixamplar la base sociopolítica i electoral de la coalició, amb un plus que mai ha de ser fictici. En definitiva, uns equilibris que la formació política haurà de mesurar i redreçar, reafirmant els marcs de confiança entre les seues potes. 

Des d’aquesta perspectiva-dinàmica de la singularitat valenciana que és Compromís, i de la maduració política que ja ha desplegat-consolidat els darrers anys, caldria que aquesta també es plasmés més fermament en l’organització i funcionament intern de la coalició i, alhora, en la pressa-i-implementació de decisions.

El primer de tot seria determinar la forma jurídica de la formació. És a dir, continuar com una suma de diferents partits més aquelles persones que militen directament a Compromís i no a cap de les potes que la conformen; o si s’aposta per la transformació d’aquest dispositiu en “altra forma-figura”...

Una vegada determinada la figura jurídica, caldria començar a repensar les formes de relació, organització, associació... per tal d’enfortir les estructures sociopolítiques, territorials... de Compromís i garantir la representativitat de la coalició, així com possibilitar una major potència, apoderament i implicació de la militància. Aquest és un punt clau per al present-futur d’aquesta formació ecosociopolítica, feminista, territorial, cultural..., la singularitat valenciana en moviment.

 

comentaris