Heathrow, Son Sant Joan i el desastre climàtic

Heathrow, Son Sant Joan i el desastre climàtic
foto: Google
foto: Google

No fa gaire, s’han conegut els detalls del projecte d’ampliació de Heathrow, un dels grans debats territorials al Regne Unit. L’aeroport de Londres és, ara mateix, el de més trànsit d’Europa, amb 80 milions de passatgers anuals i una mitjana de 1.300 vols diaris. Aquestes xifres deuen semblar insuficients a l’empresa propietària de l’aeroport i al govern britànic, que hi volen afegir una tercera pista que permetria que hi hagués 700 vols més cada dia i que el nombre de passatgers anuals arribàs als 140 milions. Les dades del projecte, pel que fa a superfície consumida, infraestructures viàries modificades, habitatges afectats i noves places d’aparcament per a cotxes, són totes d’ordre faraònic i no cal que ens hi aturem.

Fa temps que el projecte de la tercera pista de Heathrow genera controvèrsia. Els anys durant els quals se n’ha parlat han vist les successives conversions miraculoses, des de l’oposició al projecte fins al suport, dels primers ministres Cameron i May, i ara ja es perceben els primers símptomes de la conversió del futur primer ministre Boris Johnson: una paràbola més de qui comanda al món. Aquesta presentació en societat dels detalls del projecte, però, arriba en un moment diferent: tres mesos després de les protestes del grup Extinction or Rebellion al centre de Londres, dos mesos després que el parlament de Wsetminster declaràs l’emergència climàtica i mig mes després que Theresa May manifestàs el seu compromís perquè el país assolís un nivell de zero d’emissions de gasos hivernacle l’any 2050. En aquest context, no és d’estranyar que veus com la de la parlamentària verda Caroline Lucas ja hagin dit que continuar amb el projecte d’ampliació de Heathrow equivaldria a fer mofa d’aquestes declaracions d’aparença esperançadora. Digueu-ne inconsistència o digueu-ne cinisme.

Per aquí també es parla d’ampliacions d’aeroport. De Son Sant Joan, per ser més exactes. De moment no hi ha nova pista, ni es fan públics objectius d’augment de vols o de passatgers, però hi ha tota una sèrie d’obres que no es deuen voler fer per moderar el nombre d’enlairaments i aterratges ni per reduir el flux de visitants. Aena ja ha començat la tramitació d’un projecte que inclou ampliar dos dels quatre mòduls de la terminal i el vestíbul central, habilitar més zones comercials, crear una nova plataforma per estacionar-hi aeronaus i construir més aparcaments. El moviment ecologista de Mallorca ha advertit que el projecte és incompatible amb qualsevol perspectiva de canvi de model econòmic i territorial.

Mallorca és un territori urbanísticament sobreexplotat i turísticament massificat, amb una població que paga un preu cada vegada més inassumible en termes de desigualtat social i de pèrdua de qualitat de vida. Una reforma de l’aeroport projectada perquè els avions entrin i surtin amb més facilitat és una proposta per furgar en les ferides del trencament territorial i per enfonsar-nos més en el forat de la feina precària, la crisi de l’habitatge i l’aculturació. És, a més a més, una passa enrere en la lluita contra el canvi climàtic. És una perspectiva que cal incorporar, en els temps en què el lema de pensar globalment i actuar localment se’ns ha quedat vell: ara cal pensar globalment, actuar globalment, pensar localment i actuar localment. Vistes així les coses, cada projecte perquè hi hagi més avions volant pel món és un projecte contra el planeta, i cada moviment d’oposició a un aeroport o a una ampliació d’un aeroport és una acció de defensa d’un racó del món i és alhora una passa a favor de mantenir un planeta habitable. Convé que ens facem a la idea, en un país turístic com el nostre, que reduir les emissions de l’aviació (volar menys, per dir-ho curt) serà un capítol imprescindible en la lluita contra el desatre climàtic.

Així doncs, els nous governs progressistes de Palma, de Mallorca i de les Illes ja ho saben: han de fer saber a AENA que s’oposen als plans d’ampliació de Son Sant Joan. La seva credibilitat com a governs ecologistes es mesurarà en coses com aquesta.

 

comentaris