Res es mou a Muro. O sí?

Res es mou a Muro. O sí?
foto: Wikimedia commons
foto: Wikimedia commons

Muro és un poble de 7.000 habitants -i més de 18.000 places turístiques- que sembla ben bé oblidat en el mapa polític de Mallorca, llevat dels comentaris condescendents de “Muro és molt de dretes”. És necessari, pens, relacionar el context polític amb l’evolució socioeconòmica del municipi. I sí, en principi, com tota societat rural, la dreta tradicional, dels pagesos -Muro era un poble fort en aquest sentit- s’ha vist substituïda progressivament per una societat de serveis, lligada al turisme eminentment. I, en el cas murer, lligada amb un grup hoteler en concret, que exerceix, des d’un partit de semblança localista com el CDM una hegemonia quasi absoluta des de 1987, amb un petit parèntesi entre 1995 i 1999, així com una breu experiència de canvi entre 2006 i 2008.

En aquest panorama, el paper de l’esquerra municipal ha estat testimonial, si bé entre 1987 i 1995 va fer de crossa per al canvi de paradigma polític. Quant a les eleccions municipals, l’esquerra no ha superat mai el sostre del 30% dels electors, sí que ha tengut puntes de bons resultats a les eleccions autonòmiques, com el 41% de 2015. 

L’única oportunitat de trencar aquest paradigma va ser la moció de censura de 2006 entre Entesa, PSOE i UM, que es va rompre a principi de la legislatura 2007-11, a causa de la polèmica pel camp de golf de Son Bosc, que UM volia. Una llicència per a un camp de golf que, com sabeu, va ser declarada il·legal pel TSJIB i que ha costat al poble uns 300.000 €. Aquesta polèmica, vista amb perspectiva, sembla més aviat una jugada a nivell polític per desestabilitzar l’equip de govern PSOE-Entesa-UM, sobretot si tenim en compte que el Grupotel tenia un 50% de participacions a l’empresa que promovia el golf.

Contràriament al que se sol dir, la dreta no gestiona millor els recursos econòmics. I tampoc no gestiona, la dreta, amb més seny, visió i planificació el futur del poble. De fet, si hi ha qualque cosa que defineix el govern local actual i anterior és la lentitud, manca de planificació i decisió en la resolució dels principals problemes estructurals del poble, cosa que es demostra amb la incapacitat en dotze anys d'acabar les obres de l'arxiu municipal.

La principal diferència entre l'actual equip de govern i l'anterior gira entorn a la desaparició de la figura del batle, abans Martí Fornés, molt despòtic, que generava un ambient de crispació contínua a l'Ajuntament tant a nivell polític com amb els treballadors. Aquesta legislatura, en canvi, té un altre ambient: treballam per trobar punts de consens. És més, des de l’inici de la pandèmia, tancàrem files amb l’equip de govern tant amb propostes i suport, per tal d’ajudar a transmetre al poble un missatge de serenor i seguretat que tots estam implicats en un moment tan exigent.

Quins són els grans temes de Muro? El primer, la gestió integral de l'aigua. Des de 2003 tenim l'aigua privatitzada. De fet, hem demostrat que durant aquests desset anys, l'Ajuntament ha malbaratat prop d'un milió d'euros en aquest sentit. La gestió d'aigua continua amb la concessió del temps de Franco de la Font de Son Sant Joan, que abasteix Platja de Muro i una part d'Alcúdia, amb una sobreexplotació constant del principal afluent d'aigua de l'Albufera. Per acabar amb el cicle d'aigua, un altre dels problemes que tenim és la deficient depuració de l'aigua de l'estació que hi ha precisament a Son Bosc, a l'Albufera. La negativa de l'Ajuntament de Santa Margalida a la construcció d'una depuradora a Can Picafort ha bloquejat la construcció imminent d'una estació de depuració que tenim a tres anys vista. Això ha provocat que ABAQUA hagi decidit abandonar la gestió directa de la planta i l'hagi retornada als pobles que en tenen la competència. Això, juntament amb l'entrada a escena de Fiscalia -després d'una denúncia de l'Associació Hotelera de la Platja de Muro- situen la depuradora com el principal tema de la legislatura a resoldre.

Un segon problema endèmic és la situació legal de la Caseta dels Capellans, que actualment està en una situació d'alegalitat, tot i que sigui terreny urbà. Tenim al damunt l'espasa de Damocles de la delimitació de domini públic maritimoterrestre de Costes, amb una actuació pràcticament nul·la a nivell municipal.

Finalment, vull expressar que crec en la política com a eina de transformació social i, sobretot, que la política és el principal instrument que tenim la ciutadania per governar-nos. I tenc la convicció que es pot fer bona política des de l’oposició, tant en la part de fiscalització com en la part propositiva. Per contra, pens que tota la remor de crítica política desbocada té com a finalitat la desmotivació i la pèrdua de valor del paper de la política per poder justificar un estat més totalitari. I això em fa por.

comentaris