Hem vist com el nou Govern de l’Estat ha posat en marxa la taula de diàleg amb el Govern de la Generalitat. També ha constituït una comissió delegada pel despoblament formada per set o vuit ministres per tractar aquest problema que afecta determinats territoris de la península, que s’ha anat a reunir per primer cop a La Rioja i s’anuncia la convocatòria de la reunió mixta entre els Governs de l’Estat i del País Basc, durant molts d’anys inactiva.

Lamentablement ni un sol gest fins ara pels problemes de la insularitat, més aviat al contrari: la negativa del Senat, amb el vist-i-plau del grup Socialista, a crear una Comissió per la insularitat.

Mentrestant el REB segueix esperant. Els dirigents d’AENA decideixen pel seu compte com ha de ser el nostre futur econòmic, el Ministeri de Defensa no fa ni menció de traspassar Son Busquets o la casa d’Emili Darder, la ministra d’Hisenda decideix no pagar-nos per ara els 78 milions de l’IVA que són nostres i ben nostres i cada cop que parla del nou model de finançament no s’oblida de dir que d’incrementar la capacitat recaptatòria de les Comunitats autònomes i del principi l’ordinalitat, res de res.

Fins i tot el Comité de les Regions del Parlament Europeu, que ara presideix Francina Armengol, ha encarregat un dictamen sobre els efectes negatius que provoca la insularitat a les Illes de la Mediterrània occidental i que s’ha de presentar el proper més de juny al Plenari de l’Euroregió.

A Madrid segueixen pensant que a les Illes som rics i fermem els cans amb llonganisses i que pesem tant poc que no cal preocupar-se per nosaltres. Convindran vostès amb mi que les coses no pinten massa bé. I ens despertem i posem la llista dels nostres greuges amb l’Estat i amb la Unió Europea sobre la taula o les coses seguiran com estan fa anys i panys.

El Senador autonòmic, Vicenç Vidal, s’esforça tot el que pot per fer veure al Senat quines són les nostres mancances com a conseqüència de la Insularitat. La Presidenta Armengol, al seu discurs del dia de la Comunitat Autònoma se’n va fer ressò. I el Consell Polític de MÉS ha creat un grup de treball per elaborar una Agenda Balear que posi sobre la taula les reivindicacions insulars davant el govern central i la Unió Europea. Fins i tot la darrera moció que va presentar al Parlament el dimitit President del PI, Jaume Font, fou un llistat de reivindicacions cap a l'Estat. També els mitjans de comunicació comencen a tractar el problema amb certa regularitat.

Però és obvi que això no basta. Cal aixecar la veu de les institucions i de la societat civil amb força. Ens hem de fer sentir a Madrid i a Brussel·les si no volem que ens passi com a l'inici del procés democràtic, que fórem una de les tres darreres Comunitats a l'hora de tenir un Estatut d’autonomia. Ara pot ser igual o pitjor. Quan s’obri el meló de la negociació del nou model de finançament si no ens hem fet sentir, encara podem quedar pitjor de com estem.

Perquè això no passi cal consensuar entre la majoria de forces polítiques i de la societat civil un paquet de mesures a reivindicar davant el Govern i la UE, aconseguir el suport massiu de la societat illenca i donar-lo a conèixer a Madrid i Brussel·les. Cal treballar i caminar cap a un gran Pacte de País en defensa de la nostra sobirania.

Així mateix no aconseguirem els nostres objectius si no treballem les aliances necessàries. En l'àmbit d'Estat amb les Comunitats Autònomes que coincideixin amb els nostres planejaments i a escala europea principalment amb la resta d’illes de la Mediterrània especialment occidental.

Per aportar el meu petit granet de sorra vull exposar quines són algunes de les reivindicacions que haurien de formar part d’una Agenda Balear:

1. Consensuar un seguit de mesures institucionals que considerem importants:

- Caminar cap a la cogestió aeroportuària per complir l’Estatut d’autonomia vigent, que cal no oblidar mai, que és una llei orgànica de l’Estat.

- Treballar per aconseguir les transferències de les competències de Justícia, costes, inspecció de treball i el control de la totalitat del parc de Cabrera.

- La derogació immediata de la llei Montoro que tan negativament afecta els nostres municipis i Consells Insulars

- El traspàs a la Comunitat Autònoma de l’aeròdrom de Son Bonet, dels terrenys del quarter de Son Busquets i la casa de la família Darder.

2. Abordar el paquet de mesures per donar solució als problemes d’infrafinançament que patim a les Illes:

- Exigir el pagament immediat dels 78 milions de l'IVA que ens deu hisenda.

- Garantir la total aprovació del REIB i la seva inajornable implementació.      Una vegada aprovada una part del mateix pel Congrés de Diputats, cal la        constitució immediata de la Comissió Mixta entre l’Estat i les Illes Balears,     que preveu el decret d’aprovació del REIB i avançar amb la seva consolidació com un instrument de negociació bilateral, per acordar des de ja les partides          pressupostàries necessàries per donar suport, tant al transport de persones com el de mercaderies, el Fons d’Insularitat que tingui com a objectiu  fonamental compensar els costos de la insularitat i les mesures necessàries per implementar un ambiciós Pla de Transició Energètica i de Mobilitat. I     assegurar que la llei que atorgarà les mesures fiscals del REIB arribi a bon port.

-  Exigir la negociació, sense més dilacions, d'un nou model de finançament   just que asseguri el principi d’ordinalitat i que incrementila capacitat   recaptatòria per part de la Comunitat Autònomes.

- Aconseguir un increment progressiu del capítol d'inversions dels pressuposts de l'Estat.

- La coresponsabilitat de l’Estat amb el deute autonòmic.

3. I per últim aportar algunes idees per afrontar el paquet de mesures a reivindicar cap a la UE:

- Negociar amb les institucions europees el canvi d’estatus de les Illes     Balears cap a una nova figura que prevegi les especificitats dels nostres territoris i que permeti un major marge a les nostres institucions per        aplicar          polítiques que afectin el transport, fiscalitat, règim de propietats i política          comercial, entre d’altres.

- Defensar el criteri d’insularitat plenament. No podem acceptar que aquest       criteri es mesuri en funció de la distància que existeixi entre les Illes i els     territoris continentals, soni en funció de l’aïllament del territori insular que       òbviament mai podrà beneficiar-se de les polítiques d’infraestructures,          transport i altres que si tenen els territoris continentals.

- Reconeixement de la llengua catalana a les institucions europees.