El passat dia 30 de març es va celebrar a Barcelona el Vè Foro de Fundacions Sobiranistes i seguint el mandat de l’anterior que férem el passat desembre a Palma, abordàrem el debat de la necessària estructuració i continuïtat del Foro.
El resultat de la trobada no pot ésser més satisfactori, ja que en el primer punt de l’ordre del dia va quedar acordat que totes les entitats presents acceptàvem formar part activa de la nova singladura i aportar una quota anual per garantir el funcionament d'aquest.
Formen doncs part com a socis fixos des d’aquell moment per part del País Basc i Nafarroa les Fundacions Alternatiba, Iratzar i Alkartasuna, totes tres properes a les formacions polítiques que formen EHBildu, així comIpar Hegoai Robles- Aranguiz vinculades als sindicats ELA i LAB. Per Galícia, Galiza Semprepropera al Bloc Nacionalista Galeg i Obradoiro de Ideasa ANOVA a més deMoncho Reboirodel sindicat CIGA. Del Principat Irla, fundació vinculada històricament a ERC i CIEMEN. I per les Illes, Fundacions Darder Mascaró. Queda pendent de confirmar la Fundació Nexe del País Valencià que no pogué assistir a la reunió
Així mateix assistiran com a observadors una representació de la CUP i de Poble Lliure de Catalunya.
Òbviament el procés d’adhesions queda obert a entitats i/o entitats sobiranistes de tots aquests territoris o altres com Canàries i Andalusia, per exemple.
A la reunió també es va confirmar el Secretariat format per Iratzar, GalizaSemprei Fundacions Darder Mascaró que donaran suport polític a CIEMEN que exercirà de secretaria tècnica. I també dins aquest primer debat s’encarregà al Secretariat que presentés aviat alForo una proposta d’estructura jurídica, nom, logo i un projecte d’eines de comunicació.
En el següent punt de debat es prengué una altra resolució que té característiques estratègiques i en conseqüència molt positives per l’espai del sobiranisme d’esquerres d’arreu de l’Estat espanyol, que no és un altre que crear una escola sobiranista permanent, que en principi celebraria una sessió anual i que s’inauguraria els dies 4, 5 i 6 d’octubre a Euskadi.
Després de fer una intensa pluja d’idees entre els assistents sobre programa, organització, finançament, d’aquesta primera sessió de l’escola s'encarregà al Secretariat que presentés una proposta tancada al Foroabans del 15 de maig.
Per deixar clar que tots aquests importants acords no són fruit de cap tipus d’improvisació aquest Vè Foro se va acompanyar amb la presentació dia 28 a Palma i dia 29 a Barcelona del llibre «Nou sobiranisme i feminismes. Identitat i Democràcia al segle XXI». Que partia de les ponències presentades al II Foro,també celebrat a Barcelona i de tot el debat que va provocar.
El llibre, editat en principi en català per Lleonard Muntaner editor i coordinat per Fundacions Darder Mascaró i CIEMEN és una prova palpable que les passes donades el 30 de març a Barcelona són fruit d’un debat en comú que denota voluntat de fer un camí junts.
No puc negar la satisfacció que em produeix aquest camí recorregut quan recordo com a un acte organitzat per Fundacions Darder Mascaró per reivindicar la llibertat d’Arnaldo Otegui comptarem amb el Director de la Fundació Iratzar, Floren Aoiz, amb el que establarem una relació que ha tingut continuïtat i ha resultat molt fructífera. Coincidírem plenament que era absolutament necessari establir espais de diàleg i de reflexió conjunta dins el món del sobiranisme d’esquerres. A la vegada també estàrem d’acord que aquest espai seria millor entre fundacions i entitats de pensament crític que entre partits polítics, al manco en una primera fase.
D'aquí sorgí la idea d’anar a parlar amb CIEMEN, entitat amb una gran experiència de treball internacional amb pobles sense estat i en la que comptàvem amb el nostre bon amic Antoni Trobat, i proposar-los que actués de pont entre fundacions sobiranistes dels distints pobles de l’Estat espanyol.
I així fou com es va convocar el primer Foro a Barcelona el desembre del 2016 on hi participaren entitats del País Basc, Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Aragó i Galícia. Les coincidències en el diagnòstic de la crisi del Règim del 78 foren molt amplies. I si a això afegim que ens movíem en el marc del procés sobiranista de Catalunya, de la fi unilateral de la violència al País Basc i de la maror de fons per obrir encletxes a les institucions del Règim, la idea de continuïtat fou ràpidament assumida per la majoria.
Després vingué la segona trobada, també a Barcelona que va donar peu al llibre del qual hem parlat abans i ja forma part del bagatge del Foro.I aprofitàrem per visitar a la Presidenta del Parlament Català, Carme Forcadell per expressar-li el nostre suportal procés. La primavera del 2017 ens reunírem a Bilbo i el desembre del 2018 a Palma.
A part de la importància que té aquest marc estable de reflexió diàleg i acció conjunta en el món del pensament sobiranista d’esquerres i a pesar que des d'una mirada externa aquest comportament seria d’una lògica absoluta, no ha estat així i pràcticament no ha existit quasi mai i sobretot amb una continuïtat assegurada.
Modestament, des de Fundacions Darder Mascaró ens sentim molts satisfets d’haver participat com a pioners d’aquest projecte, que sense la inestimable participació activa d’Iratzari CIEMEN i més concretament de Floren Aoiz i Antoni Trobat no hagués estat possible. Ara cal omplir-la de contingut i seguir avançant.