Mallorca i fora Mallorca

Miquel Rosselló, Fundacions Darder Mascaró.

Una de de les febleses importants de MÉS per Mallorca és la d’establir una política clara i definida cap allò que podríem dir “fora Mallorca”. Debilitat que apareix quan hem de debatre coalicions electorals, estatals i/o europees, o fins i tot assistir o no de determinats encontres. 

Ès veritat que en els darrers temps han passat quatre fets significatius:

• La creació d’una “marca estable” per a les eleccions generals entre els distints grups sobiranistes de cada illa, “ARA MÉS”, amb l’encomiable insistència de l’anterior Coordinador, Antoni Noguera. 
• La presència molt activa del nostre senador Vicenç Vidal duent les nostres propostes polítiques al Senat, fent visible, en l’àmbit estatal, la nostra formació política i convertint-se en un gran ambaixador entre els partits amics de la perifèria estatal.  
• La participació activa de Fundacions Darder Mascaró en el Fòrum Sobiranista, que s’ha convertit en un important espai de formació i de debat dins el món sobiranista.
• Així mateix la V Assemblea de MÉS, va aprovar una ponència política que partint de l’aposta decidida d’intervenir activament a la política “de fora Mallorca”  se definien dues grans línies d’actuació:

1.- “....MÉS per Mallorca ha de tenir un plantejament nítidament confederal, vocacionalment confederal. Una confederació que duu al seu frontispici el dret a l’autodeterminació dels pobles, naturalment. Que cada comunitat política pugui decidir sobre les estructures polítiques que més li convenen, però sempre incardinant-se en estructures orgàniques a les quals cedeix gustosament i inevitablement, sobirania, i des de les quals es generen missatges adreçats a tots els ciutadans del territori en qüestió. Des de la màxima sobirania per al mateix territori, naturalment, des del municipalisme i el principi de subsidiarietat. Assumint i apostant per regulacions supraterritorials...L’objectiu polític ha d’anar més enllà: s’ha d’apostar per la generació d’un subjecte polític confederal, sobiranista, d’esquerres i republicà, amb marca pròpia, amb lideratges propis, amb un marc competencial propi, amb personalitat política....”

2.- “....Així mateix se deixa clar que aquesta proposta confederal estratègica, s’ha de completar amb la solució tàctica que permeti a MÉS per Mallorca participar clarament dins la política estatal i europea...Cal avançar, doncs, segons permeti el moment polític, combinant diversos ritmes, si cal, en paciència, però sabent que s’ha d’apostar decididament per l’enfocament confederal....” 

Però a pesar d’aquests fets, el debat en profunditat per concretar una línia estratègica i tàctica a la política de relacions externes de MÉS per Mallorca continua essent, en bona part,  una assignatura pendent. Per això vull saludar dos articles que recentment s’han publicat a illaglobal.com “Quines haurien de ser les relacions de MÉS”signat per Antoni Trobat i Biel Payeras i “De la diplomàcia a la confederació” d’Antoni Alorda. Que si no els heu llegit els us  recomano.

Al primer article, Toni i Biel aposten per una marc molt ample de relacions polítiques estables de MÉS per Mallorca, que comporta l’ampli ventall de forces polítiques sobiranistes d’esquerres, passant per l’esquerra verda i fins i tot per forces sobiranistes de centredreta. I defensen que les passes donades per MÉS per Mallorca, començant per “ARA MÉS”, passant pels acords del Túria o de la Llotja del Mar o la inscripció del nostre senador al grup confederal del Senat mentre manté estretes relacions amb EHBildu, ERC o BNG,  no suposen cap contradicció sinó ben al contrari responen a la pluralitat de la nostra pròpia organització.

Mentre l’amic Alorda defensa una estratègia de relacions polítiques que ens porti a la creació d’una estructura confederal que òbviament parteixi del dret a decidir de cada subjecte polític  però amb vocació d’arribar, segon les seves paraules a “enteses supraterritorials de caràcter estable, orgànic, estructural, amb òrgans propis , inclosos d’assemblearis, decisoris, amb atribucions , lideratge i sobirania propis.”  

Tanmateix el propi Alorda reconeix al seu article que coincideix amb els postulats de l’article de Biel i Toni, sempre que aquests suposin l’estació de partida i no d’arribada.  

I aquesta és la meva opinió. Són dos articles complementaris i en absolut contradictoris. Un tàctic i l’altre estratègic. Fins i tot jo diria que els dos coincideixen amb el text de la Ponència Política. 

Ara bé  els dos articles com la Ponència Política de la V Assemblea defineixen uns principis generals i aprofundeixen una mica en el punt de partida i el d’arribada, però queda molta tela per tallar. 

Per mi és evident la proposta de relacions polítiques tàctiques que defensen en Biel i en Toni. Aquest hauria d’ésser el mínim comú denominador dins MÉS per Mallorca, però amb això no s’enfronta una estratègia ni tant sols una tàctica completa. Per tant el debat sobre l’estratègia no és sobrer, si partim del criteri que una tàctica per ser encertada ha d’ésser útil per transitar per ella sense entrebancs i sumant forces, però ha d’anar amb una direcció estratègica definida perquè si no es converteix en pur pragmatisme.

Si agafem la constitució d’”ARA MÉS” hem de convenir que és una experiència satisfactòria i del tot necessària, però les complicitats dels partits sobiranistes illencs no es poden basar per sempre amb una “marca electoral, per molt estable que sigui”, caldran estructures democràtiques de caire confederal.

Així mateix coincideixo plenament amb el projecte confederal que defensa l’article d’Alorda i com diu ell mateix, “no s’ha de confondre l’aspiració confederal, ideològica i programàtica, amb les exigències del sistema institucional i del sistema electoral”.  I per tant MÉS per Mallorca, conjuntament amb ARA MÉS hauran de decidir quines aliances establim per aconseguir un diputat al Congrés o si ens basten les que ja tenim o en cas de aconseguir representació a quin grup del Congrés o del Senat hem de participar i també com afrontem les properes eleccions europees que ens permetin tenir un cert protagonisme posterior a la UE, entre altres coses. 

I més complicat és definir els subjectes d’una futura confederació. Però cada cosa té els seus tempus i personalment crec que primer ens pertoca, a més de debatre la formula electoral per les eleccions generals i europees, definir les passes que els sobiranismes d’esquerres i els projectes verds estatals han de donar abans de les properes eleccions generals.

Una diferència que tinc amb l’article d’Alorda  és la forma com defineix les contradiccions dintre els partits sobiranistes com “un tirar cap a casa, cadascú per lo seu, amb poc fronts comuns”. Moltes coses han passat els darrers anys. La col·laboració en les tasques institucionals s’ha incrementat substancialment. I no solament entre les formacions independentistes que comparteixen grups institucionals i candidatura a les europees, sino entre aquests i els sobiranismes federals i/o confederals i tots ells amb determinades forces de l’esquerra espanyola.

Els espais de debat comuns dins aquest ventall ampli s’han multiplicat i amb això no ha estat secundari la tasca desenvolupada pel Fòrum Sobiranista que a la seva trobada a Gandia del passat desembre, va organitzar una taula rodona amb moltes de les formacions abans enumerades, la qual cosa no vol dir que les coincidències fossin totals però les discrepàncies tampoc, ni prop fer-hi. 

Fa unes setmanes a Irunya, al darrer plenari del Fòrum Sobiranista a una taula rodona amb presència de representants de Comuns, CUP, BNG, EHBildu, encara que no parlaven oficialment en nom de els seves organitzacions, se varen arribar a dues propostes que majoritàriament s’assumiren al plenari del Fòrum.

Es considerava inajornable que les forces polítiques d’aquest espai elaboressin una Agenda mínima de reivindicacions comuns a l’Estat i/o al Govern de torn, Imprescindible si se repetia la correlació de forces actuals al govern. 

I per una altra banda abandonar la pràctica de negociar cada formació per separat amb el govern i fer-ho en bloc. S’entén les mesures assumides col·lectivament. 

Considero que  seria una passa de gegant en les complicitats d’aquest ampli ventall de forces, que no ho oblidem, cada cop pesa més a les institucions estatals i crec que des de MÉS per Mallorca hauríem de tenir una posició pro-activa en defensa d’aquestes postures. 

Per últim animaria a les companyes que tenen molt que dir sobre aquest tema se llevessin la peresa a escriure, cada cop més generalitzada i aboquin les seves opinions. Aquest és un dels motius per què Fundacions Darder Mascaró crearem illaglobal.com.