Tasques pendents de MÉS per Mallorca

Tasques pendents de MÉS per Mallorca

L’interminable cicle electoral que hem viscut ha acabat amb uns resultats clarament insatisfactoris per MÉS per Mallorca que s’ha vist arrossegada per l’onada del vot “útil” socialista que ha afectat Podemos i les seves confluències, a gairebé tots els partits sobiranistes d’esquerres d’arreu de l’Estat, en major o menor mesura, exceptuant a ERC i EHBildu en el País Basc, que no a Navarra. 

Aquest és per mi un argument de suficient pes per explicar una part molt important de la baixada de vots de MÉS, però en absolut per no fer una profunda anàlisi de les assignatures pendents. Per què una força política que pretén ésser el “pal de paller” del sobiranisme illenc amb vocació de construcció d’una majoria social que es reclami sobiranista, feminista, republicana i ecosocialista ha de tenir les eines suficients per resistir onades com aquesta, com ha fet EHBildu i ERC.

Segons la meva modesta opinió MÉS ha de passar d’esser fonamentalment un projecte bo per la política institucional autonòmica i municipal a ésser una força política pel canvi de societat. Amb proposta política i d’aliances per totes les institucions, municipals i autonòmiques, però també estatals i europees. Amb capacitat de generar ideologia i intervenir activament en la lluita d’idees. I amb capacitat de diàleg i complicitat amb la societat civil. Sé perfectament que això és bo de dir i més difícil de fer, però crec que aquest és el camí.

No vol dir que no hi hagi coses a millorar en la feina a les institucions autonòmiques i municipals que hi són. S’hauran de cercar en cada cas i posar-hi remei. Però allò que cal és obrir un debat en profunditat sobre el projecte de MÉS, no per què comencem de zero ni molt manco sinó perquè hem d’aclarir quines passes cal fer per consolidar-lo.

Penso què MÉS té un projecte ideològic i polític potent, així com un projecte de País i un pla de transició millorable però prou desenvolupat. I també compta amb una presència institucional i especialment municipal molt significativa, una forta militància i de quadres qualificats encara que inferior a les seves pròpies necessitats, una rica pluralitat interna, encara que insuficient i una representació i presència a la societat gens menyspreable, que no arriba a totes les capes d'aquesta, però és bastant homogènia al territori.

En primer lloc MÉS necessita enfortir l’organització per poder assumir totes aquelles tasques que ara per ara no ha pogut o sabut assumir. Necessita dedicar els mateixos recursos materials, humans i fins i tot financers que ara dedica a les tasques institucionals, a altres fronts ara per ara abandonats. És obvi que sense política no hi ha projecte de transformació, però sense organització tampoc.

Ha de créixer en nombre d’afiliats i ha de tenir major penetració territorial allà on encara no la té, sobretot a l’àrea metropolitana. Però també s’ha de créixer en pluralitat. I aquesta pluralitat s’ha de notar en la composició de les direccions, amb les llistes d’afiliats, en les candidatures i amb els càrrecs públics. Pluralitat en les sensibilitats polítiques, amb la procedència de determinats moviments socials, entre mallorquins d’origen i nouvinguts, entre catalans parlants de naixements i amb altres llengües d’origen. Com han demostrat per exemple els companys d’ERC. El gran repte que té MÉS per Mallorca, en primer lloc, és mantenir la seva aposta fundacional per un projecte transversal, inclusiu i amb vocació de majories. 

Igualment necessari és saber gestionar aquesta pluralitat, gestionar les discrepàncies, saber treballar el consens i respectar les minories. Cuidar la unitat interna com la nineta dels nostres ulls. I també cal dedicar treball i temps a la lluita d’idees, a l’elaboració de teoria, a l’anàlisi de les experiències desenvolupades, a l’elaboració de propostes noves i molt especialment a la formació de la militància. 

Tampoc podem oblidar que per assolir la plena sobirania i la transformació social de Mallorca es necessita reforçar la xarxa cívica del País. Sense una societat civil independent, forta, arrelada i amb capacitat mobilitzadora la construcció nacional esdevé gairebé impossible. A l'igualque sense la confluència i complicitat entre l’esquerra política i l’esquerra social. I lògicament MÉS per Mallorca no pot estar absent d’aquesta reflexió, per això cal que situï entre les seves preocupacions i en conseqüència les seves tasques mantenir una relació directa i pròpia amb els moviments socials.

Una altra assignatura pendent és treballar per crear vincles entre les forces sobiranistes de les Illes. No té cap sentit que aquestes no tinguin una comunicació fluida que permeti una coordinació de les tasques institucionals, però també per debatre un projecte comú per les Illes, la realitat dels seus respectius moviments socials, o una política estatal o europea compartida. No té sentit que cada cop que hi ha eleccions autonòmiques ni tan sols es comuniquin els seus programes polítics, que després hauran de desenvolupar, molt probablement, conjuntament. O que no posin en comú mai les seves preocupacions envers la política estatal o envers els Països Catalans o la Mediterrània. O que hagin de negociar cada cop que hi ha eleccions generals, poques setmanes abans, una coalició, que cada quatre anys té un nom distint.

No hi ha d’haver cap contradicció en el fet de prioritzar l’insularisme en la respectiva acció política i reconèixer que existeix un terreny de joc interinsular on es desenvolupai se sustenta una part substancial de les polítiques insulars. La mateixa existènciad’un únic Estatut d’autonomia, d’un Parlament i d’un Govern ho certifiquen. Però també és evident que les relacions amb l’Estat i no diguem amb la Unió Europea es desenvolupendes de la Comunitat Autònoma. S’ha d’apostar clarament per establir vincles orgànics confederals entre les formacions sobiranistes de les destintes illes. 

I per últim i sense ànim d’esser exhaustiu, MÉS per Mallorca no pot ésser un partit localista, sense proposta política ni estratègia d’aliances envers el Regne d’Espanya, els Països Catalans, la Mediterrània o la Unió Europea. I després encara hi ha gent que no entén perquèa unes eleccions estatals o europees MÉS sigui un zero a l’esquerra. 

No ens podem permetrepensar “que Espanya no va amb nosaltres” per què els nostres votants pensen que sí que va amb ells. Per què volen saber que passarà amb les pensions, amb la reforma laboral i en moltes coses que afecten directament a la seva vida quotidiana. Ni podem actuar com un sindicat o un lobby que es limitaa presentar una llista de peticions territorials 

I sobretot per què no és creïble voler ésser una força política que lluiti per la transformació de la societat, per canviar el model econòmic de les Illes, per caminar cap a una societat post-capitalista sense tenir política i voluntat d’incidència a escala estatal i europea.

Perquè no es pot aconseguir una Mallorca plenament feminista, sobirana, igualitària i sostenible amb l’oposició frontal de l’Estat espanyol i la UE. Necessitem saber quin model polític a l’Estat espanyol i a la Unió Europea és el més favorable per assolir els nostres objectius i a continuació teixir les polítiques d’aliances necessàries per desenvolupar aquests objectius.

Aquí teniu algunes idees pel debat que hem de fer entre totes i tots.

comentaris